Publicat a Diario Menorca 2 Juny 2014
Les eleccions europees del 25 de Maig ens han deixat un paisatge electoral irreconeixible, tant a Europa com a l’estat espanyol. Els canvis són tan profunds que la ressaca es farà notar estona. Aquesta és, molt resumidament, la meva lectura del 25M.
La primera notícia d’aquestes eleccions és l’augment de l’extrema dreta europea. Han guanyat a Dinamarca, el Regne Unit i molt especialment a França. Tant la victòria del UKIP com la del Front nacional posen en entredit la viabilitat del projecte europeu. El somni d’Europa ha esdevingui un malson i no és gens clar que pugui sobreviure. Les causes del terrabastall són diferents a cada país però hi ha un element comú en tots els casos que no és altre que la incapacitat d’Europa per donar resposta a la crisi. Enlloc de protegir els ciutadans, Europa s’ha convertit en una corretja de transmissió del consens neoliberal. No hauria d’estranyar a ningú que el populisme xenòfob creixi més allà on hi ha una tradició democràtica més sòlida. Ni a Anglaterra ni a França el populisme xenòfob és vist com una solució autoritària a la crisi sinó com un intent de preservar la democràcia pròpia davant els embats de la globalització Europea. L’Europa benpensant vol trencar amb el consens europeu però el camí que ha escollit té un preu molt alt per a la convivència.
La segon notícia és l’ocàs del bipardisme a Espanya. Per primera vegada el PSOE i el PP sumen menys del 50% de vots. L’ocàs del bipartidisme tindrà conseqüències importants per la governabilitat de l’estat espanyol. El sistema electoral espanyol és prou proporcional per donar entrada a tots aquells partits que obtinguin un percentatge significatiu de vots. L’ocàs del bipartidisme s’ha relacionat amb la disfuncionalitat del sistema de partits, tanmateix els problemes del PPSOE són més profunds. El resultat del 25M posa de manifest la incapacitat creixent del PPSOE per connectar amb la seva base social i articular una coalició d’interessos prou àmplia que els asseguri una majoria. La precarització econòmica ha comportat el trencament de les velles aliances entre autoritarisme feixista i centrisme liberal en el cas del PP i entre classes mitges i treballadores en el cas del PSOE. Els antagonisme de classe i també intergeneracionals han esdevingut políticament insostenibles. Res fa pensar que els dos grans partits puguin refer els ponts amb la seva base.
La tercera notícia és la desconnexió política de Catalunya. Les forces partidàries al dret a decidir sumen un 60,49% de vots quan fa 5 anys només arribaven al 37,72%. Com deia el Financial times “en termes electorals, aquesta regió del nord-est ja sembla un país diferent”. El mèrit d’aquest resultat no és només d’ERC, IC i CIU – els quals han sabut llegir bé els signes dels temps – sinó sobretot de Rajoy i Rubalcaba, que han fet mans i mànigues perquè Terricabres guanyés. Catalunya guanyarà el pols sobiranista per incompareixença d’Espanya. Un detall a tenir en compte és que les Illes Balears són l’únic territori fora del principal on ERC ha tret un resultat significatiu del 7% superior al de Cs a Catalunya. Una part molt important dels illencs no ens quedarem amb els braços plegats quan Catalunya se’n vagi.
La quarta notícia és la irrupció de Podemos. Els seus 5 eurodiputats són la gran sorpresa del 25M. A Podemos se l’ha definida com la CUP espanyola però sense el lent treball polític de la CUP. És una capsula molt personalitzada que domina perfectament el llenguatge de la televisió i internet amb un líder que surt regularment a la Sexta i la Cuatro. És un toc d’atenció molt important a IU que demostra una vegada més la seva incapacitat d’adaptar-se als nous temps. Enlloc de renovar el projecte a l’estil Syriza i apropar-se a la gent, esperen que el temps els doni la raó i la gent toqui a la porta. No és clar que el fenomen Podemos tengui massa volada. De moment és una pàgina amb blanc on els descontents del zapaterisme poden escriure el que els vengui de gust. Sense un programa gaire sòlid i amb moltes contradiccions internes, no serà fàcil consolidar el projecte. Benvingut sigui l’aire fresc.
I Menorca? És difícil fer un veredicte a nivell local amb unes eleccions Europees. Es vota diferent a cada institució. Ara bé una cosa és clara, és gairebé impossible que el PP repeteixi la majoria absoluta del 2011. Hi ha un massa electoral amplia disposada a articular una alternativa al PPPSOE des de l’esquerra. Queda un any de molta feina per fer-ho possible.
Visits: 0
Trob molt interessant aquest moment, i també la renúncia del monarca, perquè estic ben d’acord amb l’afirmació de n’Isma que diu que és qui millor ha entès els resultats. Estic convençut que la situació catalana és la que més pes ha tingut en la decisió. Les eufòries republicanes estan molt bé, però són un mal menor, per la monarquia. És més, he d’afegir que tant com va veig amb més distància el clamor republicà (a pesar de ser-ho fins al moll de l’os), perquè és la que acumula més desencant i vehicula un emprenyament general amb tot, que no sé si és gaire constructiu.
Per cert, feia molt, que no visitava Xalandria, i m’he endut la sorpresa de veure-hi publicats molt bons articles recents. Hi vindré més.
No és vell. El que passa és que hi pots afegir un nou paràgraf, la cinquena notícia: la monarquia espanyola ha estat qui, possiblement, millor ha entès els resultats d’aquestes eleccions, tot i que veurem si la maniobra ha estat o no precipitada. El que sí que tenen, a dia d’avui, són les institucions espanyoles a favor (PPSOE) per mantenir-se en la situació actual de privilegi.
Potser sí. En qualsevol cas l’article ja és vell vist el que ha passat avui matí
Bona anàlisi. L’esperava. Ara bé, crec que hi ha un “molt” força agosarat i optimista.