1 de març: res a celebrar.

Tenc tendència al masoquisme: m’acab de mirar IB3, en concret la retransmissió de la cerimònia d’entrega de les medalles d’or de les Illes Balears. He aguantat cinc minuts. Com que un dels guardonats era Ponç Pons, l’illòman en cap, m’hi ha empès la morbositat d’escoltar el seu discurs (“a vam què dirà”, havia pensat, després del precedent del 17 de gener amb Esperança Camps a Ciutadella). La veritat és que l’alaiorenc m’ha decepcionat, amb un discurs totalment light, d’una qualitat literària dubtosa (per a entendre’ns: tirant més cap a Dillatari que no pas cap a Nura) en què, per acabar de reblar el clau, ha fet una abraonada defensa de la balearitat. Balears? Just ha acabat el seu parlament, la locutora televisiva s’ha referit a en Ponç com a escriptor “d’Eivissa” (sic). Allà va! Quin gran exemple de la consistència del mite, de la pervivència de la raça descendent de los honderos baleares, de les unions fetes a la força, de les circumscripcions provincianes, de la manca de coneixements geogràfics i culturals… Encara hi ha algú, de manera raonada, que es cregui açò de les Balears? I açò que he sentit dir a més d’un (fins i tot a aquells que es diuen menorquinistes) que aquestes formen un país (quatre illes, cap frontera)? Serà ver que formam una unitat de destí i tararí i tararà?

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Visits: 1

5 comentaris a “1 de març: res a celebrar.”

  1. És curiós com la gent gran es refereix a IB3 com “sa televisió mallorquina”. Jo crec que aquí tothom ho té clar.

  2. N’hem rallat manta vegades del balearisme, és una dimensió irrenunciable quan rallam de Menorca i política. Hi hauria el risc que ara amollés un discurs historiograficosentimental que no serviria de gaire. Bàsicament, apuntar que aquesta comunitat autònoma és un exemple dels territoris que pretenen conformar una identitat a partir d’una realitat estrictament administrativa, en aquest cas provincial (el disseny provincial espanyol data de 1833, el mateix disseny provincial). Pens que no se’n sortiran, és a dir, que ningú discuteix que la CA existeix però pocs menorquins i pitiüsos es presenten i se senten balears. L’estratègia negacionista menorquina pens que hauria de passar per la constància. Presentar-nos i actuar com a menorquins, perquè de balear no en conec cap.

  3. Hola a tothom,

    Crec que aquesta idea de balearitat que s’està començant a crear, sobretot des de la creació d’IB3, va molt lligada a l’idea d’espanyolitat. Balears com a part d’Espanya i prou. Saben que fer pàtria balear és més fàcil (crea manco controvèrsia) que fer pàtria espanyola i el resultat és el mateix: una província.

    Lingüísticament, es parla de dialecte balear (jo el pos en dubte, però no sé si és el meu menorquinisme antimallorquí) i subdialectes com el menorquí. Però a diferència del País Valencià, no s’ha pogut crear una llengua balear perquè en la gent no hi ha noció de Balears i acceptam la nostra catalanitat (lingüística) perquè, interiorment, per nosaltres; Palma, Tarragona o Alacant és el mateix, o són iguals de diferents. Açò, per sort, és una prova que encara no hi ha gaire unitat entre illes.

    Realment, crec que IB3 està fent molt de mal, més que el discurs dels partits espanyols.

  4. Esper que no, Isma. Però és ver que sembla haver-hi una tendència de per totes bandes a la creació d’aquesta consciència, i açò és nefast. És intentar ficar una sabata que no entra amb un calçador. Esper que el resultat d’açò no sigui l’amotlament del peu (que s’acabaria inflant i implicaria un desastre i no deixaria caminar) sinó la desfeta de la sabata ( i també, sobretot, del calçador).
    És cert, però, que coses sembla que s’aconsegueixen. Creen marc de referència, a poc a poc i amb no gaire èxit, però es fa. Crec que hem de ser els mateixos menorquins (els altres no ho faran per noltros) qui ens hem de plantar. Coses tenim a favor, de totes maneres, com que fàcil ens ho posen si el model que volen vendre és IB3, Canal 4, El día del Mundo de las Baleares o l’Última Hora.
    Bona apreciació, Moisès.
    Per cert, una dada que trob molt bona i il·lustrativa: no heu sentit a dir mai, per gent més gran i no tant, referir-se a aquesta realitat com “ses baleares”?. Diu molt.

  5. Ep aquí!
    Quin altre país cel·lebraria el seu dia amb un concert que no té res a veure amb la seva cultura?
    Vos imaginau en Cris Juanico contractat per la comunitat d’Andalucia per cel·lebrar la feria d’abril?
    A més, per justificar aquest concert, que farà demà en Melendi al Pavelló Menorca, tenen la poca vergonya de dir que l’han triat per ser un concert familiar.
    Així és com promociona i recolza el Govern d’en Màtigues la “nostra cultura bal·leà” (quatre illes, un país, molta mar, bitllets molt cars, etc.).

    De totes maneres vull deixar molt clar que no vull un concert d’en melendi ni de ningú per cel·lebrar una cosa que no existeix.

    Idò

Els comentaris estan tancats.