Per què tanta pressa?

Avui vespre, després de trobar-me el que m’he trobat al carrer, m’ha fet ganes compartir-ho a Xalandria. Anava a veure la meva germana gran i els nebots, cap a les 21h, deurien estar sopant, imaginava, i quan arribo al creuament del carrer Sant Manuel amb el carrer Campament em trobo un panorama no gens agradable: la policia, dues ambulàncies, un munt de gent curiosa mirant, i el que miraven era un accident entre una moto i un cotxe, els dos ocupants de la moto havien sortit disparats i un d’ells, pels crits de dolor que feia al terra, deuria tenir una cama trencada, com a mínim. Sembla ser que la moto anava bastant de pressa i el cotxe, que ha tret el morro massa per sortir, potser ni ha fet el ceda, no l’ha vist (diuen que la moto no portava els llums encesos), i la moto s’hi ha topat sense poder frenar a temps, han sortit volant. Posa la pell de gallina presenciar escenes d’aquest tipus, de dolor, gens agradables, però després, a casa, reflexiones i penses que això mateix li pot passar a qualsevol, per molt que un digui que controla, que a ell no li passarà mai, resulta que la conducció no és cosa d’un, sinó de tots, i que no basta mirar per un mateix, sinó que hi ha que preveure què poden fer els altres. Però, respecte a la velocitat i la distància de seguretat entre cotxes, fa un mes, anant al Canal Salat, un cotxe de turistes em va pigar al meu cotxe per darrera a la carretera general perquè els cotxes de davant (jo inclòs) vam haver de returar perquè un camió frenava per retirar-se de la carretera, i el cotxe de darrera jo anava molt ràpid i no va poder frenar a temps sense ferir-me a mi. Per sort no va passar res, al menys físicament, però el meu cotxe va rebre lo seu per darrera, cap al taller. Resulta que el cotxe que em va pigar eren uns turistes que aquell mateix matí arribaven a Menorca de vacances, suposadament per descansar. Llavors, a què es deuen aquestes presses per arribar tant prest al destí, a una illa que, com a molt, màxim arribaràs 5 minuts més aviat que si no adelantessis o corressis? No estàs de vacances? No busques tranquil·litat, suposadament? Per què aquesta ànsia de pitjar l’accelerador tant? D’adelantar tants cotxes com sigui possible?
Crec que, dins un cotxe, només el conductor és responsable en tot moment del que té entre mans, i un cotxe tant pot ser una eina de feina o de plaer, com una eina mortal. Jo ja he patit dos accidents de cotxe, un a l’autopista A7 quan treballava a Barcelona, i ara aquest darrer, i cada cop que arribo al lloc on volia arribar en cotxe penso que soc afortunat en baixar del cotxe.
No és, aquest escrit, més que una convidada a la reflexió sobre un tema que a vegades consideram llunyà i que no ens toca, però que ens toca a tots, i molt, de prop.

Share Button

3 comentaris

  • Pau

    24 setembre, 2008

    Moltes gràcies Nico per l’article. Uff es podrien dir tantes coses!! Una de les coses que més m’ha sorprès de viure fora és que aquí a Anglaterra no sents gairebé mai expressions tan nostres com “A mi no em pot passar”. “Jo vaig bé”, “Per dins Maó no fa falta el cinturó”, “Si em pos el cinturó és perquè no m’agafi la policia”, …. A Menorca la qüestió és (o era) que la policia no t’agafés. Ve anam

  • davido

    19 setembre, 2008

    Jo també hi estic molt d’acord. De fet avui a Barcelona he hagut de menar moto i queien aquelles 4 gotes que fan tanta por. Amb moto encar fa més respecte pq si caus i vas per enterra no vull ni pensar què et pot passar.
    Sa gent té molt poca consciència. Aquest estiu, ho rallàvem amb na Núria, vem notar molt de canvi a sa carretera de Juliol a Agost: notaves aquells nouvinguts que venen de vacances i encara duen es ritme d’altres llocs (apart de cotxes fora de lloc, cotxes 4×4 i negres moltes vegades, ah, de marca ni en rallem, no?)
    Jo fa temps vaig ser a Finlàndia, i allà quan un fa 1 got de vi en un sopar ja no mena, i si pensés en menar, els amics li ho impedirien. Allà estan conscienciats i no aquí!
    Bé, sempre ens comparem amb Finlàndia, també en Educació.
    Quines utopies.
    Salut a tot@s.

  • Moisès

    19 setembre, 2008

    Ep aquí! Nico,

    Tens més raó que un Sant. Sincerament crec que s’haurien d’endurir els càstigs quan un provoca un accident. No em sembla just que aquest que et va pigar quedi sense càstic. (bé, li hauran pujat una mica la quota des “seguro”)
    En el meu cas (vaig patir una cosa semblant) ens van donar un fort cop per darrera a l’altura de la entrada de hormicemex (Alaior) abans de fer els carrils d’acceleració i desaceleració. Idò, aquesta persona va incumplir molt per damunt el límit de velocitat i em va provocar set punt as cap. Ses seves friseres em van provocar set punts as cap! no és just. Per no dir que a més a més es va haver de tirar es cotxo. (de sa feina)
    I sa por que jo tenc a partir d’aquell dia qui me la paga?
    Però el que més m’indigna és que aquesta persona ho va provocar perque feia tard. Que hagués sortit abans!!

    Per altre banda, no pasen més coses perquè ¿Déu? no vol. Ses vegades que em vist disbarats que fan conductors per sa carretera.
    Crec sincerament que queda molta pedagogía a fer en aquest país de pandereta que li diuen espanya on no hi ha vertadera consiència de perill per la majoría de conductors. Però oh! cau un avió i s’encenen totes ses alarmes i s’han de fer funerals d’estat perquè han mort moltes persones. Si no hi ha missatge del president malament. I ses víctimes de carretera què? no és mereixen es mateix tracte? Bé, si que hi hauría un problema, que els reis i polítics no faríen altra cosa que funerals…
    Salut!
    Ah, jo també quan arribo en sent afortunat. Sobretot quan agafam furgoneta amb el grup per sa península que vulguis o no, sempre fa més respecte.

Els comentaris estan tancats.