La principal contribució que fa Menorca a la governabilitat d’Espanya és l’elecció d’un senador. Amb l’excepció de 1982, la dreta ha guanyat sempre les eleccions al senat. En les dues darreres legislatures la plaça de senador ha estat ocupada per José Seguí, que també ha estat candidat a la presidència del consell Insular pel PP. En les properes eleccions això pot canviar. El PSOE, PSM, EM i els verds han decidit formar una coalició electoral pel senat el candidat de la qual serà Arturo Bagur, alcalde de Maó.
Des d’un punt de vista electoral la lògica d’aquesta coalició és indiscutible. El senat es regeix per un sistema majoritari. Tal com passa a Anglaterra només treu representació el candidat amb més vots. L’única possibilitat que el senador no sigui del PP és que es formi una coalició electoral de tots els partits progressistes i menorquinistes. És això o la dreta, no existeix una tercera possibilitat. I és que Menorca hi ha tres espais polítics bàsics, no dos. La dreta, l’esquerra i el menorquinisme que a Menorca té un caràcter progressista i ecologista (i podríem afegir un quart espai ecologista avui bastant fragmentat). O es concentra el vot menorquinista i d’esquerres en un sol candidat o el senador per Menorca és de dretes. No n’hi ha més.
Aquesta coalició té sense dubte elements positius. El més important és que introdueix una dinàmica política més menorquinista que situa el país per davant del partit (o almenys ho intenta). La coalició al senat és, a més, coherent amb el sistema polític de Menorca, el qual es basa en un pacte sòlid entre l’esquerra i el menorquinisme que sistemàticament deixa la dreta fora del govern. El mateix pacte que ha produït el PTI, entre d’atres coses. No es tracta per tant d’un experiment radicalment nou. Si funciona al Consell perquè no exportar el model al Senat?
Tanmateix la concepció de l’estat que tenen el PSOE i el menorquinsme són molt diferents. El PSOE defensa un estat unitari amb maquillatge federal, les altres forces polítiques defensen posicions que van des del federalisme al sobiranisme. En els darrers quatre anys hem pogut comprovar que l’espanya plural de zapatero ha estat un miratge. És un fet que el PSOE no mouran cap dit per la millora de la convivència dels pobles ibèrics. Fins i tot hi ha rumors de gran coalició per tallar d’arrel les “demandes nacionalistes” que “fracturen espanya”. Les eleccions al senat són una bona oportunitat per explicar aquestes diferències, per explicar la necessitat d’un model d’estat diferent.
Un senador unitari farà més visible les necessitats de Menorca al Senat. Ho hem pogut veure amb en Pere Sampol, que amb poc més de 6 mesos al Senat ja ha rebut tota mena d’elogis. Ara bé aquest senador farà president amb els vots menorquinistes a Zapatero, votarà uns pressuposts generals que sancionen un expoli fiscal dels menorquins i s’expressarà en Castellà perquè la llengua de Menorca està prohibida al Senat.
Tot i això jo crec que aquesta coalició és positiva, val la pena disposar d’una veu mínimament compromesa amb Menorca al senat. I vosaltres?
PD: Disculpau la serietat de l’article. És nadal!, la intenció era fer una cosa més divertida però no m’ha sortit res.
Visits: 0
Ja veurem com va. La qüestió és si la gent vol que el senador sigui d’uns o dels altres. Emperò en política sumar a vegades resta. No seria la primera vegada que ajuntant-se perden. També dependrà de qui presenti el PP.
Jo consider que aquest cas de vot útil ho serà doblement. Per un cantó per evitar un senador del PP, i en segon lloc per donar aires nous a l’Ajuntament de Maó
Em sembla molt bé que s’arribi a aquest pacte. Ara haurem de veure fins a quin punt està consolidat, o si sortiran espurnes a la primera de canvi. Com bé dius, jo també crec que a la dreta, ara per ara, només se la pot guanyar si tots els altres s’ajunten, però també hem de tenir presents tots els pactes anteriors que s’han anat desfent.
I la referència als pobles ibèrics… noltros que som enmig de la mar, podem dur aquesta etiqueta? A mi, particularment, no m’atrau gaire, per no dir gens.