Me Cachis En La Mar

Aquí va es primer recull d’expressions (proposades per Ciudadanos de Menorca) autènticament menorquines que demostren la diferència real entre el menorquí i el català. S’objectiu és augmentar aquesta llista amb les vostres aportacions per a poder reivindicar de una vegada per totes els nostres drets i asseguts.

Visca Menorca, Viva Menorca, ViveMenorca!

Ala Pués!

 

1 Me Cachis En La Mar

2 Ojo al dato

3 En ves

4 A n’es fondu

5 Fer cola

6 És un sin vivir

7 Hasta demà

8 Bueno

9 Vale

10 Bueno, vale

11 Dale, dale

12 Alradador

13 Fer un moviment bruscu

14 Guanyar de calle

15 Llamar s’atenció

16 Tenir que

17 Después de tot

18 A lo millor

19 Enfrente

20 Llamatiu

21 Sin Embargu

22 Al fin i al cabu

23 O sease

24 Entonses

25 Álgu

26 Pués

27 Menus mal

28 Antes

29 Después

30 Antes o después

31 Puesto que

32 Más o menos

33 En seriu, en seriu, en seriu! (molt utilitzada, però molt, per na… sí, a ses festes de Sant Joan, idò ella)

34 Per un siacaso

35 Per lo tant

36 ¡Venga ya!

37 Sa tarea

38 Hasta i tot

39 Inclús

40 Fin de Semana

41 Sa lucha

42 No trobar puestu

43 Anar de capacaida (en miquelet marciano, per exemple)

44 En fin

45 Anar a n’es ductó de cabasera

46 ¡Macho!

47 Ala pués

48 Tenir (o no tenir) apoyu

49 Ser es cabecilla

50 Ser un xulu

51 ¡Silensio!

52 ¡Amigos!

53 Tenir es dia libre

54 Per ache o per be

55 Desde  luegu

56 Aquestes fechas

57 Tocar techu

58 Armar sa de padre i muy senyor mío

59 tremendu

60 ¡Viva!

61 Anar as teatro

62 Moviment de muñeca

 

Moisès

Visits: 20

25 comentaris a “Me Cachis En La Mar”

  1. Hola,

    Quan acabi el finde, demanau-lis als profes antes de seure en el pupitre per si escriviu així, quina nota us posarà: un sobresaliente, un notable, un sufi o un suspenso?

    Per cert, els meus “hola” són conseqüents, etimològicament ve del castellà (originàriament de l’àrab: wa-All?h ‘per Déu!’).

    Mos veim!

  2. Hola,

    Borja, en relació al mantel, na Laura té rahó (com a bon siutad ano, aquesta hatxe també me fa penita), “estovalles” va bé; no obstant, a ca meva sempre li hem dit “tapall”. La “mesita de noche” és la “tauleta de nit” i si votes per correu te tens que mirar el buzón. Laura, has votat a los rojos? Bono, millor rojo que fachas o faschistes (que s’assembla a chiste).

    Per cert, la lejia i el cloro és molt semblant, en posen a les piscines d’Alicant i d’Elxe (hi podreu anar amb avión o amb camión). I ja me començ a fer la pitxa un lio.

    Lo últim, el sufix -illu (més que -illa de bombilla) permet fer un diccionari molt més llarg: palillu, partidillu, solillu, etc. També -eru és molt productiu: camioneru, saleru, farloperu.

    Venga pues, mos veim tius!

  3. Per cert, i xerrant des siudadanos. A sa campanya electoral empraven s’expressió VÓTANS per demanar es vot de sa gent. Supòs que si guanyassin tindrien una bona feina en dedicar-se a escriure sa nova gramàtica menorquina… El que sí que em té molt intrigada és saber per quines variants es decantarien i sobretot si es dedicarien a fer un referèndum per a la tria de cadascuna d’elles. Quina feinada!!

  4. Filòlegs xalandriers: Estovalles podria ser una bona resposta per a sa pregunta d’en Borja, no?
    Per cert, avui hem anat as “col·legit” electoral i amb tantes “papeletes” que hi havia ens hem fet un bon “lio”. Sort que sabíem a qui no havíem de triar!!!
    “Bueno pues”….

  5. Jo tenc uns quants de dubtes existencials: com es diu sinó es diu “mantel”?
    Ses servilletes ja sé que es diuen toavons. Però, i es mantel?
    I sa “mesita”? No me digueu que no teniu un got d’aigu damunt sa mesita per si es vespre vos agafa set?
    Realment hem de fer una bona desada de barbarismes.
    Mos veim. Per cert, Cice, quin cuento que tens.

  6. Mutxatxos, en sèrio, m’he partit de sa rissa també jo!

    De tots modus, si açò ho llegís segons qui, més que uns sinvergüensas que fan catxondeo, lo que diria és que som uns bons melaos!

    Estupendu, en sèriu, he fet un estragu de veure lo grande que va per Xalandria

  7. Hola a todos (per si hi ha cap castellà),

    Moi, què prefereixes un aplauso o que te’n demanin otra? A jo, m’agafaria algu si m’ho diuen, me faria un canutu (és millor que un pitillu) i no empraria seniseru.

    Joder, estic fins sa polla de tonteries i gilipollades d’aquestes i dels mariquites i de tots els quillos, si pogués aniria de compres a la tenda (o as colmado) a comprar guindilles i solomillo i per lo menos posaria un freno a la meva gana i després me n’anaria a beure un xupito. Ademés, encara està en el mateix puestu la pescaderia? Vaig veure que tenia un andamio molt guapo. Els iaius quan surten de s’iglèsia ja deuen agafar asientu; que deuen tenir més mal: als hombrus o als quemelos?

    Bono, ara me posaré més o menos serio, què passa amb els típics caldos i barcos? (per cert, ‘bono’ surt a l’Alcover Moll i ‘bueno’ no) És el mateix cas que l”inclús’.

    Venga pues, (que calor que fa!) ja basta, mos veim, adios (odii més el ‘mos veim’ que l”adios’: evidentment que mos veim, o no; ja mos veurem, però no mos veim!!!)

    PD Futbolismes: Aquest any, si en un entrenu la tires al larguero, te treuen targeta amarilla?

  8. Si ho he seguit bé crec que mos hem deixat una gran paraula:…LLAVERU…Què faríem sense aquesta???
    però una que veig casi impossible d’eradicar és ::: “que vols un gelat de FRESA??” …

  9. Preneu asientu.
    Com que som envidiós, també vaig anar a fer un paseo, però per fer racadus. Vaig anar a comprar un destornillador per arrenjà es grifu des lavabo i apretar un turnillu de s’enchufe des lavaderu. Entonces, de golpe i porraso vaig tenir un percanse. Cuan era pes cruce de s’avenida em va agafar un aprietu. Vaig quedar pillat, era un duló de muerte. Vaig tenir que aguantar un bon ratu fins que vaig arribar a n’es cuartu de aseo. Un sin vivir! Que malament m’havien caigut ses tustadas! Cuan estava en sa faena, vaig rebre un mansatge as telefono. Hombre! era en Kuanito, que és un xulu, per si anaven a fer un chapuzon por ai. A jo em va pigar sa risa, perque no tenia traje i per aquestes fechas s’aigu està com un cubitu. Sin embargu, on si vam anar va ser a sa Berbena.

    -Vaya, vaya! on vas Kuanito amb aquesta pulsera que és més grosa que un cantaranu?
    -Que dius? si no estorba gens.
    -Pués és molt llamativa.
    -En seriu?
    -Des de luegu.
    -I tu, perquè duus una baraja de cartes?
    -Per un si acaso.

    Menus mal que hi havia “autónomo” que ens va rellenà ets gots de pomada i vam seguir fent un bon kaleo.
    Amb gin tot és més llevaderu.

  10. “Quién no corre vuela” (aquesta també es diu)

    Estava pensant fer una nova entrada per abordar la riquesa del nostre vocabulari, però entonses he vist que en Joel ja ens a delectat.
    Només t’ha faltat anar a posar gasolina i baixar sa basura.
    Per cert, és més menorquí “ansalada”.

    Bé, des de Siudad anos de Menroca esperem més aportacions.

    Rebeu un saludu

  11. Ep aquí!

    Oju Borja, no oblidem que es “dulses” i es “fecises” són molt comuns a n’es “cumpleaños”.

    Jordi, astupendu!

    Per cert, m’han fet sebre que a “Ciudadanos de Me ahorca” està molt satisfets de com anam recuperant la nostra “identidad”.

  12. Anar as balonsesto, veure el Barça de balonmano, menjar-se un bocadillu de jamon, sopar una amanida d’aguacate amb maís i una llauna d’atun, pujar s’avenida, veure girar es cavallitus i sa nória, odiar sa música des autos de choque (jo de petit en deia autos de coche), fer un cortado o un carajillu, posar una lavadora, soldar canyeries, passejar per un carrer peatonal, fer feina a una carpinteria d’alumini, ses tapes d’ensaladilla russa, es boquerons envinagrats, demanar perquè encara no han prohibit ses palomites as cine, fer una festa de cumpleanys, celebrar sa Nochebuena, o es dia de san Valentín (que també són ganes) i, per anar acabant, fer una juerga de cal Déu.

  13. Noltros, per cap d’any, ‘nam a menjar ses uvas a s’ayuntamiento.
    I un aplausu per en Moi i per na Maria que són uns “sinvergüenzas”.
    I que me’n deis des “felices!” i des “dulces” de Las Delicias??

  14. Vale, d’acuerdu, muy bien, olé, estupendu, purrufecte, a huevu… Ara no sé a quin post particip, tu! I és que ja ho digué en Kesús de Natzaret: els camins de la intertextualitat són inescrutables…

    Per cert, recordar aquelles partides de truc al Ramis on s’escoltaven coses com envido, retruco, sa primera es para los niñios, cama fuera i altres perles.

  15. poesia d’illa

    Cal dir molt poques coses de la ressenya –desafortunada i mentidera- feta per Jordi sobre l’acte dut a terme fa una setmana a Barcelona, concretament a l’Ateneu Barcelonès, en el qual intervingueren Ponç Pons, Tomeu Truyol, Biel Pons i Jamie Preto. (Perdò, m’he oblidat de dir que són menorquins). Cal dir coses breus, tanmateix l’autor xalàndric ho diu tot, o sia Tot. Inicia la seva lúcida (?) anàlisi amb un postulat erroni (i erràtic): l’acte celebrat a l’Ateneu (dedicat a la poesia menorquina) era del mateix format que el celebrat setmanes abans a Òmnium (dedicat a la narrativa menorquina). Idò no, no és així. I qui llegeix, encara que sigui poc, el diaris de l’illa (o si no el web del Consell Insular o els materials editats al respecte) sap què és què, i no genera una opinió malèvola i desencertada, producte dels deliris més que no de la raó literària.

    A Òmnium s’hi van presentar les darreres obres publicades per quatre escriptors menorquins (Josep Maria Quintana, Joan Pons, Maite Salord i Esperança Camps), amb un previ més que il·lustrat del també escriptor Joan F. López Casasnovas. A l’Ateneu Barcelonès, en canvi, d’acord amb el format proposat per l’entitat i encaixat en la Setmana de la Poesia de Barcelona, s’hi celebrà una lectura poètica, amb un poeta padrí (si es pot dir així) i tres poetes joves (de trajectòria més que no d’edat). N’estic convençut que ni Margarida Ballester ni Pere Xerxa necessiten cap padrí a Barcelona; perquè la seva obra és prou sòlida i intensa arreu dels Països Catalans.

    Des d’aquesta falsa premissa, l’autor xalàndric no estalvia segregacions gàstriques, i ens parla de “fracàs literari” i -agafa’t fort miquelet- de “lectures acomplexades”. Tant és així que fa una recomanació: “si s’esqueia presentar algun jove valor, doncs haver-ne escollit un qualsevol de l’antologia dels Xibau i prou”. Ai, calla, que en Jordi xalàndric és autor d’un Xibau, quina coincidència! Hauria estat ell disposat a recitar els seus excel·lits poemes amb tan menyspreats preparlants?

    Hi calia crítica literària, és clar que sí! Però el que fa Jordi no s’assembla de res a una crítica; si més no l’únic que fa és desbordar la seva ira contra aquell que es vol poeta. Alguns estam un poc farts de tanta complaença acrítica i desganada contra la catalanitat de Menorca. Més valdria que el rigor i la serietat que es reclama s’usés, només en petites dosis, per mirar la vida d’una altra manera: no tot és perfecte, però tot tampoc no és una merda.

    Gràcies, i més sort una altra vegada.

  16. El que a jo sempre me fa emprenyar de de ver (aiii junt o separat?) és anar a un concert i sentir “un aplausu ben fort…”

  17. Hola Mulises,
    el mot “inclús” és correcte en català.
    Pel que fa a la resta, hi afegiria que cal promocionar la pronúncia [K] de la jota castellanoespanyola “J” (com es pot emprar l’alfabet fonètic internacional a Xalandria?), senyal inequívoc de monolingüisme català (de fet, només la gent més gran la manté): “[K]uanito, has vist en [K]osé que menja un pa amb [K]amón?”

  18. Laura, Lo és un cas a part. “Hasta i tot” guarden sa roba dins “s’asmari”.
    Ah! i sempre són per ‘lla baix

  19. Sin en canvi (ho he sentit per Maó).

    I a Alaior: D’Anar a sa Cooperativa en treuen: Anar a sa comparativa i d’aquí anar a sa comprativa (clar, de comprar…, no hi aniran a comparar!!!).

Els comentaris estan tancats.