No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.
El model econòmic dominant a les Illes Balears ha fet fallida de la nit al dia. I ho fet de manera espectacular. No sóc economista tanmateix és clar que el problema no prové de l’excés de protecció del territori, sinó més aviat de la seva destrucció sistemàtica i mal planificada. Senzillament no hi havia mercat pels pisos que es feien, els quals eren cars i estaven mal fets. S’ha posat de manifest la fragilitat d’una economia basada en l’especulació immobiliària pura i dura, una especulació que ha posat en perill els fonaments més productius de l’economia inclòs el turisme (perquè no ens enganyem el motor de l’economia era l’especulació no el turisme). No només ha fet fallida el sistema econòmic sinó també el sistema polític. No és normal que al Molt Honorable Jaume Matas i Palou, expresident del Govern de les Illes Balears, se l’acusi de Prevaricació, Suborn, Apropiació Indeguda, Malversació de Cabals Públics,Falsedat Documental … Deia Sebastià Alzamora a l’Avui que “ Mallorca és, en efecte, Sicília sense morts”. Realment algú encara pensa que el camí a seguir és el de l’especulació, el progrés a tota costa, els Camps de golf, els desdoblaments de carreteres?
Idò es veu que sí, si ho jutjam pel comentaris que apareixen a la premsa local. Només un exemple que he extret de l’Última hora. Es tracta d’un comentari a la notícia firmada per Josep Pons Fraga “El PSM amenaza romper el pacto en el Consell si Sant Lluís no retira el contencioso por la piscina”. El comentari diu
“PSM VIVIDORS, EGOISTES GOVERNEN DE MANERA PARCIAL, I PER UNA MINORIA, QUE NO TE CAP INTERÉS EN FER AVANÇAR MENORCA PQ TENEN LU SEU ARREGLAT, I ETS ALTRES JA S’APANYERÀN!! NO ELS IMPORTA ES TURISME PQ ELLS SOLEN TENIR VACANSES PER ES MESOS DE TEMPORADA ALTA I NO VOLEN PLATGES PLENES I GENT PER TOT!! ASO SON AKESTA GENT, DE TOT FAN DESASTRES ECOLÒGICS PQ SA GENT CURTA ES POSI EN CONTRA DES TURISME, OJALA HI HAGUÉS UNA ALTERNATIVA, PERO TOTS ES SECTORS VAN A PICO!! I EL PSM K HA FET PER DESESTACIONALITZAR… UN CAMÍ DE CAVALLS?? I ON ANAM AMB ASO!! (…)
En podria haver triat un altre. Gairebé tots diuen el mateix (segurament n’hi ha més d’un escrit per la mateixa persona). El que m’ha cridat l’atenció d’aquests comentaris no és la seva crítica al PSM o al GOB o al Consell, sinó la defensa incondicional d’una model econòmic que tots sabem que ha fet fallida, la seva fe absoluta en la religió del progrés. Enlloc de qüestionar el model econòmic especulatiu, aquest comentari acusa en aquest cas al PSM de ser un fre al desenvolupament, d’anar contra la lògica inevitable del progrés.
No sé ben bé com explicar aquesta dissonància, les enveges mal dissimulades que de cop desperta Mallorca, les defenses numantines del desdoblament de la carretera general que s’obliden que aquí no hi ha un duro per pagar-la, les dures acusacions contra el consell per no permetre un hotel rural encara que sigui il•legal, el linxament públic d’en Joan per cantar una cançó burlesca sobre la infanta,….És un fenomen si més no curiós. No sé com explicar-ho. Tanmateix el que sí que sé és que no ens en sortirem mentre no sapiguem resoldre aquesta dissonància, mentre no sapiguem imaginar-nos un futur diferent amb menys especulació i més economia productiva, amb menys ciment i més banda ampla amb més (o millor) turisme i menys construcció.
EL futur no passa per ser Sicília, o sí?
Visits: 2