Un inici de curs incert

Als alumnes encara els queden uns dies de vacances. Ara bé, dia primer de setembre els docents ens hem reincorporat a la feina. Després d’un descans més que merescut, amb les piles recarregades, és el moment d’acabar d’enllestir-ho tot de cara al començament de curs del pròxim dia onze. Ara bé, enguany, una altra vegada, una sèrie d’incerteses fan que aquesta tasca no sigui com hauria de ser.

Aquest és el segon any de desplegament de la nova llei educativa estatal, la LOMLOE. En acabar-lo, tot el sistema educatiu hi ha de funcionar, després d’un curs pont, el passat, en què es va posar en funcionament només als cursos senars de l’ESO i del batxillerat. Ara hi incorporarem els parells. No entrarem a parlar de les característiques del nou marc legal, la més destacada de les quals —i més perillosa alhora— és el neoliberalisme que traspua. Crec que n’hem parlat en alguna ocasió. Així i tot, també s’ha de dir que la LOMLOE té alguns aspectes positius, d’entre els quals destacaria l’obertura a noves metodologies d’aprenentatge que han de permetre superar les classes magistrals i l’avaluació per exàmens basats en la memorització de continguts, encara dominants a les aules. Val a dir que, a hores d’ara, no tenc clar si els aspectes positius ajuden o no a equilibrar la balança.

La manera en què s’ha posat en marxa la nova llei no ha contribuït a generar bones sensacions. Aquí, la culpa no és només del govern estatal, enderiat a deixar la LOMLOE funcionant abans d’acabar la legislatura. L’aportació de la comunitat autònoma hi ha estat cabdal. La sensació d’anar fent les coses de forma improvisada, sense una preparació prèvia, amb canvis constants durant el curs, amb directrius contradictòries, ha estat constant. Viure-ho des de dins ha estat estressant. Per primera vegada, vaig arribar al final de curs mentalment exhaust, amb ganes d’acabar-lo. No m’havia passat mai. Les famílies també ho han hagut de patir, especialment pel que fa als famosos semàfors, és a dir, el sistema d’avaluació a què tenien accés mitjançant el gestIB, una eina amb un potencial enorme, però que en aquest cas concret no va acabar de funcionar.

A tot el que acabam de comentar, ara hi hem d’afegir, com a novetat, tot allò que podrà suposar el canvi de poder autonòmic, després de les eleccions de maig, en què almenys una de les forces guanyadores, ara al govern, duia al seu programa l’aturada de l’aplicació de la LOMLOE. Tot i que, en tant que típica i tòpica promesa electoral, açò era impossible de complir —les autonomies, davant de les lleis estatals, han d’acotar cap i obeir—, sí que s’ha anunciat una primera mesura —estètica— al respecte: enguany, les qualificacions tornaran a ser numèriques. Fum de formatjades. També s’han fet altres anuncis, per exemple des de la Mesa Sectorial, amb què es suposa que els docents milloraran l’estatus. Més fum de formatjades. Fins que qualcú no plantegi reduir ràtios i càrrega d’hores lectives, difícilment es podrà fer feina d’una manera efectiva.

Sembla que les coses pengen d’un fil, sobretot si hi sumam les incerteses que generarà la més que possible repetició de les eleccions estatals. El món educatiu necessita estabilitat per a funcionar amb eficiència. Ara per ara, però, hi som enfora. Amb la darrera convocatòria electoral a l’estat, la tramitació d’alguns textos legals que ajudaven a desplegar la nova llei van quedar aturats. El més significatiu de tots potser va ser el decret que havia de regular la nova EBAU, la selectivitat.

Ja venia endarrerida. De fet, el curs passat es va posposar la seva posada en marxa, amb tots els inconvenients que aquesta mesura va provocar. Aquest curs, a dos dies de començar-lo, hem sabut que la seva aplicació encara no es farà efectiva. La selectivitat, per tant, serà com la dels darrers anys, és a dir, tal com la va concebre la llei educativa anterior. La incongruència és enorme. Iniciarem un segon de batxillerat LOMLOE amb una selectivitat LOMQE. A l’aula, tot sembla indicar que haurem de fer la quadratura del cercle. Els alumnes que pugen de primer estan avesats a treballar d’una manera que no lligarà amb un segon que, tot i que no n’és l’objectiu principal, els haurà de deixar preparats per a fer una bona selectivitat.

Com ho farem? La situació m’afecta directament. En deu dies començam les classes i no sé com enfocar-les. Se suposa que he de treballar d’una manera nova —a partir de les situacions d’aprenentatge i el treball per criteris que ofereix la nova llei—, i en tenc ganes. Alhora, però, vull que els meus alumnes passin la selectivitat sense passar pena. La nova manera de fer feina no és compat