La nova política lingüística insular (I): el diferencialisme

Una de les primeres conseqüències dels canvis de color polític derivats de les darreres eleccions autonòmiques i locals ha estat molt vistosa. Alguns departaments del Consell Insular de Menorca i l’ajuntament des Castell, a partir de la nova constitució de les corporacions, han fet servir públicament un model de llengua molt significatiu, darrere del qual hi ha una sèrie de polítiques lingüístiques i culturals preocupants, en què potser destaca la presència en àmbits formals de l’article salat, tot i que aquesta no és l’única innovació introduïda: pel que fa al lèxic, també hi ha més d’una perla (les fetxes assenyalades, el mes de juriol). Només cal veure, d’una banda, la targeta amb què els primers convidaven a l’exposició dedicada a l’empresa gelatera La Menorquina o, de l’altra, el programa de les festes de Sant Jaume i els missatges que apareixen al grup de difusió de WhatsApp de l’ajuntament castellà, per a comprovar la magnitud del despropòsit.

Llegiu més

Visits: 159

Un subratllat i tot de fils per estirar

Acostum a llegir amb un llapis o amb un subratllador a mà. Aquests dies, per exemple, en què m’he submergit en la narrativa de Blai Bonet, Mercè Rodoreda o Joan-Lluís Lluís, no he pogut evitar de marcar, en el text, frases que m’han semblat impactants, pel motiu que fos. No sempre tenc clara la finalitat d’aquest exercici, perquè potser no hi retorn, al text, tot i que hi ha vegades que aquests subratllats m’activen. Immediatament. És el que m’acaba de succeir durant la relectura de Mon oncle, que podria haver fet acompanyada d’alguna copeta de licor de chartreuse verd. Es tracta d’una bona novel·la de Màrius Serra, de 1996 —almenys en l’edició que tenc, del Cercle de Lectors—, la lectura de la qual aprofit per recomanar encaridament. I no perquè una part de la narració succeeixi a l’illa de Menorca, que també, sinó perquè l’obra està ben aconseguida. Enganxa.

Llegiu més

Visits: 90

Del vi

És força coneguda la locució llatina in vino veritas. En el vi hi ha la veritat. Si no vaig errat, aquests mots fan referència a la capacitat que l’alcohol té a l’hora de fer-nos més loquaços i, es suposa, més sincers. Jo ho diuen, dels fillets i dels borratxos: sempre diuen la veritat. Ho podríem discutir, tot i que val més deixar-ho per a un altre moment. Si de cas, m’agradaria de parlar d’altes aspectes amb què podem relacionar el vi, a part d’aquesta suposada sinceritat.

Llegiu més

Visits: 120

El nou cristianisme i la ultradreta

Publicat al diari Menorca en la secció «La paraula que ens fa» el passat dia 26 de juliol.

Som conscient que aquesta vegada em mouré per temes delicats, però en tot cas crec que val la pena fer una reflexió general sobre el paper, per una banda, que ha jugat el catolicisme a la nostra història més recent i, per altra, una anàlisi avui dia de com de distants estan els valors del cristianisme dels que diuen més defensar-lo.

En els seus best-sellers sobre la història de la humanitat en clau antropològica, Yuval Harari fa una asseveració que, per lúcida, impacta: la religió, entesa com la manera en què els homes i les dones s’enfronten a l’espiritualitat i a la mort, s’ha manifestat al llarg de les civilitzacions com la institució que ha dictat com havien de viure.

Llegiu més

Visits: 29

Reflexionem-hi

I si aprofitàssim la jornada de reflexió per a fer un exercici que no hauria de ser puntual, és a dir, limitat al dia abans de dipositar una papereta dins d’una urna? Practicat de manera regular, el fet de tornar a pensar les coses de manera rigorosa i aprofundida ens hauria de permetre ser més crítics —és a dir, tenir criteri— davant del món que ens envolta i de què formam part. Així, podríem actuar-hi conseqüentment. Potser d’aquesta manera, esdevindríem, d’acord amb Joan Francesc López Casasnovas, una ciutadania que no s’inhibiria a l’hora de fer política, entesa aquesta «com a servei, com a cultura; la política entesa aristotèlicament com la dignitat més alta per a un ciutadà», per a dir-ho emprant les paraules del savi ciutadellenc.

Llegiu més

Visits: 64

Rudiments de música jamaicana

Convindrem fàcilment que Menorca no és Jamaica i que, per aquesta mateixa raó de tres, es Mercadal no té per què tenir res a veure amb Kingston, capital de l’illa caribenya. Ara bé, dissabte passat, de la mà de Rudymentari, durant una estona va semblar que érem a la capital mundial del reggae i d’altres sonoritats que s’hi relacionen. Tot gràcies al Far Cultural, que va organitzar, amb la col·laboració del CE Mercadal, el concert de l’artista ciutadellenc. El grup de rock progressiu Hummus en va ser el teloner.

Llegiu més

Visits: 107

Els privilegis

Publicat al diari Menorca dia 9 de juliol de 2023

A les classes d’història, quan es parlava de l’Antic Règim i del final d’aquesta etapa apareixia sobretot la idea que s’havien acabat els privilegis per a un sector que en realitat era minoritari dins la societat: la noblesa. L’aristocràcia tenia uns avantatges davant la llei i davant l’Estat que els altres no tenien: no pagaven impostos, les rendes eren per ells sense que haguessin de fer feina, etc.

Vist en la distància, quan ho estudiàvem semblava que era una època rocambolesca, i que no podia ser que això existís, perquè, clar, ara tothom és igual i té els mateixos drets, no podem pensar una altra cosa. Però tot ben enfora de la realitat.

Llegiu més

Visits: 90

Juliol en bicicleta

Amb vacances o sense, l’estiu és una època d’estampes específiques. Exclusives de l’època, vull dir. L’any passat, a la sèrie «És estiu i l’illa vessa», publicada en aquest blog, en vam tractar algunes d’entre aquelles que es donen a un indret turistitzat com és Menorca: la posada a prova de la capacitat de l’espai a l’hora d’encabir-hi el màxim nombre possible de visitants, la xafogor, els festivals musicals impersonals —amb algunes, poques, excepcions—, les galeries d’art de temporada, les platges sense un metre quadrat d’arena lliure, l’aeroport amb vols cada cinc minuts en hora punta, la carretera amb sobredosi de trànsit… Ara bé, si hi ha alguna cosa que marca realment que ha arribat l’estiu, aquesta és el Tour de França.

Llegiu més

Visits: 90

El nou conseller

Hi ha hagut, aquestes darreres setmanes, molt d’enrenou al voltant de qui serà –si les decisions que venen de fora no ho impedeixen: vistes les coses no es pot descartar res en aquest sentit– el nou conseller de cultura del Consell Insular de Menorca, la primera institució de govern de l’illa, sempre i quan a Palma o a Madrid no decideixin el contrari. Se n’ha parlat molt, d’aquest personatge, sobretot perquè la trajectòria dels darrers anys s’ha caracteritzat per deixar anar una caterva de declaracions als mitjans i a les xarxes –sobre la diversitat sexual, els vaccins o la llengua, entre d’altres–, que han generat molta polèmica. Segurament, perquè darrere hi traspuava una ideologia clarament ultraconservadora.

Llegiu més

Visits: 328

L’imprevist a la casa número 11

(mashup caldersià)

De bon matí, l’imprevist es presenta a la casa número 11 del ciutadellenc carrer de Santa Clara. A can Simó. No hi queda gaire perquè comencin, amb les celebracions del dia des Be, les festes de Sant Joan d’enguany. A l’edifici, hi ha corregudes perquè tot ha d’estar a punt per a l’arribada dels dies més assenyalats de la ciutat de ponent. Ja en fa uns quants que la majoria de finestres i portes del vell casalot, tot i que la versió actual de la construcció és de 1940, romanen obertes per tal que s’airegin totes les estances i se’n vagi, així, l’olor intensa d’estantís i de resclosit que les amara.

Llegiu més

Visits: 130