Setembre

Sempre fos setembre. I amb açò ja estaria tot dit. Però escriurem un poc més encara que res no superarà la saviesa popular d’una dita com la de sempre fos setembre. Per què, deman, que no ve de gust fer o començar a fer aquest mes? I amb açò ja estaria tot demanat, però escriurem un poc més. A més, a totes les coses bones que du aquest mes –si el comparau amb la collonada còsmica que suposen juliol i agost no hi ha color- resulta que, a més, enguany (i deu ser de les poques positives que du incorporades aquest cabronàs 2012) el mes ha començat amb tardor avançada, única resposta possible d’un mes tan savi com el setembre a la calorada de l’agost (qualcú sap com portar als tribunals la calor subtropical que ha fet a l’agost, a canvi d’absolutament res, emperò res de bo?).

No som parcial, les coses són com són i setembre està per sobre de parcialitats, gustos, capricis i altres demostracions del lliure albir dels sàpiens, les coses són com són i sempre fos setembre.

Es tracta, idò, d’aprofitar-lo. Des del respecte cap als 30 dies que ens regala aquest mes, tinguem especial atenció a l’hora d’acomiadar bé les vacances i l’estiu, que malauradament es confonen sempre; de xalar fins baix –índex variable segons el cas- les festes de Gràcia “A la ciutat alegre de Maó,/ la meva ciutat blanca,” ara en mans de mala gent (m’he contingut perquè si no hauria escrit pèrfids malparits pudents); de fer les últimes calades a la mar (gent, l’estiu no és acabat i és d’ases anar a la platja quan fa més calor i no anar-hi quan s’hi està fantàsticament bé), de plantejar-se, amb humilitat i coratge (en farà falta un caramull, o dos) el curs que ens espera, i que ja sabeu que és el que realment marca i dictamina el sentit del devenir del temps, no la dictadura calendària del gener-desembre, sinó la de setembre-agost, perquè sempre fos setembre.

Escoltau la música que vulgueu i llegiu el que hagueu de llegir, setembre us ajudarà a triar bé, no falla mai. I servidor deixa -com alguns esportistes quan deixen la seva activitat professional quan són dalt de tot i no en hores baixes- la seva activitat de cronista mensual en el millor moment possible: setembre. He xalat i m’he divertit escrivint sobre cada mes, o emprant cada mes com a excusa per escriure del que jo vull escriure. I si no passam prest a l’atac escriure esdevindrà l’única activitat que podrem fer clandestinament.

Share Button

3 comentaris

  • Armelle

    14 desembre, 2012

    Memi,Gre0cies perf2 el lluefment es mutu, e9s cert tot el que dius, no tinc arguments per retabre res perf2 no crec que em contradiguis. Crec que el meu comentari, el teu i el de la Carme son complementaris.Em de reivindicar el paper de tothom per la construccif3 nacional.El de les dones, el dels homes i el dels asexuals.No a les discriminacions.Salut i repfablica.

  • Joel

    6 setembre, 2012

    Mel aquests versos del gran molt gran Guillem d’Efak, Isma.

  • isma.pelegri

    6 setembre, 2012

    Jo sí que vull fer una recomanació musical, del gran Guillem d’Efak.

    Les fulles van
    abandonant
    la branca.
    per setembre,
    temps plujós.

    El sol morí
    com un caliu
    s’apaga,
    un setembre
    temps plujós.

    A cada mot
    d’amor que murmuraves,
    feia el plugim
    el contrapunt més dolç.

    Si el maig vingué,
    per mi encara és setembre
    un setembre
    temps plujós.

Els comentaris estan tancats.