El setè dia

Article publicat al diari Menorca el passat dia 5 de febrer

-Quina mala passada, eh, haver de fer feina en diumenge!

-Sí, mentre hi hagi gent com tu que hi vengui a comprar!

Aquesta va ser una conversa que vaig sentir entre una caixera i una clienta un diumenge matí. Zasca! (en diuen ara). Jo, en tot cas, també hi era. Perquè més d’un diumenge m’ha tocat anar-hi, quan he deixat passar la setmana, normalment carregada de feina, i arriba diumenge i no hi ha dinar. Que ningú cregui, però, que hi vaig sense fer anàlisi de consciència. Perquè, per moltes decisions polítiques que hi hagi, la política també la feim nosaltres, cada dia, encara que sigui amb la senzilla decisió de quan i on anam a comprar. Ara, açò sí, tot i la meva anàlisi, la caixera d’aquell supermecat (que no és el meu habitual, aquest tanca els diumenges) continuarà havent-hi d’anar els diumenges perquè més d’un despistat com jo (o amb més dificultat d’organització horària) ja li va bé tenir-ho com a recurs. Si a més a més hi afegim la tendència macabra a anar assemblant-nos a poc a poc als americans, ja tenim servida la situació.

Tanmateix, seria injust no destapar la complexitat del tema. Perquè la societat és més complexa. La idea aquella, tan cristiana, de deixar els diumenges per descansar ha passat a la història, i n’hi ha tanta de gent que fa feina en diumenge, que sembla que els discursos s’han d’anar baratant. Però és cert que l’èxit de les societats, al meu entendre, passa per trobar una bona combinació entre l’adaptació als nous temps i l’assentament en unes bases que conformen uns interessos interrelacionats. Un societat incapaç a d’adaptar-se als nous reptes i canvis derivats de la modernitat no trobarà el seu encaix. Però una altra que, en mor de la modernitat, perd la seva identitat, aquell teixit de relacions i maneres de funcionar com a societat, també fracassarà. I clar, després és molt temptador desculpabilitzar-nos com a individus, com a consumidors, en aquest cas, però també com a ciutadans. Criticar un govern municipal o un altre, per exemple, per autoritzar o no l’obertura d’una gran superfície al centre de la ciutat, mentre les compres habituals les hi feim ben igual, com a mínim és hipòcrita.

Podria dur molt de temps i moltes variables parlar d’aquest tema. També des de l’aspecte molt discutible del preu, quan hi ha estudis seriosos que demostren que a una gran superfície es gasta més perquè s’hi compren coses supèrflues. Tot i entendre les famílies que mouen per aquest preu. En tot cas, després, parlar dels diumenges oberts o tancats m’acaba semblant una minúcia.

Share Button

Un comentari

  • Santi

    23 febrer, 2016

    Hola Joan Carles

    Lament discrepar profundament del teu parer. Jo sóm fan de Mercadona, perquè és una empresa model que ho ha fet tant i tant be que ha assolit el 30% de les vendes de tot l’Estat, que es diu ràpid. I ho ha fet no amb connivència amb el poder com altres grans empreses, sinó a pesar d’aquest. Ho ha fet oferint productes de qualitat a preus baixos i amb bon servei, i a més tractant molt i molt be als seus treballadors. Per jo xapó. Perquè m’haurieu de prohibir que pugui disfrutar d’un Mercadona as Cos?

    Ah, i si al Binipreu li prohibeixes obrir en diumenge aquella caixera no haurà d’anar a fer feina ni diumenge ni cap altra dia, perquè o be hauran de tancar o be de reduir plantilla. Perquè? Idò perquè la seva venda principal es dóna precisament en diumenge, quan el Mercadona tanca per política d’empresa envers els seus treballadors 🙂

Els comentaris estan tancats.