La España profunda

Per a les darreres vacances volia anar a algun lloc on encara no haguessin arribat els especuladors urbanístics, els encorbatats, les autopistes, les renous, les modernitats aquestes que cada vegada apareixen més pertot arreu. I vaig passejar per l’est de Castilla-León.

No vaig aconseguir arribar a l’edat de pedra, és clar, però no va estar malament del tot. Al manco vaig trobar una bona dosi de silenci, un munt de quilòmetres de naturalesa sense fer malbé i un cel ple de milans volant damunt la ciutat.

Sense cap relació amb això, el que em va deixar ben sorprès va ser veure, en plena Plaza Mayor de Soria, el menú d’un restaurant en català. Després em vaig anar fixant més i, tot i que els diaris dels bars eren El Mundo i trobaves qualque ferratina de la Falange i de puristes espanyols diversos, a les botigues d’esports tenen samarretes del Barça a l’aparador i a l’estació de Burgos podies trobar ferratines del burro català al costat de les del toro.

Tenc una tendència innata a treure conclusions sobre les coses que visc, i se’m va acudir que això demostrava que, tot i la renou dels mtjans de comunicació i el pes dels prejudicis, pertot arreu segueix havent gent raonable i oberta a altres cultures que no són la seva. Sempre n’hi ha que criden i volen imposar, però en general la gent s’acaba sentint millor amb la tolerància.
Ara falta que hagi encertat la conclusió… 🙂

Share Button

2 comentaris

  • Joan Carles

    6 novembre, 2006

    Jo ni em decantaria per una cosa ni per l’altra. O, millor dit, per les dues. De fet, Borja, no és dolent que aquesta sigui una qüestió de màrqueting i de doblers. Tant de bo que el català no només sigui un punt de referència cultural i literària, sinó d’oportunitats pràctiques, econòmiques. El que és trist és que ho sàpiguen abans a Burgos que a Maó. Ara comencen a venir a l’escola cambrers que no saben català a aprendre’n. I no perquè tenguin una gran sed de coneixement, sinó perquè els hotelers comencen a demanar-los que n’aprenguin, ja que els clients catalans es comencen a queixar que els cambrers no els entenen. I aquesta és una de les vies de la revalorització del nostre idioma. A veure si ho aprenem prest.

  • Borja

    26 octubre, 2006

    Realment açò que dius és increïble: menús en català a Soria i burros catalans a Burgos!!!
    Ara el que està per veure és si ses teves conclusions són certes. Jo som més “reaci” a pensar que “to el mundo e güeno”, i m’inclinaria més a un tema de doblers, de màrqueting. Si tenen burros catalans és per vendre’ls i si tenen els menús exposats en català al mig del carrer potser és perquè la major part de turistes no espanyols que passetgen per Soria són catalans (tot i així és d’agrair que hagin canviat d’idioma).
    Tant de bò sigui jo el que està equivocat…

Els comentaris estan tancats.