Guia per entendre el 20 de Novembre

La veritat és que m’està costant més del compte llegir els signes del temps. Per una banda m’arriben molts signes que apunten a una creixement mobilització. L’escenari és diferent al del més de maig quan el descontentament popular va agafar  a tothom per sorpresa. Per altre banda veim com tornen amb força els sentiments antipolítics tan “espanyols” que inevitablement sempre acaben amb generals i tecnòcrates controlant el cotarro. Si la mobilització s’imposa les sorpreses seran més grans. Si s’imposa l’antipolítica, el PP arrasarà. Bé aquesta és una guia personal per entendre els resultats de demà. Diumenge vespre tothom voldrà imposar la seva interpretació dels resultats.

  1. El PP guanyarà això és segur. Ara bé no és el mateix guanyar tot sumant milions de votants nous o guanyar amb un número de vots similars al que va treure en Rajoy a les anteriors eleccions. Les darreres enquestes no publicades a Espanya parlen de 200 diputats. Però això no és l’important. El que compte és si sumaran prou adeptes entre la població per tirar endavant unes reformes molt impopulars – que ni tan sols sabem quines són. I és que pot ser una victòria tan contundent com amarga. Tenen molt poc temps “per salvar Espanya” i tal com a passat a Grècia l’electorat se li pot girar en contra molt prest, en bona part perquè les reformes afectaran sobretot al seu electorat – la classe mitja.

  2. EL PSOE s’enfonsarà això també és segur. La qüestió és fins a on s’enfonsaran. Si s’enfonsen per davall del 30% – les darreres enquestes situen el seu percentatge al voltant del 28%- tot indica que els hi costarà molt reconstruir la seva base electoral. Si s’atraquen al 35% hauran conservat una base prou sòlida per fer oposició i recuperar el govern més prest que tard. Amb tot el que està caient la volatilitat de l’electorat és gran i una victòria amb 200 diputats no és cap garantia que el PP governi tota una generació com va fer en Felipe.

  3. La dimensió de la victòria i la derrota té una especial importància a Menorca. Si el PP perdés un número important de vots respecte el mes de maig això seria un signe de descontentament popular amb el nou govern. Si el PSOE tragués un resultat molt per sota del 30%, es començaria a visualitzar la possibilitat que perdi la seva hegemonia dins l’esquerra. Si a unes eleccions espanyoles només fos capaç de treure un 25% per exemple, que passaria en unes eleccions menorquines on juga a camp contrari?

  4. CIU ha fet una mala campanya en bona part perquè tenia un mal candidat. No era el moment per presentar velles glòries que encara creuen en velles polítiques i que fan mitja vida al Ritz. Era el moment de canviar de cap de llista i presentar algú més jove, sense hipoteques i que connecti amb sobiranisme creixement. El mateix passa amb el PNB. És possible que CIU quedi tercer a Catalunya i això s’aprofitaria des de Madrid per matar d’arrel qualsevol velaïtat sobiranista i per justificar qualsevol mesura contra Catalunya. Ara bé la paradoxa és que si en Duran perd no és per “excés de sobiranisme” sinó més aviat per tot el contrari. I és que en Duran està cada dia més allunyat de la classe mitja catalana que va donar la victòria a Mas. Si en duran queda tercer no tindrà més remei que deixar la política. A mi no em sorprendria que el PP guanyés a Catalunya. No hauria de sorprendre a ningú sobretot si el PP arrasa arreu. La victòria a Catalunya s’alimentaria sobretot d’exvotants del PSC.

  5. La gran incògnita d’aquestes eleccions és saber que passarà amb els partits “petits”. És de sobres conegut que les enquestes tenen moltes dificultats per preveure el vot dels “minoritaris”, en part perquè a cada circumscripció electoral és diferent. A més hi ha un interès molt gran per frenar alternatives que a mig termini podrien fer molt de mal al PSOE (i al PP). Estic parlant especialment d’Equo i Upyd

  6. Tenc un especial interès per saber que faran IC, ERC, compromís i PSM & friends. És possible que per primera vegada hi hagi representació catalanista a cadascun dels territoris de parla catalana. Les quatre candidatures han fet una gran campanya i les seves possibilitats electoral no han fet més que créixer en la mesura que passaven els dies. Sinó com s’explica els nirvis de la premsa mallorquina per exemple?

  7. Una altra incògnita és saber que passarà al País Basc. Les enquestes parlen de 4 diputats per Amaiur. A mi em sembla que seran més aviat 6 o 7. És perfectament possible que fins i tot guanyin les eleccions i que per tant estiguéssem a les portes de veure n’Otegui lendakari. Això explicaria la proposta de Rajoy de reformar la constitució per impedir la integració de Navarra dins el País Basc.

Diumenge vespre serà una nit de sorpreses. Ara l’important és el que passarà dilluns. Dins el PP hi ha molts nirvis per veure que passarà la setmana que ve. En rajoy no serà president fins Nadal i no podrà prendre decisions fins passat festes. Res fa pensar que els mercats esperin fins el gener per pronunciar-se.

Share Button

4 comentaris

  • Joel

    22 novembre, 2011

    Santi, que no és molt demòcrata esperar que un partit polític acabi fet miques. A més, si esperes que passi açò amb el PSOE crec que hauràs d’agafar una cadira còmoda per esperar i, potser, desesperar.
    La qüestió que es planteja sobre la reforma de la llei electoral ho té pelut. Personalment em sembla de conya que s’apliqui la proporcionalitat directa en eleccions municipals o al Consell de Menorca. Però si per exemple s’apliqués açò en unes eleccions al Parlament autonòmic, la majoria demogràfica mallorquina aixafaria la de les altres illes. Els territoris, com Menorca i les Pitiüses, bé han de tenir dret a triar els seus representants. I si les eleccions són estatals aplicar un model electoral autonòmic o federal, però no de proporcionalitat directa, també em semblaria oportú. Si s’aplica aquesta idea de proporcionalitat Menorca deixaria de tenir dret a escollir un senador.

  • Pau Obrador

    21 novembre, 2011

    De moment l’única alternativa espanyola al PSOE és diu UPyD i sincerament fa por. No veig quina és la diferència entre Rosa Díaz i el primer Mussolini.A nivell local és diferent (un exemple a Menorca amb 7000 vots – 3000 vots més que ara el PSM tindria 3 consellers, amb 1000 vots més EU tindria diputat etc….és a dir que no és tan dificil d’impaginar un resultat PSM 3 PSOE 3 EU1). A catalunya IC ha jugat bé les cartes d’alternativa al PSOE.

    Jo crec que la qüestió electoral es podria resoldre amb circumscripcions autonòmiques. Amb això ja s’aconseguiria una proporcionalitat digne. En qualsevol cas si es reforma la llei electoral serà per prohibir la democràcia basca i catalana.

  • Santi

    21 novembre, 2011

    El PP ha tret menys vots que el Zapatero el 2008, però té una majoria absolutíssima gràcies a l’actual llei electoral. No sé si heu vist quin seria el mapa si cada vot comptés igual (amb circunscripció única i sense llei d’Hondt), val la pena mirar-lo:

    http://noticias.lainformacion.com/politica/elecciones-locales/elecciones-20n-asi-quedaria-el-parlamento-si-todos-los-votos-valieran-lo-mismo_6mFClXJKXTTa2JZve5QLo1/

    Jo sincerament esper que el PSOE acabi fet miques, i que alguna altra força política sigui capaç d’agafar el relleu recollint les propostes de millora democràtica que tant sonen

  • Pau Obrador

    21 novembre, 2011

    Miraré de respondre les preguntes

    1- El PP ha fet un gran resultat en escons però no en vots. Treu la majoria més gran de la democràcia sense augmentar significativament el número de vots.Això vol dir una cosa molt clara. No té el país darrera per tirar endavant les reformes necessàries. A això cal afeguir que té 2 territoris rebels. Seran quatre anys molt difícils per en Rajoy i no té temps per dubtar un minut. a les 9.00 els mercats l’esperen.

    2- EL PSOE perd 4.5 milions de vots i és queda per primera vegada per sota del 30%. És un ERO temporal o quelcom una mica més seriós? em fa l’efecte que es tracta d’un moviment sísmic. El PSOE en té per anys.

    3- No es consolida una alternativa global al PSOE per l’esquerra. O sí? Fracàs sense pal·liatius d’equo, resultat digne d’IU però que no es per tirar coets i èxit d’UPyD, que s’ha convertit en una mescla de partit regionalista de Madrid i encarnació feixista del segle 21 (recordeu que el feixisme no va néixer com un partit de dretes sinó com una alternativa al socialisme)

    4- En Duran guanya la partida a na Chacón. Gran resultat de convergència. La pela és la pela. ERC resisteix bé.

    5- la meva predicció era que AMAIUR en trauria 7 i així ha estat. No és cap sorpresa. Les enquestes ja ho deien encara que els diaris no. S’obra una nova etapa al país basc. La il·legalització no és possible. Otegi lendakari? els debats entre Amaiur i Rosa Díaz seran ben interessants

    6- Bon resultat de l’esquerra nacional als Països catalans. El millor de la nit és l’entrada de compromís. Fantàstic: resultat digne del PSM a les Illes Balears però no prou bo com per treure un diputat. M’esperava una mica més, entre el 8-9%. al final ha quedat amb un 7% (un percentatge val a dir superior al d’ERC a la província de Barcelona)

    7 – A Menorca el bipartidisme aguanta relativament bé si tenim en compte les circumstàncies. Els resultats del PP i del PSOE són molt similars als del mes de maig. No hi ha hagut vot de càstig a n’en Tedeo. Davallada espectacular del PSOE però es queda per damunt del 30%. La candidatura del PSM treu el doble de vots dels que va treure unitat al 2008. Bon resultat d’EU. La història al senat és una altre. La victòria del PP és inapel·lable però està lluny dels resultats de n’Arturo. L’abstenció i el vot en blanc que sumen més de 4000 vots són els grans protagonistes de la nit.

Els comentaris estan tancats.