Un treballador de Cultura des CIM me va proposar de fer es pregó de ses festes d’enguany ja que va pensar que a molta gent no li agradaria es pregoner oficial que havia llogat s’ajuntament. Jo vaig fer aquest esborrany que ara vos glosaré.
Per tots voltros.
PREGÓ DE SES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA (ESBORRANY I)
Maonesos i maoneses,
és per jo un honor
i un motiu d’”honda satisfacción”
poder fer es pregó de festes
a sa Plaça Constitució.
Sa història vos explicaré
que me va dur fins aquí
i és que n’Arturito me va dir
qui seria es pregoner.
I jo li vaig dir que NOOOOOOOooooooooooooooooo
que sa gent no ho entendrà
que dugui aquell americà
a fer es pregó a Maó
(i és que el farà en castellà!)
Per açò ho dic en menorquí
que me consider de sa terra
encara que visqui a Aiguafreda
a la Xina o a Pequín:
Que es pregó l’ha de fer un d’aquí
un que estimi sa cultura
sa història i s’arquitectura
des meu poble menorquí.
I per açò jo som aquí
per anunciar-vos a tots
que es cavalls ja peguen bots
i que ses festes són aquí!!!
Idò xallau i rèis molt,
i que no falti sa pomada,
ni es gin sense llimonada,
i tots a cantar s’Es Mahón!!!
L’amo de can Maleno
Visits: 0
Per suposat que la demanda de la gent ha de ser el criteri per a definir què és la festa, Joan Carles!!!
Em sembla, de bon rotllo, que quan parles de responsabilitats i perspectives “que cap de nosaltres no tenim” situes a l’autoritat com en una torre d’ivori de la raó, com si el poble fos una massa que vol imposar modes banals…Ai, ai… que açò sona massa a classisme…
I em sorpren aquest discurs especialment venint de tesis progressistes que en teoria defensen per sobre de tot al poble, els veïns, per damunt de l’autoritat, sigui quina sigui, i amb ànim de renovació, transgressió.
Les tradicions evolucionen perque el poble, que per sort evoluciona (encara) sense poder ser dirigit o planificat en un laboratori, en un despatx institucional o en un debat entre intel·lectuals.
Trob que està molt bé que a la gent li agradi anar a veure el pregó o que considerem que segurament el Boris és millor que un altre. Cadascú fa la festa com li dóna la gana, i aquí jo no m’hi ficaria. Està clar que si entram en el joc de definir què és festa i què no, no acabarem. Però no vaig per aquí. Quan parlava de la festa oposada a espectacle ho feia des d’un punt de vista conceptual, i crec que aquesta visió no l’hem de perdre. I açò no vol dir ser reaccionari ni tenir voluntat de perpetuar les tradicions perquè sí, encara que aquestes siguin absurdes. Jo el que deman és que qui té l’autoritat, i per tant la responsabilitat, tengui capacitat de perspectiva, que en el fons cap de nosaltres no tenim.
Està clar que hi hagut forces (mediàtiques, institucionals, d’un cert sentiment provincià) que han fet enaltir una vergonya com l’esmahón a un nivell que no li pertoca. Per posar un exemple. Creure que tot funciona per moviments incontrolats de modes i tendències “populars” i que les tradicions o les festes caminen per si soles i es reconverteixen és ser ingenu. Quan jo era petit, la festa no era a la plaça, sinó als “xoques”, i ma mare m’ha reconegut que tampoc no es preocupava un excés de dur-me als cavalls perquè no hi havia tant de “sentiment” com ara cap a tot açò. A algun llumbreres se li hauria pogut acudir, i molt legítimament, que la festa caminava cap aquí, i reforçar aquest vessant de la festa deixant cada vegada més la qualcada de banda. Encara parlaríem que la demanda de la gent ha de ser l’únic criteri per definir la festa popular? Crec que tot açò és més responsabilitat del que ens pensam.
Com a hipòtesi inicial, allò que caracteritza la festa és el seu vessant extraordinari, aquells dies en què tot es capgira, quan no hi ha feina, quan l’ebrietat domina el seny, quan la individualitat es fon en la col·lectivitat i el poble defuig de la norma(litat). De fet, es diguin Santurnals o com sia, tot prové d’aquí. Llavors, ¿quin sentit assumeixen les festes de la Mare de Déu de Gràcia (oh! celebració religiosa!), després de tot un agost farcit de festes per la resta dels pobles de Menorca, als quals un cop o altre tots hi hem peregrinat amb l’orgull de dir que no ens n’hem perduda cap? I per acabar-ho d’adobar, les festes de Maó no coincideixen amb cap solstici o equinocci.
Val, ens ho passam bé, xalam a plaça i anam a menjar a casa d’altres, guitarreta i ballaruca. I així i tot, què voleu que us digui, sols hi ha un únic Déu i aquest es diu Sant Joan de Ciutadella. La resta, novopaganisme igualable a les festes de Cala’n Porter. I si no, des de quan sona el darrer toc de fabiol a Maó? De tota la vida?
I sí, meliquista prové de melic.
Molt d’acord amb en Fidel. Certes tradicions se’n poden anar a fer punyetes. La dels Senyors ja no la tenim, per sort, però encara es passetgen Verges amb carruatges o es canta “Es Mahón” a tort i a dret.
Ara, a jo el que de ver em rebenta és la “tradició” de la setmana santa. Allò si que és trist, més propi d’un poble ignorant i supersticiós, que es continua disfrassant de cucux clan per perpetuar la tradició, mentre regalen carmels per enredar els fillets. Indignant.
Uf,
quan entram a definir què és festa autèntica i què és espectacle sobrant, és com si li demanam a un químic que defineixi l’amor o a un filòleg que analitzi com parla el català en Rubianes.
Jo no m’atrevesc a definir què és l’essència de les Festes, idò va canviat, i tal vegada la samba, les rave, etc en el futur són reivindicades com “tradicions” tant o més que sa missa de caixers.
M’estim molt més sentir en Boris que mostrar submissió al caixer senyor com fan a Ciutadella com si fossim a l’edat mitjana i el poble seguís als peus dels Senyors… Certes tradicions se’n poden anar a fer punyetes.
D’acord, Maria, però en Boris no va venir perquè fos tertulià de la SER. Per cert, li tenc un poquet de tírria a na Nierga aquesta, sigui dit de passada.
Una cosa, tornant a n’en Boris…Algú el sent a La Ventana de la Ser?? jo crec que aquí dóna una vessant d’ell més poc coneguda i per jo un poc més interessant.
Vull fer una pregunta lingüística a en J. Podrit. “meliquista” vé de melic?
Altrament, em deman; per què se li dona tanta importància a un acte que no té cap significació dins el conjunt de la festa? Potser és per tot allò de l'”És Mahón”, el discurs del batle i que a algú li agrada pensar que actes com aquest ens reafirmen com a col·lectivitat… Potser sí… Però la festa és quelcom més que aquesta idea de bulla i espectacle que se li vol donar a les festes de Gràcia per allò de ser capital. És sortir i parlar amb la gent, veure el jaleo d’aprop (o almenys intentar-ho), anar a completes i demanar sa capadeta…. tot açò revestit d’uns elements de tradició i cultura popular que evidentment evolucionen però sempre mantenint-ne els trets més característics, tota la resta per jo, és palla, elements externs que no fan res més que distorsionar-la. Clar que hi ha gent que demana samba, festes rave i grans pregó-espectacle, però açò no justifica que hagin de capitalitzar bona part de la festa. Crec que la banda des Migjorn hauria de considerar un poc més el tipus d’espectacle que fa i deixar-se de tant ‘”a por ellos oe oe” i “ritmos de la noche”. Deuen pecar un poc de “meliquisme”??
Tot l’esdevingut arran de la tria del pregoner em sembla patètic, ara, entra en consonància amb el bestiar que tenim per Maó. Després del tema de la hac, no es pot esperar altra cosa. Tot acceptat, idò, que la crítica perquè és homosexual, o de fora, o sense relació amb Maó no entra en el nostre debat (crec que tothom aquí ho té assumit), analitzem-ho sense maniqueismes.
D’altra banda no puc entrar a la valoració del personatge, que de bones i primeres no em cau gaire en gràcia, perquè no vaig veure el pregó. Però crec que no hem de confondre les coses. Per molt que puguem defensar la llibertat i la capacitat revulsiva de les festes, que tant que hi és, tampoc no podem caure en la defensa de l’establert com a “protestatari”. No em faran creure que Crònicas Marcianas, tot i la xabacaneria, tenia aquell punt de protesta defensat per un cert sector “progre”. És la cultura buida de la banalitat ben vista pel cofoisme. Si el tal Boris és una persona culta, perspicaç, incisiva, i farta de baixar-se els calçons per exigències del guió, que enviï a pastar el guionista i tota la colla del programa, començant pel mateix Sardà (que algú dirà que també és intel·ligent, i el que fa és provocar amb aquesta mena de programes, que sempre valen més que Salsa Rosa perquè empren una altra perspectiva).
Amb açò el que vull dir, encara que me n’hagi anat un poc del fil de la cosa, és que no tenim prou clar el sentit de la festa. Som conscient que se m’ha titllat de reaccionari, però he assumit aquesta faceta, al·lots. I no és açò. La festa popular és un moment, una sèrie d’actes, que fa que una comunitat adquireixi el sentit col·lectiu que la caracteritza com a humana. Açò se sol revestir, d’una manera més o manco estricta, amb una litúrgia, amb un protocol, ja sigui escrit o en la consciència col·lectiva. Aquesta festa el que fa és perpetuar aquest sentit a partir de tots aquells trets que emanen de la mateixa comunitat. Aquest concepte va totalment renyit amb el d’espectacle, que és una exhibició, no participativa, per part d’algú en concret pel gaudi de les masses. No vol dir que aquests conceptes siguin completament antagònics, s’ajuden i es poden complementar, però quan la festa té més d’espectacle que de festa, aquí trontollam.
No discutim la capacitat o no de trencar amb les normes socials, que açò sí que forma part de la festa (qui em conegui un poc, sabrà que no en som absent, d’aquest concepte). Però en aquest cas, la tria del pregoner obeeix a factors de pur espectacle. Boris sense Crónicas no hauria vingut mai a Maó, per molt intel·ligent, irreverent i provocador que sigui. Així, no trob adequat ni en consonància la importància que es dóna al pregó a Maó. Sé (per cròniques, un ha d’estar ben informat) de l’expectació i el clima que se cercava crear amb el pregó, el parlament del batle, l’es mahón, i quan va tocar l’hora del veritable pregó, el del saig (que es diu Carlos Fàbregas, acompanyat per l’inestimable ajut d’en Jaume, més conegut com a a Ial), indiferència total i llums encesos. I cantar, des del balcó, les excel·lències de tenir enguany la samba, un altra tema que tractaré més endavant.
Vaig a esperar els cavalls com surten cap al Toro, que ja sabeu que qui tanca les portes en clau és Sant Nicolau. Per sort, encara no han trobat un radiador (que modernitzi i obri la festa i sigui crític i balli samba i s’obir el món) per a aquests moments.
El pregó, per sort o per desgràcia, es fa cada any. Per tant, podem anar canviant: un any d’aquí un any d’allà; un any persona d’espectacle, un any de cultura; etc. No fa falta que cada any ens diguin el mateix.
Una pregunta: quantes dones han fet mai el pregó? Crec que la proporció no és gaire paritària i ningú en diu res.
Salut!
D’acord amb en Fidel. Per una banda, sé que el mateix personatge estava fart d’haver-se de baixar-se els calçons a CM per boca d’una guionista del programa. Per altra banda, na Merceditas Milà també perpetra el mateix tipus de programa televisiu i no per açò li han tirat els cans a sobre. Ara bé, pel que fa a la funció del pregó, crec que hi ha certes diferències. Una cosa és un pregó de festes, on es demana cofoisme populista i quatre rialles que panxacontentin a tothom. Una altra és el discurs paròdic de l’enterrament de la sardina, les gloses dels dimonis i altres semblants, on tant el personatge com el discurs s’ha d’estrafer per ser satíric. El primer mai no és subversiu. Independentment del seu format, el seu contingut és previsible i meliquista.
A favor de Boris,
Enlloc està escrit que el pregoner hagi de ser nascut a Maó. La funció del pregó és animar a la festa, que per definició és trencadissa de normes i gresca sense llei.
Boris és expert en això, un gran guionista, intel·ligent, àcid i provocador conscient.
Massa pregoners insuportables hem tingut, per molt maonesos que fossin, que avorrien a ses cabres, no sabien ni llegir.
Massa provincianisme veig, tancadets en els nostres pregoners, el nostre costumisme i la nostra -totalment d’acord Santi- homofòbia, conservadurisme i doble moral: censuram la provocació sexual quan tothom sap que Menorca és un niu de prostíbuls, banyes i hipocresies.
No sabia que hi hagués un rerafons tan ´fatxa´darrera tanta crítica. Senzillament no conec en Boris Izaguirre i se m’escapen els detalls.
Per comprovar el que diu en Santi no m´he pogut estar d’anar a la pàgina del difamador oficial de Menorca (Antoni Camps Casanovas) on he trobat el següent
“Una mala elecció perquè aquest personatge és un dels paradigmes de la “tele-basura”, de l’insult gratuït i que s’ha fet famós mostrant el cul per totes les televisions.”
“No pot ser un exemple de res aquell que es davalla els pantalons a cada intervenció pública. No pot ser exemple de res aquell que fins i tot, és criticat pels propis homosexuals, per donar una imatge frívola i embogida dels gays.”
“és un mal exemple per a tots i, en especial, pels més joves. Una persona d’una frivolitat extrema, sense límits a l’hora de ser estrafolari, no pot convertir-se en protagonista d’unes festes de la tradició i la solera de les festes de Mahó.”
Certament el rerafons és bastant clar. Sobre els comentaris. Per en Camps Casanovas, el que fa d’en Boris un mal exemple per els més joves és un comportament ‘estrafolari’ que ell associa clarament amb la homosexualitat. Combatre l’homosexualitat és un dels seus temes preferits (http://antoniocampscasasnovas.balearweb.net/post/36467) Absolutament impresentable!
No sóc cap fan dels pregons, encara que m’agraden els pregons ben fets. Més relativament igual que el pregoner xerri Castellà, Català sigui de Maó o no ho sigui mentre tengui una vinculació amb la ciutat on ha de fer de pregoner i una sensibilitat cap a la seva cultura. El que m’incomode realment és la censura sistemàtica cap els pregoners que provonen del món de la cultura. Si ets esportista, presentador o cantant pots ser pregoner de la ciutat Maó, si ets escriptor, poeta, investigador, pintor sembla que no. És la dictadura de l’espectacle ?
Deixant de banda es pregó, que certament no m’ha interessat mai, jo crec que tota la polèmica que s’ha desfermat envers el pregoner d’enguany no es deu a que sigui de fora o d’aquí, parli castellà o català, o sigui famós o no. En el fons, el que has fet emprenyar tanta gent és que es tracta d’un personatge públicament homosexual.
O algú recorda aquest merder quan el pregó el van fer altres famosos ? La cosa ha anat lluenta, de vàries cartes al diari caaaada dia. Ningú ho ha dit obertament, clar, avui en dia ja no és políticament correcte, però per desgràcia encara n’hi ha molts que ho pensen.
Cap pega!
A jo m’han interessat alguns pregons, cap pega? Sí, el de l’amo de Can Maleno i els que feia un saig de Maó (no en sé el nom) i que l’anunciava a l’antiga i amb rimes de glosa. Evidentment que fer-ne un espectacle és sobrer, a les festes de Gràcia crec que poc a poc esteim deixant de banda la Qualcada: massa, pel meu gust, faràndula, samba i focs artificials.
Però anem a veure, ¿a qui putes li ha interessat mai el pregó de qualsevol festa de poble? Oh, pena d’illa! Sort dels anys que ja no venc per Gràcia.
Una de les coses bones que té viure a Angalterra és que no saber qui en Boris Izaguirre. Si me´l creués pel carrer no seria capaç de reconeixar-lo.
Això dels pregons em treu una mica de P*** Sembla que la condició per ser pregoner és sortir a la televisió, ser famós, sortit a Corazón Corazón o alguna cosa semblant. Perquè sempre els han de fer gent de l’espectacle, gent que sovint no en tenen ni idea ni de Maó ni de la seva llengua? Quan es convidarà a algú com en Quintana que ha fet un llibre exclusivament dedicat a Maó? Que és que tenen por que la gent s’avorreixi?
Cantar (és un dir) la cançó (un altre dir) esmahón té res a veure amb “sa cultura / sa història i s’arquitectura des meu poble menorquí”? Què vol dir “un d’aquí”? En Josema Yuste, n’Ana Belén, en Serrat? Per què perdre el temps en foteses com aquestes?