Crec que Xalandria, i concretament la seva secció de literatura, és el marc idoni per donar a conèixer un document inèdit del tristament desaparescut Ignasi Canyardet. El filòleg Nil McAgun Dena, especialista en paraliteratura catalana, va ser l’autor de la troballa, i també qui la va donar a conèixer a través de les pàgines de la publicació Working Papers of Catalan Tales. Us adjunt el text de Canyardet en format Pdf, alhora que transcric a continuació un fragment del text introductori de McAgun traduït de l’anglès al català.
[…] D’entre la nombrosa paperassa de Canyardet que vaig trobar al seu escriptori, em va cidar l’atenció trobar-me amb un conte. Es creia que Canyardet només escrivia poesia, fet que sembla fals. Serà, però, aquesta, l’excepció que confirma la regla? […]. La narració porta el títol de “Fragments de diari d’un ésser inofensiu” i es troba en un quadern, manuscrit, però amb molt poques correccions, per la qual cosa sembla un text definitiu. Del contingut del conte, d’un valor literari més que discutible, es desprèn que va ser escrit un dels dos estius en què el president de l’estat espanyol va estiuejar a la finca de Son Camaró, a Menorca. Així i tot, aquesta és una especulació més de totes les que giren al voltant d’Ignasi Canyardet, l’escriptor menorquí inefable. Tot i el contingut políticament incorrecte del text, i que es trecta d’una ficció de molt mal gust, crec necessària la seva publicació pòstuma, perquè l’obra de Canyardet és un trencaclosques que, peça a peça, ens ajuda a construir el personatge. A més, ja ha passat un temps prudencial des que fou escrit i, un cop traspassat el nostre autor, les conseqüències legals que es puguin desprendre del text ja no l’afecten […].
Visits: 1
Està molt bé que, a poc a poc, vagi sortint a la llum material inèdit d’aquest tan insigne lletraferit que era Ignasi Canyardet. Homes així no poden quedar en l’oblit dels calaixos humits de velles biblioteques i llibreries. És per açò que un altre estudiós de l’obra canyardetiana vol annunciar properes revelacions sobre l’obra del nostre poeta. Es diu Davide Gar Rafotta, italià, nascut a prop de Reggio Calabria, i gran enòleg, que va conèixer la figura de Canyardet per uns documents relatius a la seva poesia, trobats entre un munt de llibres dins una caseta de pescadors a l’illa de l’Aire, en una estada que va fer-hi per desintoxicar-se d’una de tantes recaigudes a la seva addicció al raïm fermentat, afició que anys a venir el duria a ser expulsat de la Società d’enologi di Reggio Calabria (SORC) on realitzava la seva tasca professional.
Segons es comenta en cercles propers al personatge, té gairebé enllestit un petit estudi en què analitza la poesia de Canyardet a partir del procés de creació del seu món literari i els possibles lligams que es poden establir amb el tipus de vida sibarita que duia el personatge. Segons Gar Rafotta, l’evolució de l’obra és paral·lela a la seva creixent obsessió pel bon whisky i el vi de qualitat. Ja veurem quines conclusions en treu.
Vull fer constatar que aquest senyor, Davide Gar Rafotta, no coneixia fins ara l’existència d’altres estudiosos de l’obra canyardetiana, fet del qual no ens hem d’estranyar si tenim en compte la vida recollida (s’ha comprat unes caves prop de Messina i no en surt ni serè) que duu. Per tant, no estaria malament l’organització d’un simposi internacional sobre la figura del nostre escriptor que, no solament aplegàs tots aquests estudiosos de la seva obra, sinó que també servís per donar a conèixer al món qui era aquest desconegut, però no per açò menys interessant, personatge.
Joan Cara Tenset (Promotor cultural, agent literari i enòleg aixeregat)
És molt fort adonar-se que les grans troballes literàries no estiguin a l’abast dels llecs menoquins i es trobin emparades exclusivament per filòlegs. Gràcies en tenim, d’aquest McAugun Dena, que jo diria, sobretot per açò del mac i pel seu filomenorquinisme, que deu tenir ascendència alaiorenca d’enfora. Pens que més contes d’aquest autor haurien de veure la llum. Feines com la de McAugun o de Kemir Ara han de ser més conegudes i difoses.
No estava al corrent de les troballes de Nil McAgun Dena. Però és evident que el conte pot ajudar a fer entendre aquest escriptor a la ciutadania, que demana a crits un nou ídol que escrigui de coses que s’entenen.
Caldria ara demanar a l’Institut Més Escriptura (IME) que sense esperar res més, procedesqui a la publicació unitària de tots els papers dispersos que McAgun i d’altres (d’entre els quals destaca l’algerià Kemir Ara) han trobat i estudiat.