Navega per l'autor

Pau Obrador

Podem ?

Article Publicat dia 10 de Novembre del 2014 al Diario Menorca

Escric aquest article sense saber que ha passat amb el 9N a Catalunya. Independentment del resultat, ahir no va ser un dia qualsevol. La consulta sobre el futur polític de Catalunya és el desafiament polític més important des de la mort de Franco. Ara bé no és l’únic desafiament a l’actual distribució de poder a l’Estat espanyol. N’hi ha un altre que està guanyant força per moments. Es tracta de Podemos a qui la darrera enquesta del CIS situa com la primera força amb intenció directa de vot.

Són molts els que ja tenen la papereta de Podemos dins el sobre esperant la propera convocatòria electoral. Si visqués a Madrid segurament jo també la tindria. I la tindria no perquè m’agradi especialment Pablo Iglesias sinó perquè la destrucció creativa del sistema mai havia estat tan necessària. Els ciutadans estan farts de l’espiral de corrupció i insolència en què entrat l’estat espanyol. L’únic que pot aturar aquesta espiral és un trencament democràtic amb un estat claveguera. El trencament que no es va fer durant la transició.

Continua llegint

Share Button

Comentaris sobre el 9N

9:00

I amb el somriure la revolta

16:36

Avui no em puc desferrar del twitter. Tenc aquella intranquil·litat pròpia dels grans dies. Tots els signes són extraordinàriament positius. Amb molta probabilitat se superaran els 2 milions de vots. Crec però que no arribarem als 3M. La cosa es quedarà en 2 milions i mig, mé o manco la mateixa dades que les últimes europees.

EL 9N és el primer gran desafiament del sistema constitucional del 78. Per primera vegada un procés polític és capaç de superar la gran barrera que és la constitució. Avui s’oposen dues lògiques, la lòguica de la Brigada Aranzadi i la lògica de la gent. Els grans derrotats són els que volen resoldre els conflictes polítics amb la constitució (reinterpretada per ells mateixos). Els conflictes polítics es resolen amb les urnes i els pactes.

21.39

Mas ha guanyat la partida a Rajoy. El gol és de dimensions estratosfèriques. És això la fi política de Rajoy. Jo crec que sí. Ha estat incapaç d’aturar tot açò. Era la seva promesa. Una dada important a tenir en compte és la quantitat de vots gens menyspreable que aposten pel Sí/No i NO. El missatge és clar. El futur de catalunya l’han de decidir els catalans sigui per dir Sí o NO. Negar la democràcia no porta enlloc.

M’he mirat una part del Salvados. En Llach ha estat impressionant

22.01

No voldria platejar aquest debat com una confrontació entre Mas i Rajoy. No és açò. El que vull dir és que uns han estat capaç de fer una aposta democràtica. Els altres s’han tancat en la constitució. Avui ha guanyat la gent, el poble de Catalunya. Ha guanyat la democràcia. Ha perdut la política miopa del PP. Han guanyat tots aquells que es van comprometre amb una solució democràtica. Han perdut tots aquells que van intentar aturar la democràcia. Hi haurà un abans i un després d’aquest 9 Novembre. A partir d’avui serà molt difícil parar als peus als processos democràtics.

22:10

Ha esta un procés electoral rar. Els resultats no tenen massa interès. Serà el 75 o el 85%Sí Sí? Era més emocionant veure les cues del matí que l’escrutinit del vespre.

Em costa molt analitzar que pot passar. Realment no en tenc ni idea. No és pot prolongar aquesta situació massa més temps. El sobiranisme té un momentum impressionant i no el pot perdre. La unitat sembla difícil. Es possible que a Espanya passin coses abans que a Catalunya plantegi el repte final. Esteim en terra desconeguta

Per cert L’estat espanya ha jugat un paper molt trist. Amenaces que no porten enlloc, incapacitat per liderar la situació, premsa arrogant que viu als mundos de yupi, guerra bruta sense precedents.

23:10

Ja és hora d’anar al llit i encara no sabem la dada definita. En qualsevol cas, la cosa ha anat molt però molt bé. (els rumors posen la cifra molt a prop dels 2.5 milions, brutal) Com diu en Joel ens continuaran menyspreant la realitat és tossuda. Espanya ja no controla una part del seu territori. La pantalla final està a punt d’activar-se amb més força que mai. I tot perquè el poble així ho ha volgut. Un poble plural i complex però ferm.

Mas ha dit en anglès que segurament hi haurà eleccions els primers mesos del 2015. En català no ha dit res

Share Button

El nou 9 (N)

Article publicat a Diario Menorca dia 27 d’Octubre de 2014

El 9 de Novembre fa temps que està marcat en vermell a les principals cancelleries de tot el món. És el dia que se celebra la consulta sobre el futur polític de Catalunya, una consulta que no només amenaça la unitat d’Espanya sinó que afecta també la complexa geopolítica Europea. Després d’uns dies de molta confusió tot indica que el dia 9 hi haurà urnes i paperetes però que no serà el dia D de la independència de Catalunya..

Que ha passat?

Ha passat que el catalanisme ha arribat molt més lluny del que ningú mai s’hauria imaginat. Per primera vegada a l’estat espanyol s’ha convocat una consulta on es demana als ciutadans si volen la independència. El referèndum s’ha convocat després d’una de les mobilitzacions ciutadanes més grans que s’han celebrat mai a Europa. Són molts els que pensaven que la sempre tan pragmàtica Catalunya arronsaria a les primeres de canvi. Idò no. El catalanisme ha aguantat estoicament una guerra bruta marca Espanya i s’ha plantat a les portes del referèndum.

Ha passat que, tal com era d’esperar, l’estat espanyol ha prohibit la consulta sense oferir res a canvi. Rajoy s’ha enrocat en posicions intransigents que fan olor a post guerra. La intransigència de l’estat no ha fet més que accelerar el xoc de trens, tot transformant un procés d’independència ple d’incerteses en un procés democràtic amb una força imparable. Cap altra país europeu hauria actuat de la manera que ho ha fet Rajoy. Bé sí un Sèrbia, i així li ha anat. Algú ens haurà d’explicar perquè el govern del PP ha actuat així, per tradició política o per manca d’intel·ligència.

Ha passat que en el darrer moment el xoc de trens s’ha evitat. Després de la fulminant prohibició del tribunal constitucional – òrgan d’una més que dubtosa credibilitat democràtica- Artur Mas ha substituït la consulta per un procés participatiu molt similar. Amb aquest moviment Mas guanya temps mentre el procés entra en temps de descompte. El nou 9N no serà una consulta homologable amb un cens propi. Serà un succedani de consulta que, com deia Antonio Baños, tindrà «la inútil potència que va tenir la consulta d’Arenys de Munt». Amb aquest moviment Mas ha situat la pilota al terrat dels ciutadans.

On som?

Continua llegint

Share Button

Britannia

Carta des de newcastle Publicad aa Diario Menorca dia 29 de Setembre de 2014

El cap de setmana passat es va celebrar una fira britànica a Maó. El programa incloïa una recreació històrica de la cerimònia de traspàs de Menorca als espanyols, una exhibició dels Red Arrows i com és habitual mercats medievals amb pernils ibèrics (!!) , cercaviles musicals i la ja tradicional repicada de campanes de Santa Maria. Sóc un maonès que fa una pila d’anys que viu al Regne Unit i no em puc estar de dir que l’Anglaterra que els maonesos van poder tastar en aquesta fira no la reconec per enlloc. Aquesta era una Anglaterra imperial i militarista sense classe obrera ni diversitat ètnica. És l’Anglaterra d’aquell himne que tant em desagrada “Rule, Britannia! rule the waves: Britons never will be slaves

Britannia són les desfilades miliars de l’11 de Novembre, són els castells de Harry Potter, són les agulles d’Oxford, els canals de Cambridge, són els al·lots uniformats que van escola, és el canvi de la guardia davant de palau, és Buckingham Palace, és la torre de Londres amb els seus falcons, és la Navy reconquerint les Malvines, és la gespa perfectament tallada dels seus jardins, és el Yorkshire Tea (que per cert és cultiva a Sri Lanka) i el UKIP de Nigel Farage. Certament Anglaterra és açò però no només açò. Em sembla terriblement injust reduir un país tan divers a un visió tan estereotipada i carrinclona, més pròpia de Gibraltar que de Newcastle, des d’on escric.

Continua llegint

Share Button

Notícia d’Islàndia

Aquest estiu les cartes des de Newcastle no parlen de política. La darrera entrega publicada –  el 24 d’agost del 2014 – fa un repàs del viatge a Islàndia. Podeu veure les fotos de la ruta aquí

Quan l’home és un accident
L’arribada a Islàndia no deixa a ningú indiferent. Amb una simple mirada des de la finestreta de l’avió n’hi ha prou per concloure que aquí la natura és la gran protagonista. Et dóna la benvinguda un paisatge inhòspit, salvatge i ventós, un paisatge lunar sense vegetació, de terra negrosa amb camps de lava i cràters arreu, un desert fred. A l’altra banda de la badia s’hi entreveu la silueta del volcà que segons Jules verne porta directament al centre de la terra. Com diu Xavier Moret (1) aquí l’home és un accident. Islàndia és un país d’una extensió similar a Anglaterra on hi viuen poc més de 320.000 persones. Agafam el flybus que ens ha de portar a Reykjavik, la capital més septentrional de la terra. És una ciutat esquizofrènica que combina la delicadesa escandinava del centre amb una planificació territorial a l’americana i un deix de ciutat post comunista a les afores. Reykjavik és una ciutat senzilla però molt cool. És famosa per les seves farres salvatges i la seva bohèmia més hipster. Que hi fa una ciutat tan delicada com aquella en un lloc tan desolat?

foto 2
Continua llegint

Share Button

la masculinitat com a problema

Article publicat a Diario Menorca, dia 28 de Juliol de 2014
Dia 4 de Juliol Joan Pons Alzina es demanava en un dels millors articles que s’han a escrit a Menorca aquest any perquè no s’ha resolt satisfactòriament la seguretat de les festes de sant Joan. L’article proposava una interpretació que crec molt plausible. Argumentava que no s’han posat barreres als jocs del Pla «perquè es considera que les baralles dels bergants per agafar l’anella i els trossos de carota, amb el morbo afegit del perill de l’atropellament, són emocions iguals de legítimes que les corregudes dels cavall». Amb aquesta frase Pons Alzina posava el dit dins la nafra tot relacionant els problemes de seguretat amb la cultura de la masculinitat. S’ha discutit abastament sobre la massificació turística, la irresponsabilitat dels mallorquins, la proliferació de terrasses i ara resulta que el problema d’ordre públic té a veure més aviat amb el libido i la testosterona dels bargants. Potser que ha arribat l’hora que parlem de la masculinitat com a problema.man
Continua llegint

Share Button

Menorca és xauxa?

Nova entrega de les cartes des de Newcastle publicat a diario Menorca dia 7 de Juliol del 2014

Des de fa uns mesos al meu timeline s’omple de piulades que exalten amb desmesura la bellesa de l’illa. Es tracta de llepades de mel de turistes que han estat repiulades per @turismoMenorca, l’organisme oficial encarregat de la promoció turística. Entenc perfectament per què ho fan. El boca orella és la millor manera de promocionar un destí turístic. És més efectiu posar en megàfon als que parlen bé de l’illa que dissenyar campanyes publicitàries buides de contingut. La imatge de Menorca que es dibuixa al meu timeline és d’allò més positiva amb constants referències a la idea de paradís. Qualsevol diria que Menorca és Xauxa, un lloc on «sa misèria mai s’ha conegut».

EL OLEAJE SE LLEVA LAS ESTACAS DE LA PLAYA DE SON SAURA PARA EVITAR LA PERDIDA DE ARENA.

L’estratègia de Turismo Menorca (per cert ni Turisme, ni Tourism) no és un fet aïllat. Des de fa uns quants anys s’ha imposat l’obligació moral de parlar sempre bé de l’illa. No fer-ho és vist com un senyal de traïdoria a la pàtria (i a la seva principal font de riquesa el turisme). Un bon menorquí és aquell qui canta les meravelles de l’illa, qui mostra els racons ocults als turistes, les seves cales més amagades. Ara mateix hi ha en marxa una campanya institucional que dóna la benvinguda als turistes amb fotografies de menorquins entranyables. La campanya ens convida a somriure als turistes a ser-ne els seus servidors. Ca nostra és ca vostra
Sóc el primer a parlar desmesuradament bé de l’illa tanmateix em resulta incòmoda aquesta imatge de Menorca com si fos la millor del món. Qualsevol diria que esteim davant una versió menorquina de l’España va bién. L’exaltació desmesurada de Menorca no només té per objectiu vendre l’illa als turistes potencials, sinó també crear un consens entre els menorquins que sigui favorable als interessos del turisme. Es tracta d’infondre el missatge que tot allò que és bo pel turisme no és criticable, que l’èxit de l’economia depèn de la nostra acceptació incondicional del fet turístic. Ara ens diuen que estimar Menorca ja no passa per evitar la seva destrucció sinó per abocar-se al turisme. Continua llegint

Share Button

Política Ficció

Article publicat al Diario Menorca el  16-06-2014

Avís: tota coincidència amb la realitat és pura casualitat.

2 de Juny de 2014, el Rei Joan Carles I abdica. Se’l considera el pare de la democràcia però el seu regnat té molts punts foscos, començant pel seu paper en el cop d’estat del 23F. No va heretar la corona del seu pare sinó que el va nomenar directament el dictador. Tutelat per les potències occidentals va impulsar una transició que molts creien exemplar però que cada vegada és més qüestionada. Després de borbonejar durant els 39 anys del seu regnat, el consens del 1978 és cada vegada més fràgil. Aconsellat per cinc notables del regne se’n va després de tot un reguitzell d’escàndols i unes eleccions catastròfiques pels dos partits que li donaven suport.

19 de Juny de 2014 Felip VI és coronat rei d’Espanya. El seu regnat comença amb un suport sensiblement menor que el del seu pare. El nacionalisme català i basc així com també l’esquerra alternativa li giren l’esquena. A la premsa tot són elogis desmesurats mentre al carrer un milió de persones es manifesta a favor de la república. Diuen que està sobrerament preparat però el seu discurs és més aviat ranci i immobilista. Tot plegat és un gran operació d’estat per deixar-ho tot ben fermat. Ironies (o no) de la història la coronació se celebra el mateix dia que Felip V – el primer rei borbó d’Espanya– signà l’ordre d’incendiar Xàtiva. Amb Felip V Catalunya va perdre la llibertat que recuperarà sota el regnat de Felip VI, just 300 anys més tard. Continua llegint

Share Button

Ressaca Europea

Publicat a Diario Menorca 2 Juny 2014

Les eleccions europees del 25 de Maig ens han deixat un paisatge electoral irreconeixible, tant a Europa com a l’estat espanyol. Els canvis són tan profunds que la ressaca es farà notar estona. Aquesta és, molt resumidament, la meva lectura del 25M.

La primera notícia d’aquestes eleccions és l’augment de l’extrema dreta europea. Han guanyat a Dinamarca, el Regne Unit i molt especialment a França. Tant la victòria del UKIP com la del Front nacional posen en entredit la viabilitat del projecte europeu. El somni d’Europa ha esdevingui un  malson i no és gens clar que pugui sobreviure. Les causes del terrabastall són diferents a cada país però hi ha un element comú en tots els casos que no és altre que la incapacitat d’Europa per donar resposta a la crisi. Enlloc de protegir els ciutadans,  Europa s’ha convertit en una corretja de transmissió del consens neoliberal. No hauria d’estranyar a ningú que el populisme xenòfob creixi més allà on hi ha una tradició democràtica més sòlida. Ni a Anglaterra ni a França el populisme xenòfob és vist com una solució autoritària a la crisi sinó com un intent de preservar la democràcia pròpia davant els embats de la globalització Europea. L’Europa benpensant vol trencar amb el consens europeu però el camí que ha escollit té un preu molt alt per a la convivència. Continua llegint

Share Button

Retallar en democràcia per gastar més en sobresous

Article publicat al Diari Menorca, 5 maig del 2014

La setmana passada Bauzà va anunciar la seva mesura més populista, la reducció d’un terç de diputats al parlament. La proposta es justifica pel seu estalvi econòmic que es calcula en 11 milions. Si bé l’austeritat és la consigna, la motivació real és electoral. La gran preocupació de Bauzà no és l’austeritat sinó l’oposició – la qual podria arruïnar la seva prometedora carrera de ministre. Esteim davant una proposta profundament antidemocràtica feta per un home desesperat que sap que només podrà guanyar tot fent trampes. Es tracta de reduir representativitat per així assegurar-se la majoria absoluta, és a dir de gastar menys en democràcia per gastar més en sobresous.

La proposta és una més d’una llarga llista de retallades democràtiques. Ja he perdut el compte de totes les iniciatives que ataquen directament els nostres drets i llibertats. Tot plegat és un exercici de cinisme polític sense precedents. Retallen diputats, a qui podem democràticament deixar sense feina cada quatre anys, per reforçar càrrecs no electes que no controla ningú. S’omplen la boca de transparència mentre promouen una targeta blava que legalitza el suborn. Prohibeixen els nostres símbols mentre prolifera la simbologia feixista als camps de futbol. Promouen la nostra austeritat mentre el president amb tota la cara del món continua cobrant d’una farmàcia que factura centenars de milers d’euros de la institució que presideix. Persegueixen la nostra llibertat mentre fomenten el seu clientelisme.

Continua llegint

Share Button