Fa més de tres setmanes que no he escrit res a Xalandria. Alguns deuen pensar que el meu silenci té veure amb les preparacions per dia 31. Altres deuen pensar que té a veure amb la muntanya de treballs, exàmens i desertations que he hagut de corregir, i que certament m’han robat un temps molt valuós. Els que pensin això estan equivocats. El motiu principal del meu silenci és la lectura de Les Benignes de Jonathan Littell. Han estat tres setmanes intenses de lectura, al tren, al migdia a la cafeteria de la universitat, davant la televisió amb l’ipod a les orelles mentre na Jane mirava la sèrie de torn. Feia estona que no disfrutava tant amb un llibre. A tothora em venia bé per llegir. Es podrien dir moltes coses de les benignes, un llibre de 1152 pàgines! Em disculpareu que no en digui gran cosa. En Jordi ha fet una ressenya que no estic en disposició de millorar. Com m’agradaria tenir la capacitat d’escriure amb la mateixa claredat, la senzillesa i la densitat que Jonathan littellVisits: 0
Yes Sir!!!!!, totalment d’acord amb tu Pau.
Jo també vaig picar l’ham tan ben escat den Jordi i la vaig devorar en un parell de setmanes: al metro, al bus, a la renfe i fins i tot en un cine fent temps fins que comences la sessió.
A vam si després del 31 ja sense excuses mantens el ritme d’entrades a xalandria.
Una abraçada forta que creui l’atlàntic i besades per ta promesa.
Si vols veure l’altra cara de la lluna (russos, tercera omniscient, Stalinistes i gulags…), llegeix Vida i destí de Vasili Grossman. N’han dita la Guerra i pau del segle XXI, d’aquesta novel·la.