Maig

El millor del mes és com comença (per tothom) –amb un Primer de maig que demana audàcia, lideratge i encerts als que representen o volen representar els treballadors i les treballadores- i com acaba (personalment) –amb el setè aniversari de n’Andreu, fet que desvetlla, com cap altre, la fugida del temps.

El curs es precipita cap al seu final i els i les estudiants suaran aquest mes de maig per no suar tot l’estiu fent allò que han tingut l’oportunitat de fer durant el curs, i si per causes diverses els resultats finals de juny no són positius, enguany torna a haver-hi convocatòria de recuperacions al setembre, que no he viscut mai com a docent, com a alumne sí i sovint. Per tant, més exàmens i frisseres impossible. A veure com ens en sortim tots plegats. Tot açò, afegint-hi els despropòsits continuats que perpetra el ministre d’educació José Ignacio Wert agredint l’educació sense mostrar, com els psicòpates, cap tipus de penediment. I aquí, la consellera Irene Rigau que demostra que la igualtat entre homes i dones ja ha arribat a la política catalana, ja que ens ha ensenyat que pot ser tan inútil i bocamolla com un conseller d’educació mascle. De res, i a fregir espàrrecs, filar espart i pastar fang tots dos. Per sort, ells passaran i nosaltres continuarem fent classes molts més cursos, i els i les estudiants no se’n recordaran d’ells per coses bones, i sí se’n recordaran d’alguns professors i professores que ignorant –o intentant-ho- les seves, repetesc, agressions han seguit i seguiran endavant. No podem perdre mai!

L’atabalament del final de curs minvarà el temps de lectura però no les ganes de llegir, segurament perquè duc molt de temps triant llibres que un cop llegits hauré estat content d’haver triat: és el cas de La última nit a Twisted River de John Irving, que tot i que m’ha semblat irregular en quant a la intensitat argumental (la primera part és trepidant i excel·lentment narrada), és una de les millors novel·les que servidor ha llegit. I me reafirm en el que ja he dit aquí del nostre home a Sicília, Andrea Camilleri: La concessió del telèfon no té pèrdua i als que arrufau el nas, tasteu-lo un poc i prest l’haureu acabat de llegir. Per aquest mes de maig, tenc programades Alliberament, de Sandor Márai i La vida per rail, de Ramon Erra. Musicalment us recoman Cantigas do maio (on s’inclou el Grándola, vila morena que referenciava l’abril) del gran José Afonso –que els meus pares me van dur d’un viatge lusità- i molt evidentment 18 de maig, a la Villa de Raimon, perquè “qui ha sentit la llibertat,/ té més forces per viure”.

PD: Quant de temps podrà aguantar en Sarkozy a carregar contra el maig del 68 i vincular-lo a l’altre aspirant a presidir la Republique?

Share Button

Un comentari

  • F.

    1 maig, 2012

    la proximitat de les vacances et motiva… hehehe. Com sempre, m’anote la recomanació literària que fas de John Irving, xiquet. Salut i mos veem demà!

Els comentaris estan tancats.