Quin és el futur de la televisió?

L’avenç en les tecnologies de la comunicació ha estat espectacular. De la màquina d’escriure hem passat a l’ordinador, del telèfon fixe al mòbil, del tocadiscs a l’i-pod, del correu a l’e-mail. Curiosament el mitjà que menys ha canviat ha estat la televisió. Essencialment la televisió avui és la mateixa que fa 20 anys amb l’única diferència que la “tele-basura” s’ha multiplicat per mil, la manipulació per 1000.000 i la bona programació ha gairebé desaparegut.

La televisió és l’únic mitjà que no s’ha vist afectat per la revolució d’Internet. Avui gairebé tot passa per internet excepte la televisió. Així cada matí em llegesc els diaris a través d’internet, dos cops per setmana parlo amb els meus pares per Skype, a hora de fer el sopar escolt Catalunya ràdio on line, i dos cops al dia faig “un cafè virtual” a Xalandria. A vegades fins i tot em mir un vídeo a you tube i vilaweb. Tanmateix això no és ben bé mirar la televisió. Quan sec al sofà el que veig encara és el de sempre.

Des del govern i els mitjans de comunicació se’ns ha venut que la televisió del futur és la TDT, la televisió digital terrestre. La TDT no és massa diferent al que tenim ara: un sistema que emet des de repetidors i que necessita llicències governamentals per operar. Així en els darrers dos anys s’han donat una gran quantitat de llicències que prest començaran a operar si no ho fan ja. Just fa 3 setmanes al bell mig de la campanya electoral en Matas va concedir 4 o 5 llicències, totes a grups afins al PP. Abans de començar a emetre ja és prou clar que la TDT no ens ha beneficiat com a país. La gran majoria de les llicències les acaparen els grans grups de poder que emetran en Castellà.

Gent com en Partal de Vilaweb i n’Oriol Soler de Cultura03 opinien que la TDT no és té futur. I que la batalla és una altre.

“Avui la TDT és obsoleta des de tots els punts de vista, de qualitat (hi ha estàndards més avançats i millors), pel mitjà (el mateix que la TV analògica) i per les seves capacitats d’intereactivitat”

“Avui una veritable política de pais no pasa per la TDT. Això serà el negoci d’empreses de “hard”, d’electrònica antiga i de les publicitàries.“

“Avui cal apostar, i n’hi ha que ho defensem des de fa anys, per la TV-IP amb força i apostant per un territori en xarxa, més enllà del WIFI, amb tecnologies veritables de “banda ampla” … WIMAX, HSDPA (pels mòbils) i la VDSL pel “cable” i segurament altres en els propers 10 anys.”

“Ara, i això és autènticament revolucionari, fer televisió ja no tindrà res a veure amb llicències sinó amb la capacitat d’acumular valor prescriptiu. O sigui qui tingui millors continguts, qui tingui millors marques (Disney, National Geographic o, perque no, Vilaweb, Sapiens, Altaïr, Descobrir…) i qui tingui capital per invertir en marqueting guanyarà aquesta batalla”

Com creieu que serà la televisió del Futur? Arribarà la revolució d’internet també a la televisió? Un sistema basat en la banda ampla enlloc de la TDT democratitzaria la televisió?

Pau Obrador

Visits: 6

2 comentaris a “Quin és el futur de la televisió?”

  1. Plenament d’acord que les innovacions televisives sols són tecnològiques, mentre que els continguts sempre són els mateixos. Tanmateix, amb el TDT hi ha un mínim d’interactivitat tot i que, personalment, encara és insuficient. Mentrestant, m’agrada practicar petits gestos de sublevació: desintonitzat certes cadenes privades, silenciar-la quan fan anuncis i, sobretot, no l’encenc si no sé que emeten quelcom que m’interessa.

    En qualsevol cas, destacar com els espots publicitaris són els nostres mites grecs actuals, les faules del nostre folklore postmodern: tothom els coneix i, així i tot, ens agrada veure’ls repetits; estableixen paràmetres de conducta i d’èxit social; són ficcions però les donem per certes… Certament, no dic res de nou, però hem caigut en una nova malaltia quixotesca: enlloc de llibres de cavalleria, patim una esquizofrènia comuna on el món publicitari suplanta el real i acabam lluitant contra els monstruosos mega-stores de torn com si fossin gegants furibunds quan simplement són màquines de vendre aire com els coneguts molins.

    En definitiva, que novel·les com 1984, Un món feliç o Farenheit 451 ja ens ho avançàvem: cossificats davant les neo-cavernoses ombres platòniques, ara en technicolor, vivim d’aparences sense saber per on surt el sol.

  2. La televisió té la capacitat d’emetre continguts fàcilment assimilables per les persones, ja que no cal cap esforç per obtenir imatges i missatges, i de passada et distreu, t’ocupa l’atenció. Entra directament per la part vessuda de la persona.

    Això l’ha convertit -jo crec- en la droga més poderosa de la nostra cultura, i està en mans dels que manen a la societat. A través d’ella difonen els missatges que els interessen -bàsicament consum i competitivitat-, donen una visió interessada de la realitat i oculten qualsevol visió diferent.

    La democratització de la TV crec que té que venir per Internet, de alguna manera que permeti a qualsevol persona o entitat emetre TV. Hi ha dos obstacles importants, però:

    1- Hauria d’arribar amb la mateixa antena de la TV (ha de ser de fàcil accés per a qualsevol ciutadà)

    2- Caldrà que ho permetin els poders fàctics, cosa que no veig gens clara, a manco que hi hagi un moviment social prou fort que se’ls en vagi de les mans.

    Mentrestant, a poc a poc, Internet es va menjant temps d’audiència de la tv.

Els comentaris estan tancats.