Quan Maó és una festa

poti poti de temàtica maonesa, carta publicada al Diario Menorca dia 31 d’agost de 2011

Les festes de Gràcia ja són a tocar. Aquest any però no hi seré present. Les viuré una vegada més des de Newcastle. No hi faltarà una pomadeta en arribar de fer feina, una telefonada amiga des de la plaça i un lament per no haver reservats bitllets en el darrer vol de l’estiu. No ser-hi per Gràcia és sense dubte un dels aspectes més desagraïts de viure a Anglaterra.

corregudes des cós

Maó – una ciutat sòbria com poques – reviscola amb les festes de Gràcia. Que n’és de polit veure els carrers plens de gent, les cases obertes i les taules parades. Són uns dies entranyables marcats per uns rituals que no sempre surten al programa: vermut a la morada, sortida de sa colcada, primera pomada al carrer de Sant Jaume, passeig per s’Arraval i es Cós de Gràcia, aturada a ca na nineta, baixada pes carrer de Gràcia, una pomada amb un amic que feia anys que no veia, arribada a sa plaça quan ja es fa fosc. I l’endemà berenar de coca i xocolati, cavalls i més cavalls, frustració per unes botes que sempre se’m resisteixen, dinar a can Tomeu, xerradeta mentre veim ses corregudes i darrer toc de flabiol. Gràcia és una festa polièdrica que reflecteix l’extraordinària diversitat de Maó. Cadascú les viu d’una manera diferent, però tots just feim poble

Aquest any però s’han introduït canvis a la festa que han desfermat però la polèmica. L’aspecte més criticat ha estat l’avançament del pregó a dia 2. També s’han sentit moltes veus crítiques amb el nou format del programa, que ha perdut la qualitat artística que el caracteritzava, així com també amb el cartell que anuncia les festes, certament poc reeixit i fora de lloc. A mi m’ha desconcertat especialment la lleugeresa amb què s’inventen noves tradicions. No em sembla correcte que s’organitzi una paella popular patrocinada per l’empresa del primer tinent de batlle i que es faci coincidir amb un pregó alternatiu que s’ha organitzat a través de facebook. És plenament legítim que el nou govern vulgui introduir canvis. Ara bé no em sembla bé que s’usi un moment tan màgic per marcar distàncies físiques i ideològiques amb el passat. Les festes no són el moment per fer visible un canvi de règim sinó per mostra que malgrat tot som un mateix poble.

I és que el nou govern ha entrat a dalt la sala amb les masses de rompre. Té pressa per canviar com més coses millor, incloses les festes de Gràcia. El canvi de govern a Maó em recorda l’arribada de David Cameron a Downing Street. Igual com ha passat a Maó, els Tories van guanyar en un moment de crisi molt profunda després de fer un esforç de moderació remarcable. El principal objectiu de Cameron quan va ser elegit lider del partit conservador va ser desintoxicar la marca Tory de les seves connotacions negatives. Es va treballar de valent per exemple per convèncer a la població que la sanitat pública no perillava si guanyaven les eleccions. Una vegada al govern però els hi ha faltat temps per impulsar el programa de reformes i retallades més importants des de la postguerra. Tot i la seva imatge moderada, el nou govern britànic és ideològicament un dels més conservadors que es recorden.

Sota la batuta de Salvador Botella, el nou ajuntament segueix un camí similar. Després de fer esforços titànics per moderar-se, els hi ha faltat temps una vegada al govern per recuperar un discurs conservador i sovint nostàlgic. És veritat que no ho tenen gens fàcil. Els ingressos han baixat molt i no hi ha expectatives de recuperació a curt termini. Aquesta setmana mateix, els dos partits amb representació a l’ajuntament han pactat a Madrid una reforma constitucional que prohibeix per sempre el dèficit públic als ajuntaments. Ara bé sorprèn que amb un panorama tan difícil, el nou ajuntament sovint amb esperit de revenja faci bandera d’aspectes que clarament divideixen als maonesos, com si la reactivació econòmica ja no fos una prioritat. Ara més que mai fa falta serietat, diàleg i feina ben feta.

Dels primers 100 dies de govern conservador m’ha sorprès d’entrada la dis-funcionalitat del nou equip de govern. No és lògic que el número 10 de la llista sigui avui l’home fort i visible de l’ajuntament. M’ha sorprès també l’arbitrarietat i la precipitació amb què s’han fet algunes actuacions. Sense cap projecte de ciutat que les avali s’han fet canvis de circulació a corre-cuita que sovint només responen a interessos particulars. La poca serietat d’algunes actuacions és clamorosa. Em va caure la cara de vergonya quan el primer dia de vacances veig veure passar el nou tren, que tan poc s’adiu amb l’objectiu de la qualitat turística. Mentre refan el programa de festes i el sentit de la circulació no hem sentit ni una paraula sobre temes urbanístics, educatius o culturals.

En tindrem temps de parlar. Però ara és temps de festa, quan tots junts feim poble. Des de Newcastle molt bones festes de Gràcia.

Twitter: @pauobrador

Share Button

4 comentaris

  • àlex

    3 setembre, 2011

    Constat, amb alegria xalandrinera, que els mestres han tornat a les aules i l’activitat del bloc setembreja. Estic content que així sigui.
    Bones festes xatos.

  • Joel

    2 setembre, 2011

    Una cosa que podrien baratar seria el vi que va dins les bótes del Volem vi. Tal vegada una malvasia de sa Cudia no hi quedaria malament.
    I posats a baratar coses pel fet de baratar-les perquè no es baraten ells per uns altres? Coses més rares veurem!
    Bones festes de Gràcia! (snif…)

  • Pau

    2 setembre, 2011

    Per sidecàs decantau un plat de pilotes i feu una pomada a la nostra salut

    Bones festes

  • Ismael Pelegrí i Pons

    2 setembre, 2011

    Bones festes, Pau. Tindrem un record per tu (i na Jane) en menjar el plat d’arròs Ppopular, el nou mejar oficial de les festes. Adéu tià de pilotes!
    [Saps de quin color serà la nova tela dels escenaris de la plaça? Vermells, com abans, segur que no! L’obsessió botellesca no té límits].

Els comentaris estan tancats.