La importància gens relativa de Josep Termes

termesFa uns dies va morir l’historiador Josep Termes. Des de llavors he pensat en fer una entrada aquí per mirar d’explicar l’absoluta importància de l’obra historiogràfica d’aquest gran historiador català.

Per tal de no enfadar-me gens amb les cròniques que es publiquen quan alguna personalitat traspassa, m’he refugiat només en els articles que els professors Jordi Casassas va publicar a l’Ara dia 10, l’endemà de la mort de Termes, i el que aquest dilluns dia 19 ha publicat Agustí Colomines a El Punt Avui. No vaig tenir la sort de tenir de professor universitari a Josep Termes, però sí a Casassas i Colomines i van ser ells que em van introduir en l’interés per la seva obra i pels seus plantejaments originals i valents.

L’originalitat, la valentia i l’absoluta importància es concentren, segons la meva opinió d’historiador, en haver estat capaç i prou astut de deslliurar-se de l’habitualíssim i mecanicista model d’explicació històric marxista per tal d’explicar i documentar, com mai ningú abans, la història de l’obrerisme català i espanyol. Per exemple, ha demostrat amb contundència que açò que anomenem classes populars tenen un paper protagonista amb la posada en marxa, construcció i renovació del catalanisme. De manera gens forçada, ha explicat que el món d’on ell provenia era clau per entendre tot aquest moviment. I ha explicat que els historiadors han d’estudiar allò tems amb els quals tenen un implicació o relació important (en un El Temps recent hi publicaven una entrevista pretèrita en què manifestava no entendre què hi feien alguns historiadors interessant-se, en concret deia ell, pel moviment obrer, del qual no tenen cap altre connexió amb l’objecte d’estudi que la seva pròpia paperassa). Tot i açò, avui continua latent la idea del catalanisme burgès i conservador com a  única expressió vàlida de la cosa.

A més, era un intel·lectual afable, viu i poc condescendent quan calia. Jo us recomanaria que en llegiu algun article, entrevista o que mireu el video de Vilaweb que referencia Colomines al seu article. Però si llegiu un llibre seu potser entendreu que el trobarem molt a faltar.

Share Button

Un comentari

  • Joan Carles

    26 setembre, 2011

    Gràcies, Joel, m’has animat a llegir-lo. Sempre he trobat molt interessant aquesta relació entre l’obrerisme i el catalanisme, així com la interpretació interessada que identifica obrerisme amb internacionalisme i nacionalisme amb burgesia. Si fos açò, no podríem entendre mai Andreu Nin, per exemple. Ara mesclaré ous amb caragols, i em perdonareu la llicència, però algun personatge literari encarna la relació del compromís amb la cultura i el catalanisme des del vessant obrer i d’esquerres. Pens en Joan Salvat-Papasseit, que és un d’aquells autors d’una senceresa i una qualitat literària excepcionals, dels grans del segle XX. Ningú ho deixa de reconèixer, però ningú l’abandera mai. Potser arriba que ens creim allò que ens diuen…

Els comentaris estan tancats.