Al·lots!!!!
Diumenge dia 6 de decembre dinarot a La Cova! Sa cosa va d’arròs amb tords. Tords caçats i cuinats amb maestria per en Bep. Sembla que en David durà esclatassangs si la terra menorquina li ho permet i jo em puc encarregar de comprar es vi. Ja ens organitzarem per comprar la resta, coses per picar, herbes, gel, postres, etc….
Hauriem de dur guiterres i altres…
Estem tots convidats, només heu de dir que vindreu i ja està.
Aquest dinarot el teniem pendent des de fa mooolt de temps, però em perdonareu, enguany he anat més de cul del que és habitual.
Una abraçada a tots!
Visits: 1
Estimadíssim Bep,
la darrera abraçada (ja és fort!) va esser ben enmig de Maó i Es Mercadal, és a dir a Ciutadella evidentment per sant Joan, diria que del 2002! Què trobes? Jo també faig sa mateixa carota!
Amics xalandriers com haureu comprovat faig més hores davant es fogons que no davant l´ordinador, però això no vol dir que no hem mori de ganes de que ens tornem a trobar aquets dies per compartir taula i retrobar-nos , jo no estic per res més.Per cert Joel ni jo se quan va esser la nostra darrera abraçada, salutacions a tots i avam si n´armam un altre.
Els Xalandriers de la diàspora agraïriem algún document gràfic de la trobada. Ep! però no audiovisual, no fós cosa que cantéssiu res inconvenient i ja tenim armat un UltimaHora 2.
Hi havia un petit detall del qual m’havia d’encarregar: avisar en Bep per si li venia bé fer el dinar el dia 6. Fins avui no ho havia fet. Bé, cap pega! Fia dels esclata-sangs, però per fer una tapa. Dins de l’arròs hi posarà cames seques, que proveirà ell mateix.
D’altra banda, jo me puc comprometre a dur vi negre (crec que és el que millor marida amb un arròs brut).
Per a no fer tantes ontes als lectors del blog, podríem concretar els aspectes tècnics via xalandriers.
Jo també m’apunt, a dinar, i si puc a cercar escata-sangs.
De totes maneres, miraré de dur també un plat de cames seques, que, fregidetes amb un poc de sobrassada, són espectaculars i, per acabar de rematar-ho, promet dur un botifarró acab de fer.
A s’es bigues des rebost de Llucmaçanes ja reposa el material de les “matances” fetes la setmana passada per Campanet. El temps no acompanyava (massa sol per matar porc) però es material ha quedat bo i ses sopes des dinar ni en parlem. He de dir que per Nadal, si repetim el dinar, propòs fer unes sopes mallorquines!! Tot és provar-ho. Queda idò dit.
Parlant de menjar, vaig a sopar. Fruita i iogurt.
Laia
Àlex i demés germans,
no passeu cap pena, que per Nadal en farem un altre dinarot. Per açò no tenim gaires problemes. Ganes de veure’ns no ens falten així que… Ses que facin falta. Concretarem. Mos veim molt prest!
Tornar a la Cova quan fa fred, dinar arròs amb tords, reveure en Bep (tu te’n recordes de sa darrera abraçada?), xalar tots junts cantant, menjant, bevent, rient… Feis moooolt bé: visca Xalandria!
Hi ha coses inaplaçables i irrepetibles, per sort sé que la Cova és la seu oficial i festiva del blog: que així sigui molt anys i allà ens trobarem ara uns ara uns altres quan en Fonsu ens reclami tant gustosament…
Ummm … açò no ens ho podem perdre, un arròs amb tords de’n Bep !! Allà serem, idò. Ja ens telefonarem per coordinar logística
Quina enveja: no he vingut mai. A veure si per Setmana Santa es pot repetir.
Jo aprofit per fer una convocatòria oberta per anar a cercar la matèria primera , els esclata-sangs, qualque dia de la setmana que ve (pot ser dissabte 28 o diumenge 29).
En Tòfol i jo hi vam anar dimecres i vam comprovar que n’hi ha i que ja surten els d’una nova treta. El problema és que no sembla que hagi de tornar a ploure durant uns dies i açò pot aturar-ne el creixement. Ah, els 700 grams que vam agafar eren ben sans.
Ep!
aquí un altre vot per retardar/repetir la cosa un mes més tard. Entre dia 24 de desembre i 15 de gener per ser més precisos,…
bon profit
si el retrassau un mes venim!