Juan Manuel Lafuente i la democràcia

Aquest dies amb l’excusa del cucurucú hem pogut sentit moltes barbaritats. De fet la lletra de la ja famosa cançó sona a ave maria puríssima comparat al que s’ha escrit a les pàgines del Mundo i Youtube. Les paraules que m’han fet més mal de panxa han sortit de la boca de Juan Manuel Lafuente, portaveu del PP a l’ajuntament de Maó. Diumenge dia 20 acusava a n’en Joan Carles d’aprofitar-se del seu càrrec per promocionar els seus grups musicals. També comentava que els sonadors de Són Camaró “recuerda a los grupos que, en Euskadi, actúan a favor de los etarras”. Avui, dissabte 26 de setembre, remata la setmana tot acusant el PSM i més concretament a la regidoria d’Educació que en Joan dirigeix d’instaurar l’adoctrinament a les escoletes tot perquè l’ajuntament ha decidit muncipalitzar-les i menciona que el català és la llengua de Menorca.

El que ens ve a dir el Senyor Lafuente en la primera de les tres acusacions és que els advocats en actiu com ell mateix poden ser polítics en canvi els músics en actiu, encara que actuïn sense cobrar en un obscur festival, no. En aquest cas s’estan aprofitant del seu càrrec per promocionar-se. I jo em deman si en Joan pel sol fet de cantar s’està aprofitant el seu càrrec, en Matas (investigat per increment desmesurat de patrimoni) i el seu amic de ‘juergas’ nocturnes en Rodrigo de Santos (condemnat a 2 anys de presó per malversar fons públics en prostitució i drogra) que fan? El missatge d’en Lafuente és molt clar, només les persones respectables poden ser polítics. Els que han nascut a una barriada popular i canten cançons populars es veu que no és desitjable que ho siguin.

Més greu encara és l’associació d’en Joan amb ETA. És greu perquè senzillament és mentida podrida i només té per objectiu criminalitzar en Joan Carles, el PSM i per extensió el PSOE, és a dir tothom que no pensa com ell. Entre d’altres coses demostra que ni tan sols s’ha llegit la lletra de la famosa cançó. La cançó certament ridiculitza a la família real tanmateix no inclou cap referència a la violència física. Que el PP faci sang d’una cançó de panxanga sense cap mena d’intencionalitat política és greu. Que aprofiti la cançó per qüestionar la democràcia i criminalitzar l’enemic és encara més greu. És un manera massa fàcil de fer política que prefereix l’acusació fàcil al debat polític.

La tercera acusació d’en Lafuente no qüestiona directament la democràcia tanmateix és potser la més preocupant. No conec tots els detalls de la proposta de municipalització. És possible que hi hagi elements millorables. Ara bé aquest no és l’objectiu de les seves acusacions. El que preocupa a Lafuente és que en Joan adoctrini als al·lots de 0 a 3 anys de Maó. I com es fa açò? Tot fet en “Joan Petit com Balla” assignatura obligatòria? El que molesta a Lafuente és en definitiva la possibilitat mateixa d’una educació pública de qualitat, la possibilitat que hi hagi un regidor elegit democràticament pel poble que sigui el responsable de les escoletes de Maó. Hi ho fa tot usant arguments molt similars al que empra la ultra dreta americana per oposar-se a la reforma de la sanitat d’Obama. Del que diu es dedueix que només l’ensenyança privada garanteix la llibertat.

Tanta sort que aquest personatge no és el meu alcalde.

Share Button

9 comentaris

  • Joel

    29 setembre, 2009

    Històricament, i perdonau, el fet que els càrrecs polítics cobrin per ser-ho va ser el fruit de la lluita de l’esquerra anglesa a mitjans i finals del XIX per tal de garantir l’accés obert a l’activitat polític fins aleshores reservat a uns pocs.
    Una cosa és el que es cobra per ser regidor o diputat o senador i l’altra és per ser regidor de l’equip de govern, ministre, alcalde, conseller, director general/insular…
    Jo crec que es generalitza molt en aquest aspecte i que, de retruc, també es generalitzen les propostes de solucions. D’entrada em negaria a continuar pagant impostos per tal que ara també hi hagi polítics que cobrin l’atur; trob que ja pag prou IRPF per tal que molts que prefereixen no treballar cobrin, com per ara pagar atur a l’exalcalde o exministre.
    Hi pot tenir molt o poc a veure, però pens que tot plegat connecta amb una qualitat baixa de la democràcia espanyola. Cal començar a fer qualque cosa més que xerrar i divagar respecte temes com el de les llistes obertes. Açò es fa per llei i ara sembla difícil però el que és cert és cada partit polític que cregui amb açò hauria d’intentar aplicar-ho al seu si, que ens expliquessin tots com es fa una llista electoral, per exemple.

  • L'amo de can Maleno

    28 setembre, 2009

    per què simplement agafar una excedència? una porofessora de sa meva escola fa 3 legislatures que està d’excedència i, de fet, tenim ganes que no torni (és PSOE PSOE tirant cap a la dreta)

  • Santi

    28 setembre, 2009

    Pau, totalment d’acord que un dels problemes més greus és el funcionament del sector públic en si mateix, i també d’acord amb què la inflació de càrrecs és generalitzada (el Ministerio de la Vivienda és el no va més).

    Ara, com en Joel, jo també crec que la política no hauria de ser una professió. I perquè deixi de ser-ho tal vegada convé canviar el sistema per facilitar l’entrada / sortida de gent a la política. Ara per ara, qui deixa la seva feina per posar-se en política ? O és una cosa a llarg termini, o ets ric del cagar, sinó no ho fas, és ver ? Hi ha gent que proposa retribuir els polítics amb la mitjana de sou que hagin tingut els 3 anys anteriors a entrar en política, i que tinguin dos anys d’atur després de deixar-la. Em va semblar molt bona idea, hi hauria més renovació i menys “mobles”, no trobau ?

  • Pau

    27 setembre, 2009

    Joel

    Tota la raó del món. A vegades hi ha coses que fan tanta ràbia que no em puc callar. NO passis pena no pens dedicar ni un minut més a en Juan Manuel i la seva troap

  • Joel

    27 setembre, 2009

    1.- Crec que si feia falta el darrer episodi reaccionari viscut aquests darrers dies de Maó enfora havia de servir per a diverses coses: no veig cap sentit -cap ni un- a rallar de gent com aquest a qui es destina l’entrada i els comentaris. Me llenega desastres el que faci, digui, mengi o canti, ell i els seus companys de cagarada espanyola i constitucional. Ja que tenen els seus blogs, diaris, teles, ràdios, satèl·lits espacials, exèrcits, aliances internacionals, diputats, canonges, alcaldes i regidors arreu… cal que a Xalandria en parlem? Per a què? En Bonaparte deia que allò més important per a un polític és que es parlés de tu, encara que fos malament.
    2.- A Maó, Àlex, és certa la versió que dónes respecte les possibilitats de les gavines contra les roses en les eleccions municipals.
    3.- M’és ben igual, si un alcalde està preparat per al seu càrrec. Què vol dir està preparat? La política no és una professió. Hauria d’estar prohibit poder respondre polític o alcalde o regidor o ministre quan te demanen quina feina és la teva. Fuster, metge, conserge o transportista són feines. La política és miserable (és ver, Joan?) i es paga alt dedicar-s’hi des de l’honestedat, emperò d’aquí a entendre-ho com a professió hi ha una bona diferència. Per més que un tengui clar que vol ser polític des de l’edat de l’acné.

  • Pau

    27 setembre, 2009

    Jo també em sembla que hi ha inflació de càrrecs públic, tot i que en el cas concret de la regidoria d’educació i festes crec que està justificada almanco per aquesta legislatura per les mencances històriques de l’educació 0-3 a Maó, mancances que necessiten de mesures estructurals com la municipalització de les escoletes.

    Subscric el teu argument de cap a peus però he de dir que no m’agrada la manera com els diaris en parlen. Es massa fàcil dir que hi ha massa càrrecs polítics sense en canvi dir res de l’extremada complexitat de l’administració que tantes vegades hem comentat. Una de les raons – potser no la més important – per la quals hi ha tants de càrrecs públics és perquè es necessiten uns esforços desproporcionats per aconseguir res en el sector públic. Calen menys polítics professionals, però cal també una administració molt més eficient.

    Tampoc m’agrada que quan es parla d’inflació de càrrecs només es parla dels partits petits, com si només els partits grossos tinguessin dret a polítics professionals. Si hi ha una administració inflada de càrrecs aquesta és l’estat espanyol. Es conten per desenes de milers i això semnse contar alts funcionaris, el que passa és que no els veim. Perquè hi ha un ministeri de sanitat si totes les competències en sanitat estan traspassades?. I el mateix perquè hi ha una conselleria d’agricultura al govern balear si les competències en agricultura estan traspassades als consells? En el fons el debat sobre els càrrecs públics (almanco als diaris de Madrid) no es un debat sobre costos sinó una excusa per desprestigiar l’estat de les autonomies. El consens dominant avui és que les autonomies – molt especialment les que parlen en llengua no castellana – són un invent car que amenaça el projecte nacional espanyol i que cal eliminar. El problema és que els hi posam molt fàcil, massa fàcil.

  • àlex

    27 setembre, 2009

    Santi,
    de fet fa temps que li vaig sentir dir a un històric militant del PSOE de Maó (que ha transitat el corrent crític des de 1978 aproximadament) que a Maó, el PSOE podria presentar a) en Jaume Seu (a.c.s) o b) un sofà de tres places i així i tot guanyaria les eleccions. I que un altre xalandrier em corregeixi si no era exatament així la eqüació.
    Per altra banda i respecte a l’actual batle, no tenc elements de judici més enllà dels ja coneguts per uns quants poriols i porioles: des del moment en què la clau de la gestió municipal és precisament, la capacitat de gestionar recursos, crec que en aquests moments deu ser el més preparat (teòricament) de tots els polítics de l’àmbit municipal de Menorca. Pensau que s’ha preparat i format “professionalment” per ser polític, com a mínim des de l’any 1996. I més ara, que ja colca a cavall i tot: No hi ha millor mostrador polític que dalt la sella de caixer batlle. I si no que li demanin an Sino, an Toni Gómez, n’Irene, o an Turo.

  • Santi

    27 setembre, 2009

    De la meva assistència al plè del passat dijous en vaig treure una conclusió clara: a Maó les eleccions no les guanya l’esquerra sinó que les perd la dreta. Són realment flacs argumentant i debatint. Volíen criticar la mesura i l’únic que se’ls va acudir és recorrer a la imposició del català i l’adoctrinament nacionalista. És patètic. Patètic perquè com punyetes s’adoctrina un fillet que encara no sap xerrar i es pixa damunt ? Patètic perquè el seu discurs va ser que “a aquestes escoletes no només hi van fillets menorquins, sinó també romanesos, anglesos o equatorians”. Que potser pretenen ensenyança en romanés, ara ?

    Però jo és que trob que no donen per més. Simplement no són capaços de fer una crítica amb cara i ulls. Ara, alerta si presenten un candidat decent (diga-li Simó), perquè el funcionament de l’Ajuntament en conjunt és dolent tirant a desastrós, i gent capaç a la oposició en treuria molt de suc. Per exemple, jo també crec que tenir una regidoria d’educació i festes amb dedicació exclusiva no es pot explicar més que per un procés inflacionista (en número d’alts càrrecs) derivat dels pactes municipals, tot i que ridícul en comparació a la inflació del Consell en el mateix sentit. I és que cada partit garna lògicament cap a ca seva, i intenta col.locar el màxim dels seus membres a les institucions, però açò ho acabam pagant entre tots. També es podria criticar el relleu a la regidoria amb els mateixos arguments que tu vas criticar el canvi de batle fa un any i poc (tot i que en els dos casos hi hem sortit guanyant, ara tenim un batle que es mou una mica, i un regidor de fetes que canta cançons divertidíssimes, je, je). I no diguem ja els nombres, 14 milions d’euros de personal i 27 milions d’euros de despesa corrent, amb 30.000 habitants, aquí n’hi ha per fer un llibre.

  • j. podrit

    26 setembre, 2009

    No, si Es Busquerets és una ikastola”, és clar… Açò sí, com els recordis que unes quantes generacions vàrem anar a “Primo de Rivera” fins fa tres dies, ostres!

Els comentaris estan tancats.