El xalandrot d’aquesta setmana és inevitable, indefugible i, sobretot, necessari. Necessari perquè, després d’una incertesa inicial —en veure que s’escolava la primavera d’hivern i no en teníem notícies—, que es va convertir en una gran indignació en saber-ne l’intent de fer-la desaparèixer tal com s’havia fet fins ara, la situació finalment s’ha reconduït. Gràcies al coratge dels llibreters, enguany es torna a celebrar, a Ciutadella, la Fira del Llibre en Català, que arriba a la divuitena edició.
Una sèrie de fets han propiciat el canvi de parer del conseller del ram. Inicialment, l’excusa per a suprimir la fira havia estat la creació d’un esdeveniment alternatiu, al voltant de la celebració de Sant Antoni, en què sobtava el canvi de nom, centrat en un ambigu llibre menorquí, que podia voler dir moltes coses, tot i que quedava clar allò que es volia amagar. La reacció ferma dels llibreters davant d’aquesta maniobra el va menar a canviar d’opinió, per estratègia, no per convicció. Així, a la correguda, s’ha organitzat l’edició d’enguany. No crec, com opina Joan Pons, que anés de capa caiguda —ans al contrari—, però sí que coincidesc amb l’escriptor de Ferreries en el fet que, amb tot el que ha succeït, la fira en sortirà reforçada. Ara, manllevant els mots que Pons cita de Jordi Florit en una de les seves darreres col·laboracions a El Iris, es tracta d’aprofitar l’avinentesa per comprar i, sobretot, llegir, bona literatura en català, especialment la que es fa a Menorca.
Obeeixen també a l’oportunisme polític les declaracions del conseller, fetes en la presentació de la fira, en què afirmà que calia protegir la llengua catalana i que, per açò, la institució que representa havia de donar-li suport. Més d’un secessionista lingüístic es va esquinçar les vestidures davant d’aquest inesperat gir de guió de qui, durant anys, setmana rere setmana, des de la seva privilegiada tribuna a la premsa, s’havia dedicat a dir exactament el contrari. Per cert, no ha estat l’única metamorfosi sorprenent de la setmana que ha efectuat aquest personatge. En una votació del ple, ha donat suport a la promoció i foment de la vaccinació estacional. S’havia destacat, en el passat, per opinar el contrari, tot donant suport al moviment antivacunes.
«És la política institucional, estúpids!», que diria aquell. O, d’acord amb Bernat Metge, allò de ser «de natura d’anguila.» O de ser marxista —de Grouxo, evidentment, en tost de Karl: «aquests són els meus principis; si no li agraden, en tenc d’altres». Tocava desmarcar-se clarament de la ultradreta, després d’uns dies esperpèntics al Consell Insular per part de la formació política que la representa majoritàriament. Les ordres deuen haver vingut de dalt. Per açò, després d’anys de dir el contrari als quatre vents, el conseller ha hagut d’acabar afirmant allò que, de fet, consta al marc legal que, com a bon constitucionalista, hauria de complir i de fer complir. Quan allò que perilla és la poltrona, poca broma!
No és la primera vegada, però, en tants anys, que la Fira del Llibre en Català a Menorca ha perillat. Sorprèn i no sorprèn que l’altra ocasió en què es va arribar a plantejar-se’n la desaparició també hi hagués el Partit Popular governant a la primera institució illenca. En aquell moment, la responsable de cultura, Maruja Baíllo, va intentar una maniobra en la mateixa direcció, tot i que diferent en les formes. Va saber ser més subtil que l’actual conseller, perquè la cosa no va arribar als mitjans.
En ambdós casos, però, s’hi detecta una al·lèrgia de segons quins defensors de les essències pàtries, el pal de paller de les quals és la sacrosantíssima Constitució, a una paraula i, evidentment, a tot allò que representa per a qui considera que Espanya ha de ser una, única i uniforme. Ja n’hem parlat, per aquí, no fa gaire, d’aquest mot: català. No hi fa res que aquesta fòbia, de jutjat de guàrdia —és a dir, compartida també per gran part dels jutges—, contradigui allò que marca l’Estatut d’Autonomia illenc, és a dir, la part que ens toca directament del marc constitucional, respecte de quina és la llengua pròpia de les Balears i Pitiüses.
En aquella ocasió, l’intent, frustrat, també afectava el nom de l’esdeveniment. Havia de rebatejar-se i passar a dir-se alguna cosa semblant a Fira de Tardor. No se’n va fer gaire ferum i la maniobra va quedar en anècdota —una més a afegir a l’acció de govern d’una consellera que ha passat a la història per comparar un monument megalític amb un canterano—, sobretot perquè els llibreters s’hi van plantar.
Enguany, l’intent de desaparició ha arribat més lluny. Gràcies a la fermesa de les llibreries, però, el conseller ha hagut de fer cama de conill. Tindrem fira. Organitzada a la correguda, però en tindrem. En aquest sentit, cal reconèixer la feinada que els ha tocat fer al personal del Consell Insular, especialment a Eva Florit i a Pilar Vinent, que són, en certa manera, les dues ànimes de la Fira del Llibre en Català. No deu ser fàcil fer una feina estrictament tècnica quan els càrrecs polítics intenten remar en la direcció contrària. No crec que al Departament d’Urbanisme d’aquesta institució passi el mateix respecte de la tasca dels arquitectes, tot i que, ara que hi pens, potser aquesta no seria la millor àrea on exemplificar açò que vull dir, d’acord amb el que hi acaba de passar darrerament.
A causa de les circumstàncies en què s’ha hagut d’organitzar, aquesta edició de la fira presenta alguns canvis significatius. Ja veurem si són puntuals o no. Pot ser una bona ocasió per a plantejar-se la idoneïtat de fer una sèrie d’ajustaments que millorin el producte, començant pel fet que la fira tindrà una durada exclusiva d’un dia, matí i capvespre. En principi, no crec que açò hagi de ser negatiu, sempre que el programa d’activitats complementàries sigui complet.
Pel que fa a la ubicació, tornam a Ciutadella. És ver que hi ha hagut la tradició de fer-la itinerant per diferents pobles de Menorca. L’illa, per a qui hi viu —cosa que costa d’entendre a fora— és un món sencer de cinquanta quilòmetres d’amplada. Travessar-la de banda a banda, per açò, és una odissea. Ara bé, crec que Ciutadella és la seva ubicació natural. Darrere, hi ha una qüestió de branding o de creació de marca. Si la gent ubica la fira del cavall as Mercadal, crec que convé fer el mateix amb la ciutat de ponent i els llibres en català. I convé fer-la més prest, a l’octubre, per una qüestió purament climatològica: no seria la primera vegada que el mal temps hi fes acte de presència.
Les corregudes de darrera hora han significat, també, que l’edició del concurs escolar «Lletres i Mots» n’hagi quedat fora. Aquest certamen, en què els alumnes dels diferents instituts de secundària de Menorca competeixen per veure qui lletreja millor les paraules més complexes del nostre lèxic, acabava amb una gran final en el marc de la fira. Enguany en restarà al marge. Aquest vincle amb els estudiants és fonamental. Que els adolescents, els futurs lectors —a més de ser-ho del present— rodin i vegin les paradetes és bàsic. Com ho és la presència de l’AELC. Enguany no hi haurà cap activitat organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, cosa que només ha passat en comptades ocasions. Esperem que l’any que ve es reprengui una col·laboració que ha permès que per la fira hagin passat autors de fora de l’illa.
Aquest és un aspecte clau, per qüestions no només culturals sinó de mercat. Aquí cal recordar que una fira cerca, per damunt de tot, vendre llibres. És una ocasió per a fer negoci. Per als lectors, escriptors i llibreters, aquest esdeveniment és més que necessari, com ho és, malauradament, el suport institucional que hi ha d’haver al darrere. En una situació de normalitat lingüística i cultural, no caldria. Ara bé, com va recordar el conseller —i hem citat abans— la llengua i la cultura catalanes necessiten el suport institucional per poder tirar endavant. I, en aquest sentit, per a garantir-ne la continuïtat, és fonamental entendre que al darrere de tot plegat hi ha un mercat.
«És l’economia, imbècils!», que diria aquell. Per als llibreters, aquest és un moment idoni per a oferir un producte diferenciat, genuí, al qual poden dedicar una jornada específica amb què assegurar-se unes vendes que en unes altres circumstàncies no es donarien. Però el mercat no s’acaba aquí. De la mateixa manera que els autors que, des de Menorca, escriuen en català tenen com a públic potencial —com a compradors o com a lectors— qualsevol persona competent en català, és a dir, que viu a la catalanofonia, també passa a l’inrevés: tots els escriptors de fora de l’illa que fan servir la mateixa llengua també ens tenen com a part natural del seu mercat. La fira ajuda a establir-ne una definició clara.
És ver que és un mercat petit si el comparam, per exemple, amb el que poden tenir els escriptors en llengua castellana, també els de Menorca. Per açò, no s’entén que hi hagi qui el vulgui reduir encara més. Per aquest motiu, com deia, a més dels llibres procedents de tot l’àmbit catalanoparlant, és important per a la fira que hi hagi l’AELC. Gràcies a ella, hem pogut gaudir de la presència d’autors mallorquins i pitiüsos, però també de principatins i valencians. Enguany els autors que hi participaran seran exclusivament menorquins. Així i tot, poca broma: els narradors Maite Salord, Pau Faner, Josep Maria Quintana, Joan Pons o Josep Masanés, que participaran en una «àgora literària», juguen a la primera divisió de la literatura catalana. Els acompanyarem d’altres noms, en altres activitats, que ens movem, seguint el símil futbolístic, en altres categories. També hi hem de ser. Entre tots fem el món!
Enguany, hem d’agrair que la persistència de l’associació VaDCultura hagi fet possible teixir un mínim programa d’activitats que, evidentment, l’any que ve, amb més temps de preparació i amb una major coordinació entre tots els sectors que formen part del sistema literari —institucions, escriptors, editors, llibreters, lectors…— han de fer possible una fira molt més ambiciosa que la d’enguany.
Celebrem-ho idò com toca: passejant per les paradetes, comprant-hi llibres —per acabar llegint-los— i participant com a públic de les diferents activitats organitzades a la fira. Remarcant, per tant, que la literatura catalana, també a Menorca, és viva i de qualitat. Amb força suficient perquè, l’any que ve, a ningú no li passi pel cap la idea foradada de suprimir-la.
Visits: 126
Molt d’acord en la fixació de la fira en un únic emplaçament, sobre tot per consolidar-la. I Ciutadella és, probablement, el lloc ideal. I sinó que ho demanin a les llibreries perquè és on més gent s’hi mou.