Juliol

Com l’agost, és un mes imperial. Massa llarg i massa calorós. Però són vacances, i sembla com si aquesta desitjada circumstància eclipsàs altres consideracions. Nosaltres l’hem començat enfora de la metròpoli, amb un breu però necessari repòs al nord del Solsonès, carregant-nos de frescor, llençol per dormir, bons aliments, gent sana i no mirar el rellotge.

Esportivament, és el mes del Tour, que fa molts anys que no seguesc però tanmateix les etapes als Alps (sobretot Alpe d’Huez) i al Pirineu (sobretot el Tourmalet) són per no perdre-se-les. Jo som dels que recorda  Claudio Chiapucci atacant en descens i plovent.

I malgrat que el juny no prometia temps lector resulta que puc fer tres bones recomanacions. El temps envelleix de pressa, del gran molt gran Antonio Tabucchi (traspassat fa mot poc), m’ha agradat molt perquè connecta amb molta destressa els diferents contes que conté amb la història europea de la Guerra Freda, o de les seves conseqüències. Alliberament, de Sándor Márai, ens trallada magistralment (cap novetat, idò) al Budapest ocupat pels nazis i assetjat pels bolxevics, a través de la història d’una dona jove amagada, amb d’altres, al soterrani d’un edifici a l’espera del que el títol anuncia. I per acabar, La vida per rail, de Ramon Erra, és un exercici narratiu mereixedor dels millors elogis i continua demostrant, com a El nus del mocador, que té una agudesa descriptiva dels personatges i de les diferents situacions, que tenen lloc en aquesta o altra estació de tren, pròpia dels mestres. Afegesc, per rematar, que hi ha hagut històries i personatges dels contes de Tabucchi i d’Erra que se m’han mesclat dins el cap, deu ser cosa de la calor.

I per aquest juliol, estava content de conjugar el verb rellegir, però començada la lectura de Cròniques de la veritat oculta, del grandiós Pere Calders, tenc la seguretat de no haver llegit aquest llibre abans, la qual cosa és molt poc raonable. I musicalment, me repetesc amb el Going home de Mark Knopfler, perquè mitjan mes serem a Menorca, i la resta és senzillament relativament poc important.

Share Button

Un comentari

  • Ismael Pelegrí i Pons

    17 juliol, 2012

    Es veu que encara no he madurat prou perquè som seguidor del Tour i no puc concebre el juliol sense el Tourmalet, el mont Ventoux o Alpe d’Huez. Per molt xerec que sigui l’espectacle. Ja és només una qüestió d’hàbits i de passar les hores de més sol fent qualque cosa.
    He pres nota de les teves recomanacions literàries. Ramon Erra és una molt bona opció (almanco amb Desfent el nus del mocador). Vaig poder parlar-hi durant un sopar i, també, és una magnífica persona (amb connexions menorquines, tot i que molt indirectes). I, pel que fa a Calders, i no és broma, també l’estic rellegint i és encara millor que quan el vaig abordar a l’època universitària.
    El millor de juliol, però, així com van els esdeveniments enguany, és que les coses que, fins ara, s’havien de dir en forma de comentari a un blog, les podrem parlar asseguts a la mateixa taula, al voltant d’una cervesa, amb la immediatesa del directe, envoltat de bons amics.

Els comentaris estan tancats.