Aquests dies S’Albaida ha fet públic que deixava els escenaris de forma indefinida amb un concert que farem a Sant Lluís demà dilluns a les 21.30 hores. Des de l’anunci fins al moment actual, les respostes de tot tipus, i especialment de suport a la tasca feta durant els darrers 14 anys, han estat nombroses, i vull, des d’aquesta plataforma, agrair tothom que ha estat amb nosaltres d’una forma o una altra durant aquests anys.
Hem trobat molta gent que s’ha sorprès per la decisió, i fins i tot qui ha expressat que en moments com aquest és quan més falta que mai fan projectes com el que encarna S’Albaida. Probablement és cert. I no amagaré que veure la notícia al diari l’endemà del nostre comunicat, no per més que esperada, em va produir una sensació estranya al ventre. Final. I de cop, perquè ningú ho devia esperar. Però la decisió no és presa precipitadament. Un compromís amb la història del nostre país, amb la cultura i amb la llengua, amb els pobles que ens envolten i amb la música, és la base del nostre modest projecte. La constant renovació i enfocament de la música d’arrel tradicional passada pel sedàs (més conceptual que de formes, segurament) de la modernitat va caracteritzar la nostra feina, i amb aquest esperit ha continuat. Aquest grup no pot sinó continuar recreant aquesta tradició i treballant per cercar nous enfocaments. Aquesta tasca requereix grans inversions energètiques, de temps i econòmiques, cosa que hem estat fent durant els darrers anys, sense que la feina hagi tingut un reconeixement que ens empenyés suficientment a mantenir la mateixa llavor.
No serem els primers a analitzar una situació actual de crisi, ni l’afectació al món de la cultura. Ara bé, si que és cert que els projectes que aguanten les embestides són aquells que són “rendibles” econòmicament, que se saben adaptar a les necessitats del públic, tot sacrificant, en la majoria de casos, el refinament en les formes, l’execució musical real o el número de músics. Si no és, clar, que darrere hi hagi una producció que asseguri un bon producte comercial (que no necessàriament té per què estar barallat amb la qualitat, no fa falta la demagògia). En tot cas, cap d’aquests elements ha estat capaç d’oferir S’Albaida, que ha vist com les darreres feines, traduïdes en 2 discos en 2 anys (2008 i 2010) més una edició especial de poesia recitada amb música (del mateix 2008, que esperam algun dia distribuir-la com toca, perquè l’edició ja està feta i pagada, per nosaltres, esclar), ha rebut gran reconeixement de crítica (Premi internacional de folk de Navelgas (Astúries), gira al festival Ollin Kan de Mèxic, un dels més importants de Sudamèrica de música folk), però no hem sabut treballar gens per fer-ho viable com tot grup, que toca i funciona. La presentació a Maó del darrer disc (un dels concerts del qual més em sent satisfet des que som dalt d’un escenari, quant a execució i ambició plàstica, artística i de col·laboradors) ens representà una despesa econòmica important. Llavors, l’estiu passat, dos concerts a Menorca. I un aquest estiu. I negatives, mentrestant, de possibles contractacions perquè treure set músics de Menorca amb els instruments, perquè a més tenen aquella cosa que els han de dur, no és viable.
No he volgut fer un discurs victimista, perquè no ho és gens. Al contrari, és el mateix grup que, mancat d’una capacitat manifesta de superar les adversitats i, perquè no dir-ho en aquests termes, saber-se vendre, només tenia dues opcions: fer una passa endavant (l’opció presa els darrers temps) o fer-la cap endarrere. I aquesta és la decisió presa finalment. Un opció que, tanmateix, ens permet veure les coses amb distància i serenitat. Que, al meu parer (que som, només, una setena part del grup), no invalida un futur retrobament sense saber de quina manera i amb quin enfocament. És temps per a la reflexió, i també teníem clar que no ens havia de fer por aturar-nos si ara és la decisió que millor podíem prendre. Les voluntats diran.
Ara, de moment, esperem la cita de dilluns al Pla de sa Creu. Vos hi esperam.
Visits: 0