Els aeroports tenen una natura sinistra. Per a molts de menorquins han esdevingut els no-llocs per excel·lència. D’acord amb la teorització de Marc Augé, també pertanyen a aquesta mena d’espais de transitorietat, d’anonimat i de consum —propis de la hipermodernitat, un altre concepte formulat per l’antropòleg francès—, els hotels, els centres comercials o les àrees de servei de les autopistes. Són indrets pels quals passes, però on no pots establir cap mena de vincle humà. Un illenc té moltes possibilitats de caure en les seves urpes. De tant en tant, toca volar, no necessàriament per oci. Aquí, que no hi ha trens, els avions s’han convertit en la versió nostrada de Rodalies, és a dir, de la RENFE principatina: els retards, les cancel·lacions, les sobrereserves —la gent més cosmopolita en diu overbooking—, l’obscurantisme informatiu, no són una exclusiva del transport en raïls.
Views: 26