Submergim-nos en el mar de la imaginació de Pau Faner

Pau Faner (fotografiat per Álvaro Anglada)
Pau Faner (fotografiat per Álvaro Anglada)

Pau Faner és un autor fonamental. Hi ha prou arguments que justifiquen una afirmació tan categòrica com aquesta. Des del punt de vista de la historiografia literària, l’aparició dels Contes menorquins, el 1972, va permetre d’incorporar Menorca a les dinàmiques generals del sistema literari català. Amb una proposta molt personal, Faner s’afegia a les aportacions d’un grup d’autors, que s’havien donat a conèixer durant aquells anys (l’anomenada generació dels setanta), que van dur a terme la renovació cultural i estètica d’una literatura que començava a veure la llum al final del túnel del franquisme. D’altra banda, també cal atribuir al nostre autor el mèrit d’haver esperonat altres escriptors de l’illa que, sota la seva influència, van començar la carrera literària. Noms tan consolidats en el panorama actual de les lletres catalanes com Esperança Camps, Miquel Àngel Maria o Maite Salord, entre d’altres, han manifestat en més d’una ocasió el mestratge que exercí Faner a l’hora de decidir-se a escriure. Però, deixant de banda aquestes aportacions de caràcter històric, cal remarcar que el gran mèrit de la literatura faneriana, allò que el converteix en un autor fonamental de les lletres menorquines és el fet d’haver llegat als lectors una obra d’una qualitat fora dubtes, una aportació que, afortunadament, encara ha de créixer amb l’aparició de nous títols.

Malauradament, però, aquesta centralitat i importància de Pau Faner no s’ha traduït encara en estudis i en coneixement crític de la seva obra. És mal de d’escatir fins a quin punt el fet de viure aïllat, reclòs a la banda del ponent insular, a la perifèria de la perifèria de la nostra república de les lletres, pugui explicar que l’obra faneriana sigui força desconeguda en els cercles acadèmics. Sigui com sigui, en aquests àmbits se li ha dedicat poca atenció i, quan el seu nom ha aparegut en textos d’historiografia i crítica literària, normalment ho ha fet de manera molt genèrica, al costat d’altres autors, sense ésser objecte de treballs monogràfics (només hi ha alguna excepció al respecte, de la mà de Joan Cantavella i Joan Francesc López Casasnovas).

A la jornada d’estudi i d’homenatge organitzada per l’Institut Menorquí d’Estudis, el 2015, es va fer evident que calia solucionar aquesta mancança. D’aquella activitat va néixer el compromís ferm de dedicar un congrés a l’autor, amb la voluntat de començar a dibuixar, amb la major de les precisions possibles, el mapa del coneixement de l’obra faneriana i, a la vegada, d’omplir-lo de contingut. Durant el primer cap de setmana de novembre de 2017, el Cercle Artístic de Ciutadella acollirà el Congrés Internacional Pau Faner, gràcies al qual tothom que ho desitgi podrà introduir-se amb rigor i aprofundiment en el món creat per l’escriptor ciutadellenc. El repte, finalment, haurà esdevingut una realitat, cosa que ens permetrà de disposar d’un cabal acadèmic de mínims, inicial, des del qual continuar cartografiant l’obra de Pau Faner. També, i en conseqüència, d’acord amb la vocació de servei a la societat menorquina de l’IME, el bagatge que en resulti es farà arribar al públic en general, que n’ha de ser el gran i principal beneficiari.

CARTELL Congrés Pau Faner

Tot i que l’esdeveniment està adreçat, prioritàriament, a un públic especialista, acadèmic, açò no es contradiu amb el fet que qualsevol persona pugui treure profit de l’anàlisi minuciosa que, durant aquests dia, els millors especialistes en la matèria, vinguts de diferents universitats i centres d’estudi, fins i tot d’enllà de les nostres fronteres, faran dels diferents aspectes en què s’ha concretat l’obra de l’autor. En aquest sentit, les portes del congrés són obertes a tothom que vulgui assistir-hi. La llista dels conferenciants, ponents i comunicadors, d’altra banda, demostra l’ambició des de la qual s’aborda aquest congrés: Julio Peñate, Àlex Broch, Francesc Florit Nin, Andratx Badia, Carles Cabrera, Josep Pons Fraga, Caterina Valriu, Francesc Foguet, Joan Cantavella, Ursula Bedogni, Volker Glab, Pilar Arnau, Joan Francesc López Casasnovas, Ismael Pelegrí i Josefina Salord.

A més, per tal de diversificar els àmbits de feina del congrés, s’han organitzat una sèrie d’activitats, obertes també al gran públic, que tenen com a objectiu contribuir al fet que la gent pugui descobrir (o redescobrir) Pau Faner. Així, la companyia teatral La Trup escenificarà, en el marc de la Fira del Llibre en Català, que es fa aquests mateixos dies a la plaça del Born de Ciutadella, El món tan gran, una obra basada en la reinterpretació d’alguns contes de l’autor. També, de la mà del Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca i de l’associació Fra Roger Gastronomia i Cultura, es faran sengles activitats al voltant de la cuina que apareix, de manera pròdiga, en les obres del nostre escriptor. Finalment, la ruta literària «Pau Faner, home de paraula» permetrà d’associar algunes obres amb els escenaris que les inspiren.

En el fons, idò, l’objectiu final de tot plegat és convidar els lectors potencials a descobrir  (o redescobrir) l’obra de Pau Faner. Endinsar-s’hi en garanteix el gaudi. Al llarg dels milers de pàgines publicades, el lector hi pot trobar una fantasia desbordada, una presència constant de la màgia sense límits, que són la base d’unes històries on tot és possible. A més, Menorca hi és una constant, no només com a escenari on transcorren moltes de les novel·les i les narracions breus de l’autor. L’illa també hi és present, més subtilment, a través de les múltiples referències a la cultura popular, pouada directament del folklore, en forma de rondalles, cançons, refranys, modismes, etc., que l’autor empra com a base, amb altres materials de procedències molt diverses, per elaborar les seves obres. La presència de l’illa també es concreta en l’ús magistral que l’escriptor fa de la variant ciutadellenca de la  llengua catalana, que és elevada a la màxima categoria literària gràcies a un procés de poetització amb què aconsegueix un lirisme suggestiu i seductor que atrapa el lector.

Llegir Pau Faner avui és introduir-nos en una obra atemporal, clàssica, que ha estat mereixedora dels guardons més prestigiosos de la literatura catalana. L’obra, extensa i sòlida, és part del nostre patrimoni cultural. Hi ha molts bons escriptors a Menorca, que també són importants en el conjunt de la literatura catalana. Són els nostres: escriuen en la llengua de l’illa, connecten amb els nostres referents culturals i amb la nostra cosmovisió. Però, sobretot, són molt bons. Pau Faner n’és l’exemple més destacat. Per tot açò, també nosaltres, els lectors, podem afegir-nos a l’homenatge a Pau Faner d’una manera molt senzilla. Comprant, si no els tenim, els seus llibres. Aquest cap de setmana, a Ciutadella, a la Fira del Llibre en Català, tenim una oportunitat immillorable per fer-ho. A més, en qualsevol moment de l’any, podem acudir a alguna de les llibreries menorquines per adquirir-los. O, fins i tot, a les biblioteques, on els podem treure en préstec. No hi ha excuses per descobrir (o redescobrir) les novel·les més recents de Pau Faner, plenes d’aventures (Les bodes del diable, El mal de la guerra, L’amor del capità gavina), o les novel·les, reculls de relats i peces teatrals que ja han esdevingut clàssiques (Un regne per a mi, Flor de sal, Moro de rei, Fins al cel, El cant de l’alosa, La nuvia del vent…). Segur que cada lector trobarà, d’entre els més de trenta títols que ha publicat (i els que vindran!), un ventall prou ampli d’obres amb què passarà una molt bona estona de lectura. Només cal, per fer-ho, submergir-se en el mar de la imaginació de Pau Faner.

[Publicat al diari Menorca el passat 2 de novembre]

Share Button

Deixa un comentari