Aquest capvespre el suburbi decau en tot, manco en cotxos plens de bosses del Dia i del Lidl que, supòs, deuen tenir un viatge cap açò que els meus convesins anomenen mi pueblo o mi tierra, depèn. Setmana Santa, Pasqua, entre els que un considera els seus. Bon viatge.
Tornant a casa, he posat música i ha sonat el Going Home de Mark Knopfler, tema central de la banda sonora d’un film que no he vist: Local hero (i que en espanyol van decidir retitular per Un tipo genial), ambientada en el bell país escocès. No crec que el músic de Glasgow hagués tingut millor pretext que Escòcia per compendre aquest excel·lent Going Home.
I demà dissabte agafarem un Iberia i ens plantarem, de bell nou, a l’illa. Com sempre, serà impossible veure’ns tots: un espai reduït no significa que sigui estret. I com gairebé sempre, putes excepcions, haurà valgut la pena.
Mos veim prest!
Visits: 2
Aquí m’has tocat l’ànima, Joel, mencionant en el teu article el meu estimat Knopfler que molts sabeu admiro amb devoció, de fet, ara l’estic cantant mentalment aquesta cançó, “Going Home”, jeje!
Quan vam estar, ara farà uns anys ja, na Laia i jo per terres escoceses visitant en Pau i na Jane, entenia per què el paisatge que en Mark deuria trobar quan regresava a casa el va suggerir a composar aquesta excel·lent BSO.
I voltros passau molt més temps enfora de Menorca, però ni que sigui tornant d’un viatge curt d’uns quants dies, quan per la finestreta de l’avió comences a veure la forma d’aquesta roqueta nostra, t’entra un no sé què!