Ho veig així

He esperat que en Pau acabés d’escriure la seva sèrie sobre les passades eleccions espanyoles per fer també jo un post breu sobre el tema i el debat sanament generat -entre els de sempre, clar- a Xalandria.

En Pau escriu moltes coses i, en algunes, mostra perspectives diferents de les que esteim acostumats quan llegim sobre temes electorals o de política. Emperò pens que en algun cas molt concret, la seva manera d’observar la política feta aquí baix no concorda sempre amb la meva, i com que el debat d’idees sempre és bo, cap açò vaig.

Crec, Pau (i molts altres), que tens una obsessió amb Esquerra Republicana i la seva presència fora de les quatres províncies. Per si encara algú no ho sap, jo dec ser dels principals culpables d’obrir el que en Pau anomena la voluntat d’ERC per substiruir el PSM. Primera cosa, ara mateix i des de fa més de deu anys no tenc res a veure amb ERC. No he sentit mai a cap menorquí que s’ha queixat de la presència democràtica i cívica d’un partit català fora del Principat, queixar-se tres segons d’intrusisme referint-se als dos grans partits espanyols (fins al punt que en Pau fins i tot situa EU com a partit de no obediència espanyola en un d’aquests anàlisis xalandriers). Esquerra representa, a hores d’ara i mal pesi a molta gent, una opció matisadament nítida per la independència. Una opció que jo percep com a única (per tant no es vol subtituir res que no sigui igual). I reblant: algú sap quin model d’articulació política proposen PSM o EU? Jo no, ho dic de tot cor. La indefinició ambigua d’uns i el federalisme espanyol d’altres no crec que siguin bon discurs per engrescar el futur. Tot mena a Espanya.

La presència de Joan Tardà a Maó per donar suport a aquest jove ferrerienc no és cap història de voler suplantar el PSM. Joan Tardà (veterà independentista del Baix Llobregat que ens pot donar amb cullereta a molts) té el dret a fer campanya on vulgui i per al que vulgui. No serà ni la primera ni la última vegada que dirigents d’ERC dónen suport explícit a qualque menorquí en la seva lluita pacífica contra el túrmix espanyol. M’agradaria saber, idò, quina por té el PSM d’ERC? Podria rallar ara de quan ERC era present a Menorca sent-ne jo el cap de la secció local (1993-1996). Ara mateix, i ho ha assenyalat el mateix Pau, Unitat neix en bona mesura per la iniciativa d’ERC a Mallorca. Ara prest hi haurà qui començarà a dir que els no bons resultats d’aquesta proposta són responsabilitat d’ERC, en Carod i la Verge de Montserrat? Jo he votat Unitat i des de ja apost per mantenir les intencions i expectatives que van generar fa mesos aquesta coalició. La bona feina té sempre els seus fruits i la constància en casos de suplementació nacional com la dels Països Catalans ha de ser full de ruta.

Pass molt de qui és el president dels espanyols, de si un partit o l’altre farà açò o allò o de veure si IU fa ui. M’és igual. Menorca tindrà ara al Senat algú que en principi pot fer qualque cosa per l’illa a Madrid, només que en faci una haurà fet molt més que els darrers senadors que hem escollit. La resta, Espanya, Espanya i més Espanya. Comencem a articular des de la política Països Catalans que ells no ens faran la feina, i ens hi va el futur.

Share Button

18 comentaris

  • Joan Carles

    18 març, 2008

    Crec que fas una bona anàlisi, en part, justament aquesta darrera entrada. Pens, igualment, que parlam de coses una mica diferents. Vincules el gran èxit del PSOE a la capacitat de lligar-se a la societat i no anar-hi a contracorrent, però no hi estic d’acord. És més la capacitat de no mullar-se en res específicament, perquè saben que açò és el que més convenç. Tens raó: a la majoria de gent no l’interessen els problemes identitaris. Però per mi aquest no és un mèrit molt destacable. O sí, no ho sé. Han tingut la capacitat de vehicular moltes de les qüestions lligades tradicionalment al nacionalisme sense haver de presentar-se amb la marca de la quatribarrada. Açò és un èxit. Però sense la reivindicació prèvia tot açò no es tindria. Crec que açò s’ha de reconèixer, si no no jugam net.
    Durant la transició, el debat ideològic més visible, era entre el PSUC i AP. Els primers representen la lluita directa contra el franquisme, amb un ideari que reunia les idees de progrés i el fet visible de la resistència i les reivindicacions nacionals. Els segons ja sabem qui eren. Les eleccions van donar la victòria al PSOE i a la UCD, els partits que quedaven enmig. Açò ens dóna una imatge de com funciona la societat i no crec que les coses hagin canviat gaire. Des d’aquesta perspectiva ho entenc.

    I açò no vol dir que no hi hagi d’haver autocrítica, evidentment. No es poden espolsar les responsabilitats, però crec que, com has manifestat, açò s’està fent. Jo les faig constantment. Però, és que el PSOE n’ha fet gens, d’autocrítica, quan el PP ha guanyat més vots que no ells? Pens que no val el discurs que ells són els millors perquè saben entendre que la gent no està per collonades sinó per coses senzilles i el dia a dia. És molt perillós. No m’agrada que juguis fent el binomi entre entendre la societat com una eina o com un entrebanc, igual que açò de les verdaderes preocupacions de la gent. És il·lús pensar que podràs davallar la ràtio de pacients per metge si no tens doblers per fer-ho, ni tirar endavant projectes de caràcter social, o d’habitatge.

  • Fidel

    17 març, 2008

    Ep,
    No voldria ser malinterpretat, he dit i repetesc que crec que la funció dels partits és proposar un model, sense perdre de vista la realitat.
    Tu esmentes realitats del debat identitari, però realitats socials n’hi ha moltes (la realitat, què és, qui ho decideix) i com a guia, les principals preocupacions socials: atur, economia, habitatge, immigració, seguretat ciutadana…
    Marxa enrera autonòmica? El pp sí que proposa enfortir ara l’Estat, però molts et dirien que mai com fins ara les autonomies han tingut tant autogovern, i es pot demostrar. Cadascú s’ho mira, clar, des d’on creu oportú.
    En tot cas, només pos damunt la taula que el PNB ha anunciat una reflexió interna, que a ERC el seu president presentarà un llibre repensant conceptes clàssics en què fins ara es basava el nacionalisme, que Iniciativa també fa reflexions, que també al PP hi ha qui creu que han de mantenir la línia i d’altres que han de canviar respecte a Catalunya i Euskadi. També a CDC entre sobiranistes que volen acostarse a ERC, els que creuen que cal refer el discurs catalanista, i a Unió, etc.
    finalment, sobre si el PSC ha posat temes nacionals… més enllà d’especulacions, el cert és que han obtingut uns resultats espectaculars sense presentarse com a nacionalistes, havent negociat la retallada de l’Estatut a Madrid, no havent anat a la manifestació pel dret a decidir a Barcelona, proposant el diàleg entre govern català i espanyol i criticant els discursos sobiranistes…
    I insistesc, intent limitarme a fer anàlisi i a prendre la realitat com a eina, no com a topall.
    Salutacions!

  • Joan Carles

    17 març, 2008

    Has dit anàlisi del que hi ha i no desnganxar-se de la realitat social? Postular una marxa enrere en el model d’estat quant a les competències que es van transferir fa anys és tenir en compte el que hi ha? I retallar de manera abusiva un text legal aprovat per un 90% de la representació política d’un país també ho és? I no admetre a discussió l’existència d’una nació diferenciada de l’espanyola? I votar en sentit contrari a tot Europa i fer-hi el ridícul respecte la independència de Kosovo per si de cas? I no publicar les balances fiscals, cosa que demanen a crits amplis sectors socials? I no desencallar el problema del transport públic a les Illes, també és tenir present la realitat social? Estar tancats a qualsevol reforma constitucional també és analitzar la societat?
    Jo havia dit que de nacionalistes a Menorca n’hi havia mollts, i hi havia afegit que de nacions diferents. Són faves comptades, sí: idò mira la quantitat de vots del PP que hi ha, i veuràs quants de nacionalistes. I perquè les paperetes del PSOE no permeten discernir entre una cosa i l’altra, però afegeix-n’hi un grapat més.
    Dius que el gran error és pensar que tot és el mateix, que Espanya és la pandereta i les castanyoles, i que els del PP són uns feixistes. Tens raó, tot és molt més complex. Però estem parlant de projecte polític, que al cap i a la fi és la base a partir de la qual s’actua. Per dir que tot és complex i que cada casa és un món no fa falta que debatem sobre res. El problema és que l’existència d’una hostilitat cada vegada més gran cap allò que representa catalanitat o basquisme a Espanya és una cosa molt greu, i succeeix perquè agents poliltics i mediàtics han creat aquest caliu. No dic res de nou ni acús tots els habitants de Castella. Crec que no hem de ser il·lusos. El PSOE ha guanyat les eleccions gràcies a Catalunya. Sense que el PSC sigui un partit nacionalista, ha plantat cara al PSOE respecte a temes greus, com el del finançament, les comunicacions o el model educatiu. Si el PSOE fes anàlisi de la realitat, com dius, les coses haurien de canviar. I les reivindicacions del PSC no existirien si a Catalunya no hi hagués damunt la taula des de fa molts d’anys, gairebé com a idiosincràsia del país, les qüestions nacionals a debatre. L’articulació del nacionalisme implica haver posat aquesta discussió a instàncies de la decisió política. I l’actuació de la política espanyola és percebre les qüestions nacionals com una lluita: l’estat contra les autonomies.

  • Fidel

    16 març, 2008

    Ep,
    Gràcies pel teu text, Joan Carles.
    No he xerrat de política de màrquetint, sinó de, com diu un ex polític de pes, que els partits han d’estar una passa per endavant de la societat del seu temps, amb propostes, pero sempre mirant de no correr més, de no desengantxarse de la realitat social. Per canviar el que sigui, has de partir d’una bona anàlisi del que hi ha.
    Per suposat que tenc un alt respecte pel projecte del PP i per tots els seus votants (tenc respecte per tots els projectes polítics, que són legítims en democràcia, independentment del que pensi o pugui discrepar-ne)… si som demòcrates respectam allò més sagrat: ses majories, la decisió popular, o no?. Pens a més que sobre el PP els prejudicis a voltes ens confonen l’anàlisi sobre aquest partit i el que representa a tota Espanya.
    Si hi hagués tants nacionalistes a Menorca, ho haurien expressat a les urnes, no creus? Són faves comptades.
    Per experiència periodística, els partits tendeixen a inflar victòries i minimitzar derrotes, culpant d’aquestes a que “la societat no està madura”, “el nostre projecte no s’ha entès”, “la situació cojuntural”, “els mitjans de comunicació no ens han ajudat”… Tot per amagar allò que tant costa en els partits: autocrítica, democràcia interna, perdre la por a discrepar de la tesi oficial de la cúpula, anar més enllà de les frases fetes i els tòpics. I en aquest sentit, dos apunts:
    – Què enteneu per independentisme? Un Estat propi? Que inclogui els Països Catalans? Hi creu una part substancial o més tost molt minsa dels illencs? Seria factible que plantegessiu altres fórmules jurídico polítiques no tan tancades, que permetessin aplegar més nacionalistes?
    – Aquesta expressió que es fa d’identificar PP i PSOE com sa mateixa cosa pel que fa a model d’Estat, és creïble? I aquesta “alèrgia” que teniu alguns cap a Espanya, no és una idea simplista respecte a un gran país que va més enllà dels tópics sobre el toro i els centralistes que ens volen mal?
    Una abraçada ben forta.

  • Joan Carles

    15 març, 2008

    Està molt bé que provoquis, Fidel, és l’essencial d’un espai com aquest, aquí s’inicia el debat. Ara, permet-me discrepar de la immensa majoria dels teus arguments. La política no és només, o no hauria de ser, la recerca d’un discurs que convenci, el triomf del màrqueting. El mal és que sembla que hi caminam. Del que t’oblides, però, és d’una de les principals raons de la política, més enllà de la finalitat última que és conseguir vots i governar: intentar canviar les coses. Amb açò no vull dir que no hi hagi diferents maneres de veure el model de societat i amb açò cap a on es vol canviar, però l’assumpció d’un ideologia nacionalista implica que el projecte de país que es té, amb una forta implicació social i compromís és l’horitzó cap a on es vol caminar. La política no és un estudi de mercat, ni la recerca de la consolidació d’un producte de consum. Els qui creim en l’articulació d’un projecte polític de país necessitam que la visualització d’aquest projecte sigui en l’agenda política d’on es governa. I aquesta és la feina a fer. I la que estic disposat a admetre que es fa. La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen. Així com m’ho planteges, deus tenir un màxim respecte pel projecte polític del PP, perquè al cap i a la fi és qui té més implantació social. Jo, i em perdonaràs, no li’n tenc gens. Als votants sí, però mai al projecte. Antidemocràtic? Vós direu. Només faltaria que no poguéssim discutir sobre el nostre projecte de profund compromís amb el nostre territori. Només una força amb aquest compromís i fermesa pot fer canviar les coses en aquest sentit i fer força als altres, que tenen tot el pes mediàtic i la força de l’estructura política espanyola: per açò cal ser més persistents que ningú.

    No vull dir, i esper que quedi clar, que un projecte com el del nacionalisme sigui l’únic vàlid i que estem per damunt de tot i que volem desvetllar la gent. Només que aquestes idees necessiten aproximadament unes deus vegades més d’esforç per ser-hi presents, i s’ha de lluitar contra l’argumentari del purisme enfront a la viabilitat, del vot útil, de la utopia… que és el que crec que es desprèn dels teus postulats, Fidel. Per començar. s’ha de lluitar contra la idea que de nacionalistes només n’hi ha de catalans. A Menorca hi ha molts nacionalistes. Molt més dels que et penses. De fet, gairebé tots. Només que de nacions diferents. Pel que fa als nacionalistes catalans, en una mesura més o menys assumida, visualitzada, atrevida, més o menys articulada o interioritzada, qui ho és és dels Països Catalans, és la lògica de ser.

  • Fidel

    15 març, 2008

    Quatre dubtes breus sobre aquest debat:
    – O vaig molt despisat o sa tradició política, social i de feina del PSM de Menorca respecte a ERC és incomparable, en pes, tradició i suports polítics.
    – Quants independentistes hi ha a Menorca? Encara més, quants nacinoalites? I d’aquests, de quina nació? Balear, Països Catalans?
    – Tot paral.lelisme amb Catalunya és més que dubtós, i a Catalunya el catalanisme tot ell ja té prou problemes, com sabeu.
    – Trob que discusions sobre si acords “nacionals” o d’esquerres com a prioritats són antics.

    – Finalment, el de sempre: quin pes social i polític realment te el PSM, quina proposta pels menorquins, posada al dia, quins còmplices mediàtics i intel.lectuals nous…
    – I com he dit en un altre post abans, tot canvia, i apareixen idesapareixen mitjans de comunicació, empreses, aparells tecnològics, … i tal vegada també partits polítics.
    – Un partit polític (com un diari, com una idea, com un ésser viu,) pot créixer i després desaparèixer. Tot depèn de tenir un espai i sobretot, no ho perdem de vista, vots.
    – Ses idees i sa coherència han d’anar de la mà del suport social, altrament estareu molt contents de ser purs però en solitud.
    I perdó per sa provocació.

  • Santi

    14 març, 2008

    Contestant a na Maria, açò que comentes de UM i el paral.lelisme amb CIU, salvant les distàncies, podria ser comparable. Però hi ha una gran diferència, ERC i CIU obtenen representació pròpia, i llavors decideixen amb qui pacten. La coal.lició d’aquí és una mica més a la desesperada, de partits que tenen molts pocs nombres de treure representació pròpia i s’ajunten per intentar-ho.

    Respecte a UM, trob que la meva postura ha quedat clara. Per molt que UM no depengui del que es cou a Madrid, el que poden coure ells no em fa entrar cap gana. Per altra banda, ha quedat clar que UM pintava poc a la coal.lició, i açò ho han vist també molts votants de UM, però també més d’un votant del PSM que s’ha retgirat davant del pentinat de na Munar. Així idò, amb els nombres a la mà, trob que una coal.lició PSM – ERC movilitzaria més gent, declarant-se clarament d’esquerres, i més ara que IU està caient pel precipici.

  • Maria

    13 març, 2008

    Ara sortint una mica del tema, però no del tot i m’agradaria que algú em respongués.
    Es pot considerar similar el qüestionament que ha tingut el PSM d’ajuntar-se amb UM de la mateixa manera que ERC s’ho va haver de plantejar en el seu moment si anar de la mà de CIU o del PSC? (se que ses distàncies hi són) Perquè molts votants d’ERC volien anar primer amb un partit considerat més conservador però Català i no apostar per un govern d’esquerres? no entenc aquesta ambigüitat d’alguns partits…

  • Joan Carles

    13 març, 2008

    Primer de tot m’haureu de disculpar que entri tant de biaix en aquest debat. Tindria moltes coses a dir, més tenint en compte la meva visió de militant del PSM, però només la lectura de les vostres brillants intervencions ja em deixa poc espai i temps. Més enllà de les qüestions d’estratègies i de partits (coincidiré amb la visió que donau d’un PSM tímid en aquestes qüestions, i justament per açò crec que és de justícia que públicament em manifesti independentista i que us esmenti que expòs moltes de tesis pròpies que coincideixen amb les que aquí apareixen, claus en l’esdevenir nacional, al meu partit; però a la vegada és més complex que tot açò, un dia en parlaré), més enllà d’aquestes qüestions, deia, és essencial que parlem del nostre marc de referència. Aquesta és la feina a fer. No s’entén tanta precaució i nervis amb la defensa i articulació dels Països Catalans, quan aquesta referència és més latent del que ens pensam. Els qui hi creim tenim més por, sembla que els altres. La principal referència del PSOE de Menorca és el PSC i la principal d’EU és Iniciativa. No m’atreviria a dir tant del PP, però entenguem que casos com el de Ciutadans (aquesta idea ja ha aparegut aquí) només s’entenen des de l’òptica catalana, des de l’assumpció d’una realitat específica que ens uneix a tots els catalans. El més greu és que encara ens esbatussam i ens fa tanta por tots. Estic molt d’acord amb qui ha dit (no me’n record bé qui) que açò fa pixar de riure el PP i el PSOE. Per mi, una de les imatges més patètiques de la campanya va ser un programa que vaig arreplegar d’una televisió estatal (crec que la 1) en què convidaven els “partits minoritaris” a debatre. Va ser un ridícul increïble. CiU i ERC fotent-se batudes per qui es venia a més baix preu.

  • L'amo de can Maleno

    12 març, 2008

    Voldria donar-vos també es meu discret punt de vista:
    1) A jo me sembla, idò, que sa gràcia d’Unitat és que hi hagués UM, perquè Unitat sense UM, no és PSM? Tanta força té ERC a Mallorca?
    2) Un company meu de feina és de Ripoll i va anar al mateix IES que en Puigcercós. Era un inútil i un gilip. I pel que sembla ho continua siguent.
    3) Aquesta discusió sobre què ha de ser primer: si progrés o unitat (si UM havia d’estar dins d’Unitat, o havia de ser una Unitat de partits nacionalistes d’esquerres); me recorda as conflicte des bàndol republicà a sa guerra civil. No repetiguem es mateixos errors.
    4) Diàleg, diàleg i més diàleg, per arribar a coordinar una veritable opció política de futur. Prou presidencialismes o personalismes. No haurien d’importar es noms sinó ses idees. (Crec que açò serà el més difícil, sa majoria de gent que està dins sa política ho està per més d’un motiu, és a dir, per conservar sa cadira)

  • Pau

    12 març, 2008

    Aquesta serà segurament la meva darrera intervenció, almanco fins la setmana que ve. Ja he perdut alguna hora més de la que tocava i a més demà me’n vaig a Londres a un congrés que es titula “Barcelona Visual Cultures space and power” i que em fa moltes ganes.

    És molt interessant veure com ha evolucionat la discussió. Com sempre n’he après bastant. Tenc la impressió que els dos temes estrella són

    a) La por que fa el PP (la base de la victòria del PSOE)

    b) L’articulació política dels països Catalans i molt especialment la relació entre el PSM i ERC, que en el fons és la base d’Unitat.

    Aquesta relació és per mi la clau de volta. Com volem articular un país si no som ni capaços d’articular-nos a nosaltres mateixos? El que he intentat suggerir des del principi és la necessitat de rearticular aquesta relació de tal manera que sumi i no que resti, que cooperi i no que competeixi, que reconstrueixi el país i no que el destrueixi. És precisament per això que he defensat (i he criticat) el projecte d’Unitat.

    Encara que no ho sembli, en aquest àmbit el meu objectiu no és defensar el PSM de l’intrusisme d’ERC, sinó l’establiment d’un marc de relació estable i federalitzant entre PSM-BNV i ERC (federelitzant perquè per mi els països catalans seran confederals o no seran). L’existència d’aquest marc de relació donaria molta solidesa al catalanisme d’esquerres i ajudaria a concretar les posicions sobiranistes (perquè no es tracta només d’independència si o no, sinó de quina independència i de quina manera si arriba). A més de fer-los un poc més sexy crec que aquesta relació ajudaria a partits com el PSM a donar-li una dimensió supra-local que a vegades li manca.

    M’agradaria equivocar-me però si això no ha estat possible encara es en bona part per l’estratègia d’ERC i molt especialment la d’en Puigcercós. Hi ha senyals que això està canviant però encara són ambigus i poc seriosos. És precisament per això que enyor l’ERC atrevida però seriosa d’en Joel i de n’Isma.

  • David Pelegrí

    12 març, 2008

    Estic d’acord amb el discurs d’en Cice pel que fa a la concepció nacional del PSM. Però no som tan contundent. Crec que és evident la catalanitat del partit, però també crec que es presenta a la societat des de la por a ser catalogat de partit radical, independentista, etc. conscient que açò no ven, a Menorca, i que mostrant totes les cartes n’hi hauria més de dos i més de tres que els retirarien la confiança.

    Sé que la situació és difícil en aquest sentit, perquè l’electorat és el que és (quantitativament) i no es pot permetre restar, però açò crea aquest discurs ambigu que no deixa satisfet a ningú. Qui em pot negar que, socialment, na Joana Barceló -per dir un nom- representi el menorquinisme. El PSM hauria de fer una passa endavant i cercar un espai propi més diferenciat, sense por.

  • Pau

    12 març, 2008

    Continuam idò

    Crec que en les meves itnervencions anteriors hi ha una confusió de plans, que certament no ajuda a la discussió. Quan parlava de l’objectiu d’ERC estava parlant de l’objectiu d’ERC a Mallorca, el qual és el model que m’imagín es vol importar a Menorca (diferent per cert al d’Eivissa i diferent del que tu lideraves). M’he tornat a llegir el que he dit i potser m’he pessat un parell de tanques quan he dit que ERC vol substutir el PSM. Potser sí que hi ha una mica de resentiment per part meva. En qualsevol cas em reafirm en la idea que els objectius polítics bàsics d’ERC a Mallorca avui (molt especialment la independència) han passat a un segon terme (repessem sinó la seva evolució els darrers 2 o 3 anys). Quan tu Joel lideraves el projecte a Menorca posaves la independència al centre del debat, en canvi avui l’únic que veus és una competició per veure qui és capaç d’aonseguir més diners per la reforma del teatre de Lloseta. Veig que no fas cap objecció al punt b (que crec que és més important per etendre les coses) “vendre a l’electorat radical del principat que ells a diferència de CIU sí que creuen en els Països Catalans (encar que després des del Govern de la Generalitat no facin gran cosa al respecte)”

    Coincidesc plenamente amb la idea de la feblesa del nacionalisme i de la situación d’emergència. Això és el que em mou a plantejar aquesta discussió, en un moment precisament de debat arreu dels Països Catalans. Del que és tracta és de veure de quina manera podem sumar millor

    I ara les teves preguntes

    Pregunta 1: “per què el PSM no ha explicitat prou el rebuig d’ERC d’anar a aquelles eleccions europees coaligats amb ells?” perquè hi ha massa bona voluntat i no ha interessat mai entrar en batalles agres amb ningú que porten enlloc. A més gairebé cap mitjà de comunicació se n’hauria fet ressó

    Pregunta 2 “ Per què el PSM va decidir canviar d’aliances de CIU a ERC?” El PSM mai va canviar d’aliances perquè mai havia anat amb CIU a unes Europees. Era el PSM de Mallorca que estava coaligat amb CIU, El PSM de Menorca no es va presentar ni el 1995 ni el 2000. Això va canviar a les anteiors eleccions, després del rebuig d’en Puigcercós, en part perquè el projecte de CIU era més atractiu i convincent. Es deia Galeusca i incloïa el PNB i BNG. Dins el PSM sempre hi ha hagut un desig de construir una esquerra nacional

    Pregunta 3: “Per què el PSM de Menorca sempre li ha costat tant passar de Mallorca i fer el que honestament volien honestament fer?” Perquè el PSM de Mallorca és l’únic amic sincer que té. I també perquè ni Menorca ni el PSM de Menorca tenen els recuros materials, humans i comunicatius suficients per plantejar una operació alternativa al PSM de Mallorca. Un dels problemas importants que té el PSM és la manca de referents externs fora de Menorca

    Pregunta 4 En relació a la federació de partits nacionalistes tu dius “endavant si primer definim l’horitzó nacional i polític”. Jo crec que la base d’un pacte ha de ser el dret a decidir. I açò no m’ho invent. En Vicent Partal en parlava ahir en un article “El dret de decidir sense subordinació exterior, ni organitzativa ni política, és el terreny d’encontre dels uns i dels altres.”. El PSM no és un partit independentista però reconeix explícitamente el dret a decidir. Ha presentat mocions al parlament que parlen d’autodeterminació i els seus càrrecs electes sovint prometen el càrrec “sense renunciar al dret a l’autodeterminació del nostre poble”. ‘Es m’es al PSM l’independentisme hi té cabuda, no es contradictori amb els plantejaments actuals. Tanmateix no seré jo qui et negi que hi ha aspectes importants que encara no estan prou definits.

    EL PSM ha evolucionat des de les posicions federalistes incials (un dels grups fundadors es deia moviment federalista de Menorca) cap a posicions cada vegada més sobiranistes que reconeixen Menorca com a nació política i els Països Catalans com a nació cultural. Vaig formar part de l’equip redactor de la darrera ponència política, la qual parlava obertament de profunditzar les vies sobiranistes i diria que ningú hi va objectar. És cert que a tot això li falta sovint concreció pràctica.

  • Isma

    12 març, 2008

    Seguesc essent reticent a la presència d’UM a Unitat: no és a les espanyoles que el partit mallorquí roba vots al PP i, d’altra banda, a UM li costa poc ajuntar-se amb el PP (i amb en Nadal encara menys, tot i que ja ho veurem) I potser ha estat UM qui ha restat vots a Unitat (tot i que no l’única causa). Ara bé, açò, com diria aquell mesquinet pell-roig ponentí, açò és un detallet. No fa variar el fons. I un servidor és, i ho he repetit prou, partidari de l’enderrock and roll respecte de les espanyes i les gàl·lies. Per açò, tot i que ara no hi combrec, ERC és necessària. I no puc entendre la fixació psmera contra aquest partit quan l’enemic és un altre (un altre que es pixa de riure veient com ens treim els ulls).
    Per tant, i evidentment, estic totalment d’acord amb en Joel (i no et faré la pilota perquè veig que ets un poc empegueidor, però vull deixar dit que només he militat en un partit i aquest ha estat el període de la meva vida activista en què millor m’ho he passat, en què més he après i en què tu encapçalaves el projecte). El que no veig enlloc és l’empremta que aquest projecte va deixar en el PSM. I per molt que alguns militants siguin independentitstes, el partit, com a tal, no ho és, perquè el seu discurs no va per aquí.
    Com ha dit, idò, me fa pena veure aquestes batalletes, perquè l’unic guanyador és Espanya. A vam, però, si d’aquesta començam a veure que no hi hem perdut res, a Madrid ni a París, i que el nostre espai polític està comprès entre Salses i Guardamar; entre Fraga i es Castell. I, evidentment, Santi, que no ha estat res; fins i tot, encara hi haurem sortit guanyant. Jo ja creia que a partir del dia 10 es començaria a redefinir el catalanisme a Menorca i a Mallorca. Esperem que vagi de veres.

  • cice

    12 març, 2008

    Pau, no crec que l’objectiu d’ERC a Menorca o a les Balears sigui desbancar el PSM. Pensa, però, que en teoria no l’hauria de poder suplantar, perquè estem parlant d’un partit regionalista i un partit nacional i independentista. En teoria, cadascun hauria de tenir el seu lloc, el problema és que el PSM s’endú els vots independentistes que no els queda més remei que posar-se unes pinces al nas i votar PSM. El problema és que no som prou com per anar repartint el vot. Fa temps vaig llegir els estatuts del PSM-Menorca i del PSM (la federació) i em va sorprendre que no es mencionés cap vegada la paraula independència i només una, Països Catalans. Crec que els dos partits no es poden comparar. Una federació nacional de partits seria bastant bo, però ho veig gairebé impossible (un partit amb tradició com ERC no s’integraria en una federació, i menys amb partits amb un punt de vista de ‘nació’ molt dubtable (record uns adhesius del PSM: “Sant Antoni, diada nacional de Menorca”, o cosa així)) i tindria molts nombres per acabar malament.

    Fora del Principat, ERC es presenta per gairebé tots els Països Catalans (País Valencià i la Catalunya del Nord). Si es presenta per guanyar vots al Principat?, segur que sí. Realment, amb el País Valencià, no és una bona visió de país. Però a Balears, ja fa temps que s’uneix en coalició.

    Respecte a les eleccions europees, tothom sap que no serveixen per a res. Són les millors eleccions per fer provatures i així ho va entendre ERC: com reacciona el Principat amb un candidat eivissenc i com reaccionen les Balears en la tria PSM-ERC. El PSM no va treure gaires més vots que ERC a Menorca i Mallorca, i Esquerra en va treure més a Eivissa, crec. ERC a Balears podia tractar de tu a tu al PSM i a IU. El que no haurien d’haver fallat –pel que dius– són les formes. Tot i així, creus que la millor opció del PSM era anar amb CiU a Galeusca?

    Joel, tens raó amb això que el PSM-Menorca hauria de passar més dels mallorquins.

    Un cas paral·lel que ningú ha comentat és el del Bloc al País Valencià. També ha perdut vots considerablement i no és una coalició feta a corre-cuita. Potser el problema no era Unitat sinó un canvi de mentalitat en el votant: Benvinguts, de nou, a l’època del bipartidisme total!

  • Joel

    12 març, 2008

    Molt bones, Pau i Santi (i m’agradaria sentir qualcú més si creu que la cosa és importanteta).
    Pass a respondre, primer a en Santi: dius que no saps què hi pinta UM. N’Isma ja va fer reflexió similar, quan vaig penjar aquí l’entrevista de l’Avui a Sampol. UM està molt enfora de rebre el meu vot particular, emperò UM és una formació política que no depèn del que es cou a Madrid (i que per definició va en contra nostra). UM, a més, resta suports mallorquins al PP, en la seva vessant dretana/conservadora/centrista o com li vulgueu dir. I en situacions d’emergència nacional com la que vivim trob que està bé voler abarcar el màxim d’electorat que normalment no vota formacions polítiques espanyoles. Quan jugues a camp contrari, en territori enemic, convé anar-hi junts i com més, millor. I, entre nosaltres, creis que UM ha pintat molt en aquesta coalició? Idò açò.
    Estic d’acord que en Santi assenyali les frisseres per muntar la Unitat. Tens tota la raó. I més encara quan anima a mantenir les intencions en la propera convocatòria electoral espanyola. Pel que fa al tema del finançament, pens que el que ha restat crescuda al nacionalisme illenc és que el PSOE i el PP han anat assumint postulats tradicionalment patrimoni del nacionalisme, com ara el finançament.
    Ara, en Pau. Benvolgut, m’ha agradat molt tornar-te a llegir i així poder a través de Xalandria rallar d’aquella etapa en què ERC era present a Menorca per ajudar a bastir un discurs nou i marcadament desacomplexat. El teu reconeixement, en aquest sentit, em fa empegueir un poc, a la vagada que te l’agraesc ja saps com. Tanmateix no estic d’acord que continuis expressant que “la meva lectura és que la premisa central no és la de sumar esforços per la independència ni tan sols la d’articular políticamente els Paísos Catalans sinó a) substituir el PSM per així posar-se ells”. On? Vull dir, Pau, i amb tota l’estima que ja saps que la feblesa del nacionalisme a Menorca, Mallorca i les Pitiüses és prou greu com per entrar en açò. Evidentment que és molt dolorós entèmer-se’n del cas que expliques, però havent-hi en Puigcercós per enmig… Ell és dels que va moure cel i terra fins que va aconseguir fer fora l’equip d’Àngel Colom d’Esquerra Republicana (i ara jo revisc situacions pretèrites en la batalla pel control d’ERC), que és independentista des de la data que el polític osonenc va entrar en escena i va redignificar el nom del partit de Macià i Companys. I te demam, Pau: per què el PSM no ha explicitat prou el rebuig d’ERC d’anar a aquelles eleccions europees coaligats amb ells? Per què el PSM va decidir canviar d’aliances de CIU a ERC? Per què el PSM de Menorca sempre li ha costat tant passar de Mallorca i fer el que honestament volien honestament fer?
    Més coses, ralles d’un pacte entre les forces nacionalistes d’arreu dels Països Catalans. Jo te dic que endavant si primer definim l’horitzó nacional i polític dels Països Catalans. La resta és fum. I al PSM (de Menorca) estic més que segur que hi ha independentistes ferms, altra cosa és que no diguin res (potser per prudència, per por o perquè creuen honestament que açò no milloraria en res el discurs i el suport al PSM). Hi esteis d’acord?

  • Pau

    12 març, 2008

    En els meus escrits he estat explícitament provocador amb ERC. Volia obrir el debat perquè em sembla que és el momento i és important. La meva manera de veure les coses no és tan diferent a la teva com sembla

    En primer lloc voldria dir que tenc un gran respecte i admiració pel projecte que vas liderar el 1996. El que tu vas fer va ser obrir un espai polític nou, que enlloc de perseguir la reforma de l’estat espanyol reclamava la independència. El projecte que tu vas liderar intentava articular un plantejament polític diferent i des del respecte a la diferència sempre vas intentar sumar esforços. Tot fent això vas contribuir a renovar el menorquinisme polític. I ja et puc dir que jo que el PSM és avui molt diferent en part gràcies a tu. Val a dir que això va passar no per casualitat en un moment de crisi profunda del menorquinisme. En gairebé tots els casos ERC creix en la mesure que CIU, BNV i PSM estan crisi

    No tenc gens clar que l’objectiu d’ERC sigui el avui el mateix. La meva lectural és que la premisa central no és la de sumar esforços per la independència ni tan sols la d’articular políticamente els Paísos Catalans sinó a) substituir el PSM per així posar-se ells b) poder vendre a l’electorat radical del principat que ells a diferència de CIU sí que creuen en els Països Catalans (encar que després des del Govern de la Generalitat no facin gran cosa al respecte). Es ver que dins ERC hi ha gent molt diversa i que no és el mateix en Bernat Joan que en Lladó. Ara bé els que marquen l’estratègia van crec per aquí.

    I et posaré un exemple per mi molt dolorós. Les darreres eleccions Europees el PSM (de menorca i Mallorca) va aprovar integrar-se en la coalició que liderava en Bernat Joan. n’Eduard Riudavets juntament amb en Jaume Grau de Mallorca i diria que en Miquel Maria van anar a veure en Puigcercós a Barcelona amb la il•lusió de començar a bastir una relació fructifera amb ERC. En Puigcercós els va rebre 10 minuts a un sofà del parlament (no a una sala de reunions). I els va dir literalment que no volien fer coalició amb el PSM perquè volien mesurar les forces amb el PSM. Jo que vaig defensar aquesta coalició em va fer molt de mal! Malauradament la història d’Unita és molt semblant. Ni són maneres (el respecte és important) ni és construeix així els Països Catalans ni s’està 30 segons més aprop de la independència. No és seriós.

    No voldria faltar al respecte d’en Tardà. M’agrada molt com a diputat i de veritat estic content que vagi venir a Menorca a defensar n’Edu Coll. Ara bé si en campanya electoral un diputat per Barcelona que es juga la reelecció ve a Menorca és per alguna cosa més que per fer un acte de suport a n’en Edu Coll. Potser sóc mal pensat però no crec que vagi tan desencaminat.

    EL meu objectiu no és defensar el PSM de l’intrussisme polític d’ERC. ERC té tot el dret del món d’implementar-se a Menorca i li don la meva benvinguda. Com més som millor. El que estic criticant és l’estratègia que han seguit, la qual crec que no contribueix a la independència ni l’articulació política dels Països Catalans. Esdevé un exemple més de fratricisme polític, totalment innecessari

    Jo crec que hi ha una solució a tot això i aquesta passaria per

    a) la federació del PSM, BNV i ERC per tal de constituir una força potent dels països Catalans. És a dir, uns paÏsos catalans que no estiguin teledirigits des del carrer villaroel sinó que s’articulin des de la diversitat política i territorial.

    b) La integració com a corrent intern pro-independència (o partit associat) d’ERC dins el PSM o el BNV. És a dir una unitat que vagi més enllà d’Una UTE temporal

    Sóc conscient que això no és fa en quatre dies i que hi hauria moltes reticències a ERC i el PSM però em sembla més seriós.

  • Santi

    12 març, 2008

    Estic bastant d’acord amb tu, Joel. El vincle amb el Principat, necessari segons el meu parer per articular un discurs realment catalanista a les illes, ha de venir via ERC, no pas via CIU.

    Com a pegues al projecte d’Unitat en veig algunes de clares:

    1) UM. No sé què hi pinten. Trob que s’ha volgut abastar massa, i com tu deies a un altre post, en política de vegades sumar massa acaba restant

    2) Poca anticipació. Es va gestar tot molt hora per hora, si es manté durant els propers 4 anys tal vegada arribarà a bon port

    3) Discurs. El tema del finançament és important, si voleu molt important, però no pot ser l’únic punt del discurs

    I ànims, que no ha estat res

Els comentaris estan tancats.