Català – Anglès

Avui llegia a la premsa que la conselleria d’educació de catalunya que dirigueix en Maragall vol llençar un pla per reforçar l’ensenyament de l’anglès. Entre d’altres coses preveu invertir 215 milions d’euros i formar 4000 professor perquè puguin ensenyar en anglès qualsevol assignatura. En Maragall s’apunta a la darrera moda educativa, que és fer de l’anglès la llengua vehicular de l’escola. El Govern Balear té un pla similar (o inclús més ambiciós).
Voldria començar dient que és una bona notícia. Saber anglès és cada vegada més necessari. Sinó preguntau-me ho a mi. El nivell que vaig assolir després de 8 anys d’estudiar anglès a l’EGB i BUP és senzillament pèssim. Vaig treure un 3 a la selectivitat, la pitjor nota que he tret mai! Vaig estudiar anglès un parell d’anys més a la universitat i vaig fer progressos importants sobretot en temes gramaticals. Encara així quan vaig arribar a Anglaterra no vaig entendre res de res. Tot i ser considerar-me un negat per l’anglès, 7 anys després és la meva llengua de treball. Crec que estareu d’acord que és necessari que s’ensenyi millor l’anglès.

La segona cosa que m’agradaria dir és que la proposta té sentit. Un llengua s’aprèn si l’empres. Una llengua és sobretot una pràctica que si no es practica es perd. Si a l’escola s’empra l’anglès és bastant probable que al final el domini de l’anglès millori substancialment.
Ara bé tenc dubtes molt raonables que ensenyar en anglès sigui possible (i legal). És increïble veure la lleugeresa amb què es fan les propostes. Sembla que amb un parell de milions i un bon powerpoint es possible vendre l’impossible. Sóc francament escèptic que sigui possible formar les persones suficients per què puguin ensenyar en anglès a totes les escoles. Consider que és un objectiu molt difícil d’aconseguir (a no ser que importis els professors d’Anglaterra). No és gens fàcil que un mestre d’escola amb 3 o 4 anys de carrera i un estiu a Anglaterra tengui el nivell d’anglès suficient per ensenyar-ho tot en un bon anglès. El més probable és que l’anglès acabi sent una mica macarronic i les classes en realitat és faci en una altra llengua. Sóc també escèptic en que hi hagi prou diners. Aconseguir que a totes les escoles s’ensenyi en anglès requereix un nivell de despesa elevadissim I ja sabem que espanya (i menorca encara més) és una de les zones de la unió europea on es gasta menys en educació….
Tant la proposta catalana com la balear tenen un tuf anti-català que no m’agraden. Estan dissenyades bàsicament per llevar hores al català a l’escola. Són mesures que promogudes des del nacionalsime espanyol per fer front al “nacionalisme desintegrador i secessionista”.  La lògica és que si els al·lots han d’estudiar altres idiomes, almanco que aquest siguin “útils”. Tanmateix aquest plantejament del nacionalisme espanyol el trop més aviat ingenu i sorprenent.

Em sorprèn és que el nacionalisme espanyol estigui tan interessat a impulsar l’anglès com a llengua vehicular. El Català té més possibilitats de sobreviure en un ambient multilingüe que en un ambient biligüe. Si tota la població sabès anglès bé, no importaria saber i usar castellà. És el que m’ha passat a mi. Per a les qüestions més formals empre l’anglès: escric articles en anglès, don classes en anglès, lleguesc en anglès… En aquest sentit l’anglès ha substituït el Castellà, com a llengua vehicular. Ara bé, eL Català continua allà on era, com la ‘meva’ llengua, la llengua que em defineix.

Pau Obrador

Visits: 3

13 comentaris a “Català – Anglès”

  1. Estic d’acord en què és important ensenyar a aprendre, ensenyar els procediments (donar-lis canyes en lloc de peixos), però sense una bona base de coneixement, què podran aprendre?
    És cert que hi ha d’haver un canvi de filosofia per part del professorat, de fet, me pens que ja ha ocorregut aquest canvi, però hi ha una base de coneixement que tampoc no podem deixar de banda. A naturals pots portar els alumnes al laboratori un cop a la setmana, però si no els hi dones una base de coneixement teòric, què hi aniràs a fer? El mateix supòs que pot passar en altres àrees del coneixement. Els alumnes han de saber un mínim de conceptes: com es diuen les parts de la flor, per exemple, o com es reprodueixen els fongs. Després poden anar al laboratori i practicar diferents maneres d’obtenir aquesta informació.

    Per altra banda tampoc no crec que hi hagi cap inconvenient en què els alumnes memoritzin algunes coses. La memòria és una capacitat humana que si no es treballa es perd, és ver? Crec que en part s’està tornant a aquest sistema de memoritzar textos.

    En tercer lloc voldria dir que em sembla recordar que quan feiem EGB mos passavem moltes hores fent redaccions: què has fet el cap de setmana, què has fet per les vacances, que t’han portat els reis, etc… Supòs que era una manera de practicar la redacció de textos, i que et feia pensar el que volies dir i t’ajudava a millorar la capacitat de raonament estructurat. Sabeu si encara es fa això? Les queixes que sento per la meva escola és que es demana que els mestres de primària facin tantes coses i ensenyin tantes coses (coneixement del medi, plàstica, dibuix, música…) que potser el més bàsic queda pendent. Esperem que no sigui, q així i que de mica en mica millori

  2. Pel que diu en Joan Carles, me pens que no m’he explicat prou bé. Jo no és que estigui defensant aquest model en ares de la modernitat, ni molt meny. El que dic és que ara per ara és difícil saber quins d’aquests canvis seran per bé i quins per mal. Ara mateix crec que una pèrdua en la capacitat de raonament estructurat o una pèrdua de l’expressió escrita no són precisament un bé per a la humanitat. Però als mateixos temps crec que, avui per avui, és més important aprendre a trobar dades que no memoritzarles com un lloro, com ens feien fer a noltros.

    Una cosa és obtenir la informació, i l’altre elaborar un raonament en base a aquesta informació. Per a la primera part, estic segur que tots els vostres alumnes ens guanyarien. Ara, si realment no son capaços de fer el segon pas, de poc els hi servirà

  3. Uf, quantes coses que s’han comentat.
    Sobre la qüestió del nivell de l’alumnat, no m’atrevesc dir res de si estem millor o pitjor, només a constatar el que els professionals del sistema educatiu esmenten i que ha sortit damunt la taula: sembla haver-hi una mancança en la capacitat d’expressió oral i escrita. Tot i que és molt bo el comentari d’en Borja sobre la perspectiva respecte de la joventut: en aquest sentit, jo, la veritat, és que estic un poc cansat del discurs que avui els joves no tenen respecte, que anam malament, que a la nostra època era millor… preferesc no recordar aquell vuitè d’EGB a sa Graduada, en què venien professors a fer dos dies i se n’anaven, espantats.

    El debat sobre l’expressió, tornant-hi, és el fonament de tot, crec. I justament, aquesta és una qüestió que aquests dies ha sortit a l’escola, i no deixa de ser espinós (crea discussions serioses) i fa anys que cueja i se n’hi xerra (n’Isma sabrà de què va). Es tracta de la necessitat de canviar el xip per part dels professors, i d’insistir molt en la manera com s’ensenya i a què es dóna prioritat. En el cas de la llengua, és probable que no sigui tan important fer un desenvolupament sintàctic arbori de les oracions o conèixer conceptes com què és un heptasíl·lab (al final, si no llegeixen poesia, que és el més probable, als dos dies no sabran què és), i sí saber desenvolupar un text coherentment, entendre un discurs escrit i poder-ne comentar coses i, fins i tot, saber fer una exposició oral sobre un tema, encara que sigui el més absurd. I el mateix amb altres camps del coneixement. Record molt bé la insistència d’una professora com na Marga Ballester a fer que els exàmens fossin ben raonats i et penalitzava si feia falta quan l’exposició sobre un tema no estava ben expressada. Aquesta és la feina pendent a fer. És allò que en termonologia pedagògica se’n diria prioritzar els procediments als continguts. Però de ver. Açò és molta feina.

    Estic molt d’acord amb l’anàlisi d’en Santi sobre els orígens de la nova manera d’expressió, causada per les noves tecnologies: aquestes suposen una nova manera d’exposar la realitat. I no ens enganyem, no pretenguem dir que era l’escola d’abans qui ensenyava millor les coses. Però no n’estic d’acord amb la conclusió final. La funció de l’escola no és copiar les tendències de la societat, sinó, si és pertinent, canviar-les. Potser em surt la vena més reaccionària, però no consider bo un sistema muntat amb aquestes mancances i recrear-s’hi amb l’excusa que la modernitat ho justifica. Un discurs plagat de dades trobades al google no val de res si no hi ha un raonament propi i una forma lingüística correcta que el desenvolupa.

  4. El que està clar amb tot el que esteim dient és que l’aprenentatge o l’ensenyament de l’anglès està fallant a tot el sud d’Europa. Potser hauríem de mirar models educatius nordeuropeus que demostren que la seva població domina molt millor que noltros la seva segona llengua, el francès o l’anglès, com és el cas de Suïssa i Holanda, per exemple. Però de totes maneres, vull treure una mica la responsabilitat exclusiva a l’escola en aquest fet. Jo crec, i després de parlar-ho amb molta gent sobre aquest tema i en especial quan vaig ser a Argentina, que l’èxit de l’aprenentatge de l’anglès ve donant en molts d’aquests països a través de les pel·lícules subtitulades i no traduïdes com passa a Espanya i crec q també a Itàlia, països amb vertaderes dificultats per dominar l’anglès.
    Repetesc que no vull treure responsabilitats al sistema educatiu, però sí que crec que té un fort pes la cultura tant centralista com és l’espanyola.

  5. És bon senyal que des del primer anàlisi d’en Pau sobre la introducció de l’anglès el debat hagi derivat des d’allò particular a allò general. He vist que més d’un ha dit que està d’acord amb el que deia, i en Santi m’insta a que m’expliqui més i millor. Amb un poc temps ho faré amb una nova entrada, d’acord?

  6. Je, je, molt bona aquesta, Borja. És possible que tot sigui un problema de perspectives. Tal vegada els adolescents d’ara no saben accentuar correctament, però segur que ningú els guanya escrivint SMS’s, o mantenint cinc converses simultànies a un xat, o jugant al darrer joc d’estratègia de la play. I ves a saber, probablement d’aquí a 20 anys noltros serem uns carques que saben escriure molt bé, i que això llavors no serveixi per res, perquè ja ningú escrigui en paper i els correctors ortogràfics facin la seva feina.

    Recordo una classe de’n Miquel Barceló (un mestre d’aquells dels bons, que en informàtica també n’hi ha qualcun), on ens deia que, efectivament, s’estava observant que els nens de llavors (ara adolescents), tenien problemes per seguir un raonament llarg, i no diguem per construir un discurs de 10 linies, ordenat i lògic, com deia en Joel. I es sospitava que això era degut a que els seus “inputs” d’informació, tota la vida havien estat en forma de “flash”, curts i intensos, quasi mai llargs i estructurats. En canvi, aquesta nova estructura mental es demostrava moltissim més àgil per localitzar una informació dins d’un caos informatiu, que és precisament el que fa falta per trobar allò que t’interessa a internet, per exemple. I ell sentenciava amb una frase del Einstein: “perquè haig de tenir al cap allò que puc dur a la butxaca ?”, que avui seria “perquè haig d’aprendre tot allò que puc trobar al google ?”. Més val aprendre a trobar-ho, no ?

  7. Hola a tothom,
    jo també estic d’acord amb en Joel, en molts aspectes. Crec que seria fantàstic que es pogués ensenyar almanco alguna assignatura en anglès a secundària. Seria fantàstic perquè voldria dir que som un país modern, un país obert, un país capdavanter. A més, a jo, personalment, me faria il·lusió poder-ho fer, però crec que estic a anys llum (sis anys a British, oi Pau?). I crec que li passa el mateix a la immensa majoria de professors (que estan a anys llum, no que els faci il·lusió, que ho dubto).
    El pla que està ideant el “Tete” Maragall a Catalunya, pel poc que sé, sembla ambiciós i ingenu (com ho pot ser la implantació de la sisena hora). Les idees continuen sent bones, continuem volent millorar l’ensenyament, però ho fem sense tocar de peus a terra. No hi han prou professionals qualificats per dur a terme aquesta tasca, com no hi han prou mestres per implantar la sisena hora a tot Catalunya.
    Una altra cosa és que puntualment sí que es pugui fer com és el cas de Sa Graduada de Maó. Crec que si es fa ben fet pot ser molt positiu pels alumnes (Ja me fan enveja, Santi, els teus fills que seran trilingües).
    En quant a la manca de capacitat lingüística i segur que científica que tenen els alumnes de Batxillerat i de la Universitat, jo ja fa temps que ho sento dir. La dona d’un company meu de feina és professora de filologia anglesa de la UAB i fa anys que li sento dir que es queixa del baix nivell dels alumnes. No sé si aquesta baixada de nivells vé des de la implantació de l’ESO. Però açò ja és un altre debat.
    Però algú em podria dir si està demostrat que hagin baixat tant els nivells dels nostres alumnes/companys? Ho dic perquè a ran d’una xerrada sobre l’educació dels adolescents avui dia em vaig enterar que fa més de 2000 anys els filòsofs grecs es queixaven dels seus joves i adolescents i deien que la seva societat amb aquells elements no tenia futur. Pot ser que passi el mateix amb l’ensenyament? Que ens queixem del baix nivell però que en realitat faci anys (dècades) que ens en queixem? (i en realitat no sigui tan baix?)
    I si realment fos així, per què les nostres autoritats no fan res? O sí?
    Salut.

  8. Estic d’acord amb el que diu en Joel, i com a exemple posaré un cas que ens hem trobat en el tercer curs de fisioteràpia, en un examen extraordinari (en principi era el darrer examen i acabava la carrera). Aquest personatge ha tret un 0’5! Només tenia aquesta matèria. S’ha presentat a la revisió d’examens i el seu argument ha estat: ” És que a mi no em van ben els examens escrits, a més no entenia bé les preguntes”.
    La meva pregunta és molt senzilla: Com pot ser que aquest personatge hagi arribat a la universitat així? I com pot ser que hagi arribat a tercer de la carrera?
    Estar clar que alguna cosa s’està fent molt malament, sinó no té explicació.
    Aquest alumne, prest o tard, serà un professional de la fisioteràpia, que podrà aportar a la nostra professió? Per desgràcia crec que ben poca cosa, com deim en fisioteràpia, serà carn de mutua.

  9. Joel, trob molt interessant la teva reflexió. No és el primer cop que en sent una de semblant, però tu comentes que els motius principals són les idees en què es basa el sistema educatiu. En altres casos havia sentit que la raó prinicipal era que els pares havien deixat d’exercir com a pares, delegat completament l’educació dels seus fills als centres. Allò que es diu: “abans et queixaves al teu pare que a escola t’havien castigat, i ell et tornava a castigar, i ara en canvi van a l’escola a amenaçar el mestre”

    Els entesos en la matèria, em podeu explicar una mica més la vostra opinió ? No sé quines són aquestes idees que comentes, Joel, però m’interessaria conèixer-les.

  10. Uep,
    des de la meva condicó professional dedicat a la docència tenc la meva opinió (tots els professors en tenen una!): pens que durant l’ensenyament obligatori els alumnes no adquireixen coneixements òptims en l’àmbit lingüístic. A escola s’hi ha d’anar bàsicament (que em perdonin els pedagogs i companyia si dic res mal dit) a aprendre a llegir i escriure i a saber sumar i restar (i més operacions, clar). Amb aquesta base després poden funcionar en la vida laboral, social, esportiva, sexual… i si continuen estudiant tenen la base per fer-ho possible. Faig classes a Gavà en un batxillerat nocturn (però diria el mateix dels altres batxillerats on he estat) i no hi ha un mínim nivell lingüístic, ni en català ni en espanyol. En pass un fum per corregir proves escrites i orals, i l’alumnat et mira amb cara de pòquer quan avui -després de corregir examens d’art- he entrat a l’aula explicant les regles d’acentuació (en català i en espanyol) i d’apòstrofs (recordant que en espanyol no s’escau). No m’invent res. Els que s’inventen coses són aquells que durant quatre cursos com a mínim han possibilitat que alguns d’ells estiguin a mesos d’entrar a la universitat amb una incapacitat greu i una incompetència plena per fer un discurs de deu línies ordenat i lògic. És preocupant i no és cap atenuant que siguin un reflex de la societat, les escoles hi són per canviar la societat, educar és canviar.
    Per tant la introducció de l’anglès a l’educació obligatòria no em sembla mal però no me la crec si no és possible, i ara mateix no ho és, crec ni a Menorca ni a Catalunya per multiplicitat de motius diferents que ara per ara ho impedeixen, si no es canvien certes idees que funcionen com a tòtem del que ha d’esser el sistema educatiu.
    Avui el meu ínfim nivell d’anglès m’ha servit per impedir un inici de discussió al tren entre dos seguidors del Liverpool i autòctons. Amb un senzill “Listen me, you’ll never walk alone, if you are going to Salou I will explain the best way, ok?” S’havien errat de tren, simplement açò. Hem acabat a Gavà saludant-nos amicalment i jo sentenciant “Excuse me but Barça wins”.

  11. Per una banda, estic bastant d’acord amb l’anàlisi d’en Santi. No entenc ben bé, Pau, les reticències que et duen a demanar si deu ser o no legal ensenyar anglès a les escoles. Tenint en compte que som el cul d’Europa en coneixement d’anglès, supòs que açò deu ser una cosa que ens haurem de fer mirar. Ara que, en el fons, tampoc deis coses radicalment tant diferents. Record que una de les coses més fustrants a la universitat és la de no poser disposar (per incapacitat pròpia) al cent per cent de la bibliografia en anglès, que era ben prou (ja no diguem en una carrera més tècnica o diguem-ne de “ciències”).

    També m’agradaria fer un petit comentari en termes sociolingüístics del raonament d’en Pau sobre l’anglès com a llengua vehicular i el català com a pròpia, i el fet que açò suposaria un mínim marge de maniobra al castellà. En qüestió de supervivència de llengües, la cosa és més complicada. Record, per exemple, que en un país com EUA, en el qual l’anglès és la “llengua” de referència per exel·lència i vehiculadora de tot un model cultural exportat al món sencer, barris sencers de grans ciutats com Nova York o zones en el sudoest o a del sudest com Miami l’anglès està en recessió.

    Ara, permeteu-me que introduesqui un element del qual estem un poc enfora, però pens que està bé que en xerrem. I és que partim d’un model de llengües de referència, en què aprenem la llengua d’un territori en primer lloc per qüestions “nacionals”. És la referència de l’educació a partir de les bases de l’estat-nació (podríem anar a cercar l’origen d’açò en el segle XIX). I després, ve el coneixement d’aquelles llengües que ens poden servir per una cosa en concret, és a dir, des d’un punt de vista essencialment utilitari. D’aquí l’aprenentatge de l’anglès. Però de l’educació en la sensibilitat de l’aprenentatge de les llengües en si mateix no se’n parla ni tampoc es té en compte. Perquè… què passa amb l’aprenentatge del francès, llengua de cultura a Europa fins fa cinquanta anys? I de l’italià, llengua sense el coneixement de la qual no entenem l’humanisme i tot el que se’n desprèn? I de l’occità, llengua de la poesia trobadoresca? I de l’alemany, llengua mestra de la filosofia del XIX ençà?

    No vull dir que s’hagin d’aprendre totes aquestes llengües, ni molt manco, però hi ha estudis seriosos de lingüistes sobre la possibilitat d’explotar el coneixement de diverses llengües romàniques simultàniament de manera senzilla, d’intentar promocionar la sensibilitat coneixedora de llengües des del respecte i tot donant a entendre que cada llengua té les seves particularitats a l’hora de plantejar diferents qüestions. I açò s’ha d’entedre com una riquesa. En aquest sentit, per exemple, jo no sé si açò de treure el coneixement del llatí de la secundària és bo del tot.
    Bé, és només per fer-hi pensar una estona.

  12. Jo sincerament, no acab d’entendre la posició contrària a l’ensenyament en anglès que s’ha desfermat a Menorca arran de la proposta del Govern Balear. Que s’empri l’anglès com a llengua vehicular d’algunes assignatures ho trob fantàstic. I pel que fa al Català, com bé dius, Pau, només en pot sortir guanyant, d’aquesta situació.

    Altra cosa és la xapussa que s’ha fet amb el decret del trilingüisme, típica de polítics oportunistes, consistent en omplir-se la boca i tirar-se flors, sense una partida econòmica i un plà d’acció viable darrera. Per açò me pens que no arribarà aumon.

    El cas que conec de primerà mà, l’escola Sa Graduada de Maó, és molt positiu. En col.laboració amb el British Council, des de fa 9 anys, s’hi ensenyen un 30% de les matèries en anglès, des dels 3 anys. I els fiets, no cal dir-ho, surten amb un nivell d’anglès altíssim. Ara, açò si, tenen un reforç de professorat anglès nadiu que fa possible l’experiència.

    O sigui, resumint, una cosa no treu l’altra: aprendre anglès ho consider molt positiu. Que es faci un decret propagandístic i impossible de portar a la pràctica és part de la política habitual. Ho dic perquè em mosqueja una mica haver de justificar constantment que estic content que els meus fills vagin a una escola on s’aprèn anglès. Des que va sortir la proposta del trilingüisme, molta gent progressista ha passat a veure l’ensenyament de l’anglès amb mals ulls, mentre que abans estic segur que s’hagués considerat positiu. Sembla que si el PP diu blanc, tots hem de dir negre, i de vegades hi ha molts tons de gris.

Els comentaris estan tancats.