Consulta

mobile

Escolti?… Sí. S’ha tallat. La cobertura del mòbil… Ara sembla que torn a tenir-ne. Bé, el que li deia: jo, del tema, no en sé gaire, tot i que n’he llegit alguna cosa… Per on començ?… Miri, un dels pares de la patrística, Isidor de Sevilla… Com?… No: pa-trís-ti-ca… És a dir, un dels pares de la teologia catòlica… És igual si no sap qui era aquest senyor, importa què deia… Deixi’m continuar, per favor… El fet és que aquest senyor creia en la força de les paraules. Era un antic bisbe sevillà i va escriure una obra, les Etymologiae… Sí, en llatí… Sap? El pronunciï a la manera clàssica, tot i que l’obra és medieval. Coses de la formació acadèmica i… Què?… Al gra?… Sí, sí… Bé, Isidor de Sevilla va escriure que l’etimologia era una ciència que creia que l’origen dels mots n’explicava la interpretació… Esperi, per favor!… Tengui paciència… És clar que sé on vull arribar!… És vostè que m’interromp i me farà perdre el fil i llavors serà pitjor i…

A vam: on érem?… Ah sí! Una ciència. A més, el fet de conèixer d’on ve un mot, segons Isidor, ajuda a copsar-ne la força… Sí, sí, copsar… Captar… Exacte!… Sap què passa? Que vaig estudiar humanitats… Sí, sí, la carrera que només serveix per jugar al Trivial… Que no ho entén?… Miri, tòpics i prejudicis universitars… Idò, com li deia: tenc un vocabulari un poc cultivat per aquest motiu… Sí, sí, al gra… Val. Bé, resulta que el mot ‘treballar’… Exacte: ‘el mot’ vol dir ‘la paraula’… Idò resulta que la paraula ‘treballar’, vostè ja ho sap, té molt mala premsa, com a mínim en aquestes terres meridionals… Perdoni: del sud… Sobretot als ulls dels nòrdics que enyorava Salvador Espriu… Que no sap qui és?… No passi pena. Era un poeta. Que amagava el nom del seu poble escrivint-lo a l’inrevés: Sinera, és a dir, Arenys… Ho capta?… Al gra?… Sí, sí… On érem?… Que no ens ha d’estranyar gens l’animadversió, perdó, la mala fama que a molts els provoca aquesta paraula… Que entén perfectament què vol dir animadversió?… Que el tract d’ignorant?… Me sap molt de greu, no ho pretenia i… Sí, sí… Al gra?… És vostè que m’interromp!, i… Bé, com estic provant de dir-li, l’etimologia explica que el mot, la parau…, el mot!, ‘treballar’ prové del llatí i, segons les hipòtesis més fonamentades, el seu origen és la forma TRIPALIARE, sinònim de ‘tortura’… És fort, eh?… Què diu?… És molt senzill. Miri: TRI-PA-LI-A-RE, de TRIPALIUM, tri, pa-li-um, tres pals, on fermaven, per després fuetejar-los, els esclaus que no feien prou bonda… No ho sabia?… Ho entenc!… Com que i què? Que no ho veu d’on vénen, segons l’etimologia, les poques ganes de fer feina que hi ha pel món?… Evident!… De fet, des del començament dels començaments, la idea de fer feina no ha tingut gaire acceptació. Llegeix la Bíblia?… Com?… Que què n’he de fer jo, de la seva intimitat?… Perdó… Sí. sí… Al gra… Al Gènesi, primer llibre de la Bíblia, quan els expulsen del paradís, a Adam i Eva, sap quin càstig els imposen?… Que ara no ho recorda?… Idò miri, entre d’altres coses, els castiguen amb el treball. No li sona allò de «guanyaràs el pa amb la suor del teu front»?… Veu com sí? Idò açò és de la Bíblia… Poca gent ho sap… La crisi de les humanitats… Sí, sí. Ja sé que no té tot el temps del món, que hi ha molta feina… Seguesc, ràpidament, de fet ja estic acabant, amb el mot ‘jubilar’, que també deriva del llatí i que té una etimologia ben clara: ve de IUBILARE, que vol dir fer crits en senyal d’alegria. Me segueix?… Efectivament… Ho veu, idò, com és que deixar de treballar, si ho entenem com una tortura, només pot ésser compensat amb una alegre jubilació?… No diu res?… Que si ja he acabat?… No. Encara no… Que vagi enllestint?… Sí, sí… Els clàssics grecollatins, que eren assenyats i harmònics, van posar en circulació tota una sèrie de tòpics… Que a què vénen ara els clàssics?… Esperi… Tot té la seva lògica… Tenc molt clar on vull arribar!… Faci’m el favor i deixi’m continuar… Sí, sí… Bé, els romans van inventar el tempus fugit i el carpe diem… No és exactament així, però com que me fa córrer… Sí, sí, entesos… Davant de l’evidència del pas del temps, contra el qual no hi ha res a fer, Horaci recomana aprofitar el moment, des del seny… Vostè creu que treballar és aprofitar el temps?… Què?… Al gra: un servidor, de vegades escriu versos… peccata minuta… Bé, el cas és que vaig escriure un poemet sobre el pas del temps i com aprofitar-lo i… Li agrada la poesia?… Sí, sí… No es preocupi: és molt sintètic… Explica clarament tot açò que li acab de dir. Diu així:

Els anys s’escolen

com un polsim

es fan bagatge

dins el sarró

de les vivències

un llast subtil

per poder veure

en el camí

les fites clares

del pervenir

Li ha agradat?… Què?… Que no ha entès res? Ho entenc: recitat, així, per telèfon… Que vagi acabant?… Que li és ben igual la poesia?… I el llatí?… I els bisbes de Sevilla?… Sí, sí… Miri, començ a dubtar seriosament que vostè sigui un bon assessor laboral… No, no! No pengi: només ho dubt un poquet… una micona de no-res!… El que passa és que no puc entendre, de cap de les maneres i, sobretot després d’argumentar-ho amb rigor, per quins set sous no me puc jubilar ja: avui, ara mateix… Què?… Sí, sí… Perfectament… No he cotitzat prou… Evidentment… Sí senyor!… Amb quaranta-quatre anys la llei no permet que me jubili… Me’n faig al càrrec… Que quan me toqui ja veurem quina edat tindré?… Que potser no existirà la jubilació?… Ho entenc… Però, està segur que no hi podríem trobar alguna solució?

Share Button