Se veu, se sent…

Es Pla

Sona el flabiol i el cavaller

amb son cavall corre al galop,

s’obre camí dins la munió,

l’asta a la mà, pensant només

en l’ensortilla que ha d’encarar.

 

Per un moment s’atura el món

i el bon pagès, noble de cor,

bruna la pell d’hores de sol,

amb gest precís pot enfilar

la seva llança dins de l’anell.

 

I d’aquest coit brolla el plaer,

neix la catarsi dels jocs des Pla:

bota tothom, tot embogeix

mentre el genet, ben ufanós,

llença l’anella entre la gent.

 

(Isma Pelegrí)

Share Button

7 comentaris

  • Isma

    26 juny, 2007

    No és un gest estrany. Aquest és un poema de circumstàncies fet per encàrrec: el mestre i “Senbei Norimaki” Sergi Cleofé m’ho va demanar. En Canyardet mai no ho hauria fet.
    Ja sé que els textos valen per ells mateixos i que la seva circumstància no ens importa. Però, entre nosaltres, crec que és divertit explicar-vos que aquest poema ha aparegut a la revista de les festes de sant joan editada pel catolicíssim Menorca. Idò bé, un poc més i no surt culpa d’una paraula, “coit”, i de la imatge sexual que se’n deriva. Es veu, però, que no la devien entendre del tot i al final va colar. Ara bé, en Sergi no les tenia totes.

  • Joan Carles

    26 juny, 2007

    Assistim al primer poema d’Isma Pelegrí? Què ens amaga, aquest gest?

  • Jordi

    22 juny, 2007

    Aquest sonet ja té deu anys, però des de la llunyania i el record aquestes dates sempre li actualitzen una part de la seva motivació original. Que vos ho passeu bé!

    Tens al front un estel on festers s’emmirallen
    centaures enfosquits amb garlandes de fada
    que enfollits per l’ambient amb gestos ardents ballen
    amb el cor delerós i la pell amarada.

    Tens el cos embogit pels crits de la gentada
    sempre atent als ferms dits que valents es barallen;
    per tocar el teu pit, desig de la ruixada
    per tastar l’infinit, gemecs que no callen.

    Però tens l’ull sangonós, nineta de rosella,
    amb l’angoixós esguard, la pupil·la vermella,
    i ullprens amb el mirar d’una oscada lluna
    uns al·lots ben suats sota un màgic misteri.
    Com si fós el mossec d’una sucosa pruna,
    tens l’escrutar llescat d’un sublim encanteri.

  • Pau

    22 juny, 2007

    un gin amb llimonada pels qui no hi serem

  • Moisès

    22 juny, 2007

    Allà va

  • Moisès

    22 juny, 2007

    A llevar! (a quitar!)

  • Moisès

    21 juny, 2007

    Allavà

Els comentaris estan tancats.