Recollint la torxa dels eminents i grans filòlegs Miguel Melià, Ernesto Galmés, Francisco Fornals, etc., i les il·lustres institucions de reconegut prestigi filològic, com AFA, ICM, PP, el filòleg amateur McAgun Dena fa públic el seu projecte d’elaboració del Diccionari literal Català-Anglès de frases fetes, per al qual necessita informadors (perquè diguéssim que de català no en té ni flowers). Aquesta eina serà clau perquè els menorquins i els turistes anglesos ens poguem entendre molt millor (ja sabeu com de necessari és fomentar el turisme de qualitat a Menorca). McAgun Dena ja a n’ha recollides dues, de frases fetes -publicades al final de l’entrada-, però necessita de tots els col·laboradors possibles perquè el diccionari sigui una realitat abans no comenci la temporada turística. Per tant, açò és un crida: qui tengui orelles i es doni per assabentat serà benvingut.
1) Now it’s time Peter mine (Ara és hora Pere meu)
2) Don’t put the plough in front the ox (No posis s’arada davant des bou)
Visits: 40
Açò és una mina d’or! (This is a mine of gold!)
To go from Mel·lo’s house to Catel·lo’s house! (Anar de can Mel·lo a can Catel·lo).
Open your legs and ask how it costs! (Aixanca i demana preu)
This is arrive and push! (Açò és arribar i empènyer)
Soon or later the fritten falls into the honey! (Prest o tard es bunyol cau dins sa mel)
We have it good with the cart into the irrigation ditch, the mistress inside and the food under the wheel!! (Bé ho tenim amb es carro dins sa síquia, madona dins i es peu davall sa roda)
We have it good with the cart into the irrigation ditch, the mistress inside and the donkey has left! (Bé ho tenim amb es carro dins sa síquia, madona dins i s’ase qui ha fuit)
Moi,
T’hi falta afegir “d’estrènyer es cul”. Tu mateix…
now is time that the flatulence already is out (Ara és hora que es pet ja és fora)
This they are figs of other basket (açò són figues d’un altre paner)
you take it by the handle that burns (ho has agafat per s’ansa que crema)
You are more strange than a curvedman (ets més raro que un ¿geparut?)
In which head does it fit that God owes ten? (a quin cap quep que Déu deu deu?)
God us guards (Déu mos guard!)
North-wind, wind of hunger (tramontana, vent de gana)
Between and will see the small house (entra i voràs es piset)
Ep aquí! Ep here!
I makes a touch blue (m’he fet un cop blau)
I give me a touch of mother of law (M’he donat un toc de sogra)
my legs makes fig (ses cames me fan figa)
break waters (anar de part)
I will throw you a stoning in a eye, if you not goes live (et fotré una pedrada dins un ull si no vas viu)
adéu, to God!
Al.lots! (fellows!) ara resulta que t’envas un parell de dies fora i no penses a conectar-te a Xalandria i resulta que hi ha un post que bat tots els rècords. Com que el diccionari és un tema que igual que al Dr McAgun fa temps que m’estira i en vista que el tema mariner l’heu deixat un poc abandonat, aquí teniu un primer tast per part meva:
The bigger the sea, the bigger the sail. (com més mar, més vela).
That son of the bitch has made all the fish gone. (aquest cabró ho ha escalivat tot)
We should be aware, if don’t, we’ll make coat (hem d’anar vius, que si no, farem capot).
Now we’re in the withe (ara som dins es blanc) Very usefull when fishing razors but realy fucked if you go to the serrans.
to be continued
en sa línia den Borja:
-to catch a big shoe (agafar un sabatot)
Goes shining (va lluent).
South-West wind, water I see (Llebeig, aigo veig)
To die of thinness (Morir de finor)
For Christmas, a sparrow’s step
(Per Nadal, un pas de pardal)
The operation went allright but Madonna is dead (l’operació va anar bé, però madona és morta)
Boys, this is mix eggs and snails, you (Al·lots, açò és mesclar ous amb caragols).
Very well this entrance of isma. I still have another phrase:
-to go very cat or to catch a cat
Magistral la darrera intervenció d’en Fonsu, aquí millor dir Knapton? Molt bé que hagis traspassat a la narrativa aital festival verbívor.
Ahir matí, ho pensava des de la terrasa àtica de l’Hospitalet, contemplant els nivolats del Baix Llobregat avançant cap a llevant: coming dark (ve negre), tot i que també pot tenir a veure amb les avaluacions que tenc avui.
This is Peeing’s house (Açò és can Pixa)
This is Fufa’s house (Açò és ca la Fufa, però sense traduir fufa perquè no ho sé fer)
Mrs Joana, Where you are? Where you have the girl? -There I hear that he sings and is looked If the “royal” is soft.
És importat fer saber als turistes que:
The last that closes the barriers (Es darrer que tanqui ses barreres)
Ep aquí!
Mirau quina hora és i jo aquí que em romp ses banyes. (Hostia! aquesta és bona. Ho acab d’escriure i ja he vist es seu potencial)
Idò:
Look that hour is and I here breaking the horns!
Host! this it is good.
I més:
Makes river (pixar)
Makes black (fer dol)
Makes saturday (fer net)
Makes a small river (fer sa goteta!)
Makes a flatulence with cue (fer un pet amb coa)
To swim with hair (nedar amb pel)
oilwater with figs (oliaigua amb figues)
And nothing
It’s taste!
when you wake up, I make some time that I am getting up! (Quan tu t’aixeques…jo fa estona que estic “xicat”!!)
You’re more of the country than a stone of dry wall (ets més del camp que un mac de paret seca)
-there goes the mother!!! (Allà va sa mare!!! in Ciutadella’s accent, of course, ……you can say that in aaaaaaany situation)
-a few a few (a poc a poc, said in Menorca meaning slowly, slowly!!!)
-a bit of donkey!!! (tros d’ase!!! when you are a bit, too much, silly)
-touch the two (tocar el dos,………………… is clear, no?, to leave, fuck, you look silly, eh?)
-to dream omelettes (somniar truites….. not only when you are hungry…)
-to pee out of the flowerpot (pixar fora de test… and after everybody looks at you with a strange face, and then you must “touch the two”).
In resum, please listen:
If you pee out of the flowerpot is like being a bit of donkey, and then you must touch the too a few a few (not running, that you can fall down) and go home and dream omelettes, for exemple, under a tree. But always, always, when you walk away you must say “There goes the mother!!!!! That is to be alive, eh?!!!
We see each other!!!!
-to go moved (anar mogut/da)
Head/cape of donkey (Cap d’ase)
63 – Oh, little mean o’mine! (Oh, mesquinet meu!)
64 – He/she is spited to his/her father (És escopit/da a son pare)
65 – Her pussy makes mimes (Sa xona li fa moms)
Sa veritat és que m’he xapat de riure amb ses frases…o com diriem en anglès
Oh laught! (oh riureee).
Fuck it to the bottom (fot-li fins baix)
Fuck your hand on her, that she is deaf (fot-li ma que és sorda)
?We will have to ask her that wrinkle is the good one (li haurem de demanar quina rua és sa bona).
Jesus loved (Jesus amat).
Rethousand nuisances! (remil punyetes!).
?Dry garlic never cooks (alls secs mai couen).
I perquè es puguin adaptar a cada poble:
Ciutadella beautiful land, Maó does bad smell (Ciutadella terra bella, Maó fa pudor).
Maó capital, Ciutadella branch office (Maó capital, Ciutadella sucursal).
?
-to go out of leave (anar fora fulla)
Són boníssims!, no sé amb quin me qued!
-to be well donkey (ser ben ase)
-to be a rewhore (ser un reputa)
-to extract the clear (treure’n es clar)
– Sloth fucks us (sa vessa mos fot)
– Longer that a day withou bread (més llarg que un dia sense pà)
– The ones not running are flying (es qui no corre, vola)
– Be more whore than the hens, learning to swim for fuck the ducks (ser més puta que ses gallines, que aprenien a nadar basta follar amb es patos)
Ep aquí!
Idò unes frases més per estar ben preparats per aquest estiu davant sa invasió de turistes:
Començant per Ciutadella i per Sant Joan:
To see the first touch of small flute (veure es primer toc de flaviol)
To see the snail of Born (Jellyfish) (veure es caragol des born)
And go to the opposed wall to shoot hazelnuts (i anar a sa Contramurada a tirar “vellanes”)
I unes quantes més:
To be well of Lo (ser bé de Lo)
All the drop shots are lost (totes ses deixades són perdudes)
I have one egg full and the other who spills me (tenc un ou ple i s’altre que em vessa)
wing so (ala pués)
You have more lock than a dog what say not itself (Tens més sort que un ca que es nega)
And… what you want, if there is no more…? (I… què vols si no n’hi ha més…?)
You are donkier than a bench (Ets més ase que un banc)
We just dance… (Ja ballam…)
I go hard (Vaig fort)
We go well if we don’t fall (bé nam si no tombam)
Figs spoiling and the sparrows are hungry (Amb ses figues que es fan malbé i es pardals que passen fam).
Pie’s smoke (Fum de formatjades).
-It makes water shamals (fa una aigo xamals)
-Give it, little! (dale, petit!)
-Do not fear it! (no li temis, o també, però és un poc massa literal: “Do not temate it”)
-I have heard to say in Alaior (he sentit dir per Ló)
-It means that…. (vol dir que….)
-What an excess we have done! (quin estrago ham fet!)
-That of this (açò d’aquest)
And you, how? (said in Alaior city: I tu, com?)
Good what!!!!! (bo què!!!!)
and let’s go down Franky! ( i per avall Paco)
Plou poc, però per lo poc que plou, plou prou.
It rains few, but by the few it rains, it rains enough
yet we are… (ja qui som…)
– everything but a dead dog (només i falta un ca mort)
o també
– everything but the kitchen sink (només i falta es ribell per escurar)
If we live, things we will see (si vivim, coses veurem)
“I am more there than here” (som més allà que aquí)
Let’s go live with the potato’s oxide (‘Nau vius amb es rovell de sa patata)
Com va dir encertadament n’Àlex Villeyra anant cap a Sant Joan: This will be honey (açò serà mel)
Little dark (fosquet)
You go behind (vas darrere!!)
M’ha encantat “singingmornings”. És fantàstica.
Good dance we have (bon ball tenim), Singingmornings (cantamanyanes), Overthere goes my mother! (allà va, ma mare!), We can’t never lose (no podem perdre mai, molt millor que allò del you’ll never walk alone), Good sense, than brain is for sell (seny, que cervell en venen).
4 To pass one smoke (passar un fum)
5 good dance we have (bon ball tenim)
To make an egg of two reds (fer un ou de dos vermells