Un any de cinema: Les pel·lícules del 2016

M’agrada el cinema. Hi vaig sovint. Sobretot al Tyneside cinema del qual en sóc soci. No hi ha millor manera de passar un diumenge capvespre sobretot si hi vas acompanyat de bons amics i un bon pastís de pastanaga. Vaig sovint al cinema ara bé no sóc d’aquells que estic al dia de directors, actors i demés. No sóc un bon cinèfil, senzillament m’agrada el cinema.

images

El 2016 ha estat un bon any de cinema. He vist una seixantena llarga de pel·lícules, algunes a casa i moltes al cinema. Algunes són d’estrena, altres són més antigues. Tenc per costum apuntar el títol de totes les pel·lícules que m’he mirat. És possible però que me n’hagi deixat alguna. Disculpeu si hi ha errors en el títols d’alguna pel·lícula. L’ordre és cronològic.

De les pel·lícules d’estrena en destacaria dues Anomalissa, una pel·líclua de dibuixos animats sobre la condició humana i Fire at Sea (Fuoccomare), un documental molt impactant sobre Lampedussa. També m’han agradat força Arrival, ciència ficció de la bona, Victoria, cinc hores trepidants a Berlin amb Laia Costa de protagonista, the Revenant  tan ben filmada,  Paterson, poesia fet cinema i Nocturnal Animals. A la llista no hi podria faltar I, Daniel Blake de Ken Loach, rodada a Newcastle.  De clàssics n’he vist pocs. El més destacat és Mulholland Drive que vaig poder seguir gràcies a les explicacions d’en Menelaos. També he vist tres pel·lícules del gran Jim Jamush i un minifestival d’en Bigas Luna on vaig tenir el plaer de conèixer la seva filla. La pel·lícula Islandesa Ram també val molt la pena.

baixaA la llista hi trobareu algunes joies antigues i modernes del cinema queer, un dels fils que més m’agrada seguir. Hi ha Cabaret, Paris is Burning, tres pel·lícules antigues que es van projectar al magnífic festival de Berwick que co-dirigeuix la Diana Stevenson , entre les quals detaca Un Chant D’amour del 1950. He tornat a veure el magnífic documental The Cellulloid Closet, sobre homosexualitat a Hollywood, una mica antic però molt recomanable. No veuràs mai més Ben-HUr de la mateixa manera. I tota una sèrie de títols més moderns com ara Strangers in the Lake, The Blue is the Warmest colour – magnífica, Le fati ignoranti  del director italià Ferzan Özpetek, El Club –molt dura, Des de allà. Potser la pel·lícula que m’ha afectat més és En la Gama de los grises. Però això ja és material per una altra entrada.    

  1. Strangers by the lake
  1. Mystery train
  1. the Danish girl
  1. The celluloid closet
  1. Star Wars I, II, III
  1. The revenant
  1. The Stuart hall project
  1. Youth
  1. Land and freedom
  1. V for vendeta
  1. The salt of the earth
  1. The Big short
  1. Hail cesar!
  1. Al sur de Granada
  1. Spotlight
  1. Anomalisa
  1. Witch
  1. The lives of others
  1. Cabaret
  1. Steve Jobs
  1. En la gama de los grisesimages-1
  1. victoria
  1. El club
  1. Miles Ahead
  1. Arabian nights
  1. Syndoche new York
  1. Jamón jamón
  1. Didi en Hollywood
  1. 4th man is out
  1. The invisible boy
  1. Gayby baby
  1. Lifting
  1. Fire at Sea
  1. Precious
  1. Tale of tales
  1. Requisitos para ser una persona normal
  1. holding the man
  1. From Afar (des de allà)
  1. Capitain fantastic
  1. Beat the devil
  1. en-la-gama-de-los-grises-posterIvan´s Childhood (by Tarkovsky)
  1. Trainspotting
  1. (1916 )
  1. Un chant d’amour 1950
  1. Les sang d’un poète 1931
  1. In the hunt for the wilder people
  1. Looking the Movie
  1. I Daniel Blake
  1. under the shadow
  1. Train to Pusan (South Korean vampire movie)
  1. Nocturnal animal
  1. Welcome (2009) on refugees in Calais
  1. Ram
  1. Le fati ignoranti by Ferzan Özpetek
  1. Paris is burning
  1. Paterson (by Jim jamush)
  1. Arrival
  1. Mulholland Drive
  1. The Yes Men are revolting
  1. Blue is the warmest colour
Share Button

Un comentari

  • Joan Carles

    3 gener, 2017

    Jo, Mulholland drive la vaig veure sense explicacions. I ja vaig flipar. Ben explicada (que la puguis entendre bé) ja deu ser l’hòstia.

Els comentaris estan tancats.