Aquests dies s’està xerrant molt de si s’aeroport de Barcelona ha ser gran o molt gran, si ha d’oferir molts vols o moltíssims i de si ha de connectar només amb Europa o amb tot el món. Paral·lelament també es xerra de si ha de ser gestionat des de Madrid o des de Catalunya i banderetes per amunt i banderetes per avall.
A banda des debat de sa gestió, que està relacionat amb aquest centralisme anacrònic de Madrid, hi ha un debat importantíssim que no sona per res. Si us fixau, en un mateix dia un pot sentir aquesta notícia, una altra notícia sobre es canvi climàtic (finalment acceptat per totes ses administracions) i també una notícia relacionada amb es petroli, ja sigui pes preu que puja i baixa i controla tota s’economia, o per ses injustes guerres que genera.
Il·lús, me sorprèn encara que temes tan relacionats i simultanis no es toquin per res en es debat mediàtic. Per una banda tenim un canvi climàtic que exigeix des d’avui mateix una reducció de ses emissions de combustibles fòssils. Aquest tema ara ja no només es planteja en termes científics sinó que es darrer informe ja avalua s’impacte des canvi climàtic en unitats de PIB d’un país (trob que era UK si no vaig errat), i la cosa era esfereïdora: ho dic de memòria, però per lo que vaig entendre, per ara complir Kyoto seria necessari invertir un 5% des PIB, mentre que si no es fa res, d’aquí a 20 anys caldrà un 20% des PIB per pal·liar s’efecte des canvi climàtic. Açò ja no són dades que només entenen els científics!
Per altra banda, sembla bastant evident que en pocs anys (quinquennis, desenes…?) assistirem a un canvi en es model energètic actual, basat exclusivament en combustibles fòssils, per passar a un model nou que encara ningú té els ous de definir. Al nord d’Europa aposten clarament per s’energia atòmica trenta anys després, però encara no està clar si sa resta de països industrialitzats apostaran per solar, eòlica, hidrogen o què com a complement. Lo que sí que està clar és que es model actual de malbaratament energètic s’acabarà forçosament quan baixi sa disponibilitat de petroli (i hi ha qui diu que açò succeirà d’aquí a uns 5-10 anys, en qualsevol cas no més enllà d’uns 20 anys). O sigui que caldrà reduir es consum, per més que tinguem molinets de vent i plaques solars en els edificis nous (açò no ho dic jo, ho diuen els experts).
De manera que amb un canvi climàtic ja acceptat i amb un futur energètic canviant, tenim sa nostra administració (Madrid o Gene, tots pensen igual, i sinó mirau Barajas) que aposta decididament per sa comunincació aèria, quan aquesta és una de ses més contaminants i de ses que més combustible empren!! Sense entrar en es tema de si són o no necessàries tantes infraestructures de transport, no seria més lògic xerrar d’una punyetera vegada de transport ferroviari i apostar per una comunicació terrestre ràpida i assequible? O deu ser, de nou, que els amiguets constructors volen fer sa darrera embutxacada abans de que peti tot? Sembla que tota sa punyeta de l’AVE només és per complir amb un compromís passat i que lo que realment importa és s’aeroport. Són folls, aquests romans…
Impactes: 0