EL PSM, ERC i les Europees

El PSM finalment no es presentarà a les eleccions europees, tot i que recolzarà la candidatura que encapçala Oriol Junqueras. El PSM no es presentarà perquè ERC no vol, senzillament. Les negociacions han durat prop de tres mesos i han estat realment difícils. Trobareu els detalls molt ben explicats a www.eduardriudavets.cat i tonialorda.balearsweb.net, a qui voldria donar les gràcies per la seva constància i dedicació. Cal destacar que en dues ocasions el PSM va arribar a un preacord amb la direcció nacional d’ERC que aquesta va modificar unilateralment a instàncies de la federació balear d’ERC que encapçala Joan Lladó. No cal dir que tota la resta de formacions que integren la candidatura donaven suport a la candidatura i que fins el darrer moment van reservar els llocs corresponents a la candidatura. El PSM forma part amb tots aquests partits d’un partit europeu, ALE, que intenta ajuntar els esforços del nacionalisme progressista europeu, i comparteix grup parlamentari amb els verds..

Estic políticament molt decebut amb ERC i sobretot amb la seva manera tan mesquina de fer política. No m’hauria pensat mai que fossin capaços d’un cop tan baix i miserable. Han practicat una manera de fer política que ni el PP practica, tot canviant acords ja presos, tot imposant condicions impossibles, fent xantatge pur i dur i mentint deliberadament davant l’opinió publica. Però que no formaven part del mateix partit Europeu? Els esculls principals de la negociació han estat bàsicament dos. D’entrada ERC volia que el PSM de Mallorca renunciés al lloc que li corresponia a la llista electoral d’acord amb les normes de la coalició en favor d’un candidat d’Entesa per Mallorca, un partit escindit del PSM de Mallorca, que no s’ha presentat mai a les eleccions. ERC també demanava un compromís clar d’una coalició autonòmica amb ERC i Entesa per Mallorca per al 2011. El PSM de Mallorca té decidit en assemblea apostar per la unitat de totes les propostes d’esquerra nacionalista, per tant, va acceptar consensuar un document d’intencions en aquesta direcció. Tanmateix ERC no en va tenir prou i va exigir després el 50% de la futura coalició i l’exclusió d’EU. Des de quan els pactes es comencen tot imposant quotes del 50%? els pactes es comencen amb projectes polítics no amb el repartiment de cadires. Des de quan els pactes “nacionals” es decideixen a contrarrellotge en el context d’unes eleccions europees en una negociació a tot o res? almanco a cal PSM els pactes es decideixen serenament en procés assembleari. La incoherència és màxima. Demanen al PSM que exclogui EU a Mallorca però no diuen res del grup parlamentari que comparteixen amb IU a Madrid, o del fet que a Eivissa es presentin en coalició amb el PSOE i IU a través d’Eivissa pel canvi. Veuen la inclusió d’EU al bloc per Mallorca com una traïció i alhora fan Montilla president, qui ho entengui que m’ho digui.

El que volia ERC és que el PSM es presentàs amb CIU o IU. Volia repetir la jugada del 2004 quan ERC va dir que no el PSM per anar junts a les Europees i aquest va cometre l’error de dir idò me’n vaig amb un altre que em vulgui. Ara bé aquesta vegada el PSM no ha caigut en la trampa i ha estat coherent fins el final. Ha dit amb claredat on volia estar, entre les forces d’Esquerra sobiranistes (BNG, ERC, ARALAR i CHA) i quins eren el seus objectius. Ha posat la coherència del projecte per davant dels interessos de partit i s’ha negat a que els altres decideixen per ell. Davant això i enlloc de reconduir la situació, ERC s’ha enrocat i ha decidit que el millor era mostrar paquet, a l’estil Puigcercós. No tothom ho veia igual a esquerra però això no ha impedit que la línia dura s’imposés. Tot plegat molt trist. Si ERC realment cregués en els països Catalans, donaria la benvinguda a partits catalanistes com el PSM; si el que estàs en joc és la unitat de l’esquerra nacional, ERC hauria començat tot donant exemple, creant les complicitats necessàries. Ja em diran com amb aquesta mena de política pensen bastir les complicitats necessàries per aconseguir la independència; ja em diran com pensen convèncer als votants humiliats del PSM perquè els votin. Si ERC volia un coalició per a les autonòmiques, ara està més lluny que mai.

ERC ha perdut els papers, els pocs que li quedaven. Es congratulen públicament d’haver guanyat la partida tanmateix els autèntics guanyadors són el PP, el PSOE i sobretot l’abstenció. Mentre el PSM i ERC perdien el temps negociant, els partits espanyols han fet una passa més en el seu imparable projecte d’espanyolització al país basc i més d’un milió de persones han perdut el seu lloc de treball.

Jo volia votar una coalició d’esquerres, sobiranista i defensora dels Països Catalans però ERC no vol el meu vot.

Pau Obrador

Visits: 2

6 comentaris a “EL PSM, ERC i les Europees”

  1. Al·lots, si en lloc de ser partidaris de s’esquerra nacionalista fossiu simpatitzants de s’esquerra internacionalista (o no nacionalista o com vulgueu dir-li) ja hi estariau acostumats as sectarismes, baralles personals que esdevenen merders polítics, lluites de poder, incompliment d’acords presos i més.
    De fet, recordant sa política balear des darrers anys juraria que és sa primera vegada que EU només juga a convidat de pedra en un joc de tancar aliances i trencar unitats.
    Tranquils, que as final vos hi acostumareu.
    Sempre podeu votar en Romeva que també acabarà as grup ALE-Verds.
    Abraçades des de El Salvador.

  2. Coincidesc plenament amb tu Joel, punt per punt. Els pactes europeus tradicionalment han estat una mica rars. Des de bon començament s’hauria d’haver fet les coses amb més lògica. És va cometre un error que estat molt difícil de refer. El 2004 ja es va intentar readreçar la situació (el PSM estava plenament disposat a acceptar de número 1 a un militant d’ERC Illes) però ERC va dir literalment que volia contar vots… i com que Galeusca semblava una coalició mínimanet digna, la gent estava enrabiada i plantar cara no és fàcil finalment es va cometre l’error d’anar amb CIU.

    Veig que no sóc l’únic que no sap que fer. A mi no em dóna la gana que ni en Joan Lladó ni na Irene Coll conti el meu vot.

  3. A vam si encara acabareu votant n’Irene Coll, ai no! volia dir en Ramon Tremosa,… Ai sí, si van a la mateixa llista,…
    Vist el panorama, a jo també m’ho posen bastant difícil. I més tenint en compte tota la feinada del tràmit del vot consular. De fet, fins i tot tenc dubtes sobre el meu dret a vot al parlament europeu donat que ja no vist a Europa. En fi,…

  4. Pau, i tothom que ho vulgui llegir,
    les eleccions europees continuaran sent cosa estranya. De fa anys. Jo, al 1996, vaig ser candidat per ERC en la lista de l’Europa de les Nacions que ajuntava, bàsicament, ERC i EA. No vam obtenir cap eurodiputat. El PSM llavors no es presentava.
    En Pau té tota la raó del món quan ralla de la malifeta d’ERC en mans de Puigcercós i la visió més sectària del nacionalisme i independentisme actual. Perden un llençol a cada decisió que prenen.
    Ara bé, en Pau també té raó quan explica que el PSM fins aquesta convocatòria no havia fet les coses bé i no havia decidit anar a la llista natural que li pertocava. Sectària com és l’actual direcció d’ERC i sectària com deu ser la federació balear (?) d’ERC, ara al PSM li ha tocat el rebre.
    A jo, uns i altres m’ho posen molt difícil.

Els comentaris estan tancats.