Barack Hussein Obama

Divendres matí des de la l’habitació de l’hotel on m’allotjava vaig escoltar en diferit per la CNN el discurs sencer de Barack Obama a la convenció demócrata de Denver. Davant 85000 persones i amb tota la perafernàlia americana, Obama va esbossar la seva proposta electoral en un discurs brillant.

Com entendre el fenòmen Obama? Fins a quin punt la seva candidatura suposa un canvi polític real? Es tracta d’un Zapatero a l’Americana -un oportunista que només creu amb enquestes i els assessors d’imatge – o d’un líder de veritat amb un programa de canvi real i radical “a change we can believe in”?

Entendre Obama des d’Europa no és fàcil i des de l’estat espanyol encara ho és menys. No hi ajuda gens ni el nostre antiamericanisme secular – que fa que vagem Obama com un salvador – ni tampoc la ràpida apropiació del personatge per part de l’esquerra guay europea – la qual crec el buida de contingut.

Amèrica és molt complexa i els meus coneixements són massa limitats per fer-ne una anàlisi sòlida. De totes maneres m’hi atreviré. Del que he vist i llegit hi ha tres elements que m’han cridat l’atenció.

El primer és la recuperació d’allò que en anglès es diu “grassroots polítics”, és a dir d’una política de base. L’èxit d’Obama descansa en la mobilització de les bases demòcrates així com de l’electorat independent i jove. Ha mobilitzat a número extraordinari de simpatitzants, fins i tot en llocs on mai abans els demòcrates hi havien posat un peu. A tot això cal afegir-hi el fet que és el primer candidat de l’era Internet. Obama funciona en xarxa.

El segon element és la seva extraordinària capacitat d’oratòria. Esteim massa acostumats a líders polítics que no saben parlar. Líders que només saben trobar inspiració en el futbol. A mi encara em retrona a les orelles frases com “Estamos en la champion Leage de la economia europea”. A Obama en canvi fa goig escoltar-lo, parla bé clar i no tracta al personal com si fos estúpid. És el poder de la paraula.

El tercer element que m’ha cridat l’atenció és l`ambició del seu programa econòmic. Divendres al tren de camí cap a Newcastle vaig llegir-me una anàlisi en profunditat que vaig trobar al New york times. La qüestió clau és que Obama situa la desigualtat social (i el canvi climàtic) al centre del seu programa. Obama enten que el creixement econòmic de la darrera dècada no s’ha traduït en una millora del nivell de vida de la majoria d’Americans i que això impedeix la recuperació econòmica. La novetat d’Obama és que ni proposa el retorn a un estat fort, a l’estil francès, ni un liberalisme clàssic ni tampoc una sintesi a l’estil de la tercera via de Giddens. Obama proposa quelcom nou “something of a paradigm shift for economics” que doni resposta a un context radicalment diferent. Obama parla obertament de regulació dels mercats financers, de redistribució, d’educació, d’accés (universal?) a prestacions sanitàries, de canvi energètic que posi fi a la dependència d’Amèrica de l’or negre del golf pèrsic.

A l’esquerra europea se li cau la baba amb Obama. Zapatero ja ha enviat observadors a seguir la campanya electoral. Si els assessors fan la seva feina com toca s’adonaran que la manera de fer política d’Obama questiona els fonaments polítics de Zapatero i de Blair: la revalorització de la participació política, el desenvolupament d’un nou paradigma econòmic que superi el neo-liberalisme, la importancia de donar solucions reals i no només retòriques als problemes ambientals, una mescla de radicalitat, intel·ligència i pragmatisme que superi el centrisme opressiu actual.

Potser Obama acabarà sent fum de fortmatgades, potser el seu color de pell pesarà més que el seu carisma, però de moment el canvi una altra vegada sembla venir d’Amèrica.

Share Button

3 comentaris

  • Santi

    9 setembre, 2008

    Idò jo trob que no hi ha cap por que aquest senyor arribi a president. Si la cosa no està prou ajustada per amanyar els recomptes, com al cas escandalós de’n Bush, el treuran d’enmig per la via ràpida. Bé, aquesta vegada poden ser més subtils i que sembli un accident, o millor encara un atemptat.

  • Àlex

    6 setembre, 2008

    Pau,
    totalment d’acord amb els teus comentaris. Vaig seguir el discurs de nominació en directe i em va impressionar, realment.
    No sé si tot plegat acabarà o no en fum de formatgades, però de tot el procés em queda una sana sensació d’enveja, en veure que aquesta gent fa un any que estan en campanya, adaptant programes i debatent idees, a nivell intern de partit i a nivell extern.
    Això i que no em deixi de sorprendre el pastor que tancà la convenció amb una pregària.

  • L'amo de can Maleno

    4 setembre, 2008

    Me sembla que aquesta candidata a “vice” eclipsarà en Barack.

Els comentaris estan tancats.