Wikileaks

Aquests dies estic bastant emocionat amb el que està fent Wikileaks. Per fi un mitjà capaç de treure tots els draps bruts que molts sospitàvem. Fins ara els que s’atrevien a insinuar el que ara Wikileaks demostra eren acusats de paranoics, radicals i antisistemes. I ves per on, tot era cert, i molt del que ni tant sols pensàvem també. Si voleu saber detalls no cal més que anar seguint les noticies de d’aquests darrers dies: http://www.meneame.net/search.php?p=tags&q=wikileaks

No deixa d’admirar-me la valentia del personatge, Julian Assange, en cerca i captura internacional per una sospitosa acusació de violació de la qual ja se l’havia jutjat, i de qui ja es demana sense embuts l’assessinat des del poder. Segurament no li quedin gaire mesos de vida, però l’home anuncia properes publicacions de documents ara relatius al sistema bancari. Xapó. Esperem que siguin tant sucosos com els del governs.

Wikileaks dóna esperances de que les coses puguin canviar. Si els poders es veuen obligats a actuar amb transparència, perquè els secrets es publiquen als diaris, els resultats seran forçosament uns altres, s’haurà acabat la democràcia teatral. Si algú està interessat en donar-hi suport, l’adreça és aquesta http://wikileaks.org/media/support.html tot i que pobres tenen molts problemes per mantenir-ho funcionant, ja que els serveis d’intel·ligència de mig mon ho estan intentant parar

Share Button

16 comentaris

  • Ismael Pelegrí i Pons

    28 desembre, 2010

    Joel: o l’escaneges i el penges o el pirateges o ens en fas un resum. El diari Ara arriba a Menorca i jo personalment el solec comprar, però ahir no ho vaig fer. I a la versió digital està restringit l’accés a la secció d’opinió.
    D’altra banda, que es digui que Assange ha venut la seva biografia per un fotimer de doblers és sospitós, però intent no mesclar el personatge amb l’organització, tot i que açò és difícil.
    Seguesc creient que wikilieks és l’excusa (més reeixida, però igual de poc fonamentada que la llei Sinde) per començar a restringir l’accés a internet tal i com el coneixíem fins ara.

  • Joel

    27 desembre, 2010

    Si teniu ocasió de llegir l’article que avui publica en Joan B. Culla al diari ARA contra Wikilieaks, no ho desaprofiteu!

  • Ismael Pelegrí i Pons

    14 desembre, 2010

    Pel que fa al Malbec, estic segur que farà molt bon maridatge amb els esclata-sangs i altres bolets, cuinats de maneres diverses. El Dyc no el bec ni amb coca-cola, i les muses em fan un boicot actiu des de sempre.
    I del Poeta, m’estim més no parlar-ne (aquest diumenge vaig ser amb en Jordi Florit i ja li vam dedicar prou estona a la cosa: no val la pena perdre-hi el temps, perquè el seu regne no és del nostre món i, com va dir aquell, se sabrà tot). Parlam de wikileaks, no?

  • àlex

    14 desembre, 2010

    Isma,
    El Poeta et diria que quan les muses li venen de nit a la llum de les espelmes dels porxos no les pot defugir i ha de partir a escriure.
    En el teu cas, m’atrevesc a suposar que les teves et visiten quan els al.lots et deixen i que no entenen de whiskies DYCs ni papers de vàters d’una sola capa.
    I per cert, ja tenc el Malbec que ha de pujar nota d’aquell notable de fa uns mesets. Tens dues setmanes per anar-li preparant l’exàmen que li prendràs.

  • Santi

    12 desembre, 2010

    Bé, encara que hi hagi molta part de salsa rosa, també hi ha coses bastant més sèries, com per exemple la submissió absoluta de les autoritats espanyoles a les pressions dels USA, o la complicitat de les autoritats irlandeses per tapar abusos sexuals de capellans, o el doble joc de Xina amb Corea del Nord, o dels paisos àrabs amb Iran, etc. etc. No és que hi hagi moltes sopreses, però si que hi ha proves del que fins ara eren sospites. I, creieu-me, molta gent no ho sospitava, tot açò

  • Ismael Pelegrí i Pons

    8 desembre, 2010

    Perdonau la sintaxi. Amb el whisky, com amb el paper de cul, no s’han d’escatimar els euros (es ver, Àlex?). Tota la culpa és del Dyc.

  • Ismael Pelegrí i Pons

    8 desembre, 2010

    Avui, sense voler, després de llegir que Austràlia acusa els Estats Units de ser al darrere de tot el merder, he pensat que potser Wikileaks és una excusa per aconseguir el control de la xarxa per part de certes potències autoanomenades democràtiques. Fixau-vos amb el merder que s’ha creat per uns documents que són premsa rosa (tota la raó tens, Joel), que no han fet perillar la seguretat de cap país i només dir coses que ja sabíem (que en Berlusconi és un doner, que na Merkel és antipàtica, que en ZP calla i entoma… Segur que l’Assange aquest és un doble espia al servei de la CIA.
    És la típica teoria de la conspiració. Ja sé que no som gaire original.
    Ara bé, independentment del fet que no hauria de pensar tant (just pens i ja dic un disbarat o pens en arguments de pel·lícules de Holywood), sí que crec que en Domènec té tota la raó del món quan diu que ja es poden anar cercant alternatives al sistema de proveïdors centralitzats que és internet. En el meu cas, Google sap més coses de mi que jo mateix. Açò és inofensiu, és ver. Però el que sap Google en global sí que és perillós.

  • Domènec

    8 desembre, 2010

    Sembla ser que funciona prou bé el sistema de mirrors que comenta n’Àlex: http://wikileaks.ch/mirrors.html . Tot i els bloqueigs que els estan posant, no aconsegueixen evitar que la informació s’estigui escampant per tots costats. Un èxit de la comunitat d’Internet en front de la censura.

    Però no sé si això podrà tornar a ser així durant molt de temps. El sistema de proveïdors centralitzats en què s’està convertint Internet fa que sigui més fàcil per als governs i grans empreses (sembla mentida -o no- que ràpid s’han posat d’acord) vigilar i censurar la informació que hi circula.

    L’alternativa que hi veig, de cara a no dependre d’aquesta centralització, són les xarxes P2P, que poden servir per moltes més coses que compartir arxius. A nivell petit funcionen prou bé, però cal desenvolupar-les més i resoldre moltes incògnites abans de considerar-les una alternativa a nivell planetari.

  • Joel

    7 desembre, 2010

    Jo crec que és premsa rosa. Han tret res a la llum top secret o documents classificats?

  • àlex

    5 desembre, 2010

    Molt bona la reflexió den Domènec. Jo de moment, ja m’he donat de baixa de paypal.
    I per cert, voltros que esteis en tema, wikileaks fa una crida a compartir hosting en servidors Unix http://www.wikileaks.nl/mass-mirror.html

  • Domènec

    4 desembre, 2010

    Acab de veure que Paypal ha tancat el compte de Wikileaks. No sé què passarà amb els doblers que hagi donat la gent a través d’aquest mitjà de pagament. Ja hi ha una campanya oberta perquè la gent es doni de baixa de Paypal; jo ho acab de fer.
    Resulta preocupant la trajectòria que està seguint EEUU, cada vegada més allunyada de la democràcia. I a més a més les grans empreses, que en teoria haurien d’anar a la seva, fer duros i prou, es polititzen i s’embarquen en la mateixa línia que el govern.
    Això que podria ser llunyà esdevé proper quan començam a veure la dependència que nosaltres tenim d’aquestes empreses. Ens hem acostumat a fer servir els serveis “gratuïts” que han estat donant (Google, Facebook, Paypal…) fins al punt que una part prou important de la nostra vida passa per ells.
    Donades les circumstàncies i les (obscures) perspectives, crec que hauríem de pensar en alternatives per desenganxar-nos d’aquests serveis que en un moment donat es poden tornar en contra nostra, o tal vegada ens deixin penjats de cop i volta per “violar les condicions d’ús”.

  • Santi

    3 desembre, 2010

    Es intel·ligent el tal Assange. Com si d’una peli d’espies es tractés, el tio ha alliberat a les xarxes P2P un arxiu amb més de 1 GB d’informació encriptada. Cas que el pelin o tingui un “accident” mortal, els seus col.laboradors difondran la clau per desencriptar l’arxiu. Ningú sap que conté, però deu ser la òstia pq ho consideri un seguro de vida després del que ja ha difós.

    L’arxiu es pot trobar cercant “insurance wikileaks”. El link de emule es aquest, jo me l’estic baixant: ed2k://|file|wikileaks-insurance.aes256|1491834576|6EC555319422123FE9C98CE04167960B|/

    Em sorprèn que en Partal encara no tengui clar que en pensa, jo vull una samarreta amb la cara d’aquest tio !!

  • Pau

    3 desembre, 2010

    Totalment d’acord.

    Per cert açò és el que diu avui en vicent Partal en un tweet.

    “Encara no tinc clar q pense de wikileaks. Però tinc clar q la seua persecució és l’atac més gran q s’ha fet contra el q significa Internet”

  • Ismael Pelegrí i Pons

    3 desembre, 2010

    Independentment del fet que sigui poc wiki i poc leaks, i que pot servir d’excusa perquè es vulgui limitar internet (imposar el model xinès), sí que sobta el contingut d’aquests documents. N’hi ha que no tenen res a envejar a la pitjor premsa rosa. Mare de Déu Senyor, en mans de quin personal està el món!

  • Pau

    1 desembre, 2010

    L’imperi trontolla (i ho fa per cert just l’endemà que el PSC i ERC s’estrallesin contra una pared, no és casual, el liberalisme guanya la partida a la socialdemocràcia més clàssica que quedat fora de joc). No voldria desmerèixer el fet. El periodisme va d’això i no del que esteim sovint acostumats. Tanmateix tenc por que “el canvi” sigui un altre. I que s’usi el cas de weakileaks per canviar l’arquitectura d’Internet i fer-la una mica més semblant a la internet xinesa.

    Per cert Àlex Gutiérrez al nou diari Ara fa aquesta reflexió ben interessant

    Wikileaks: poc wiki, poques leaks

    Tres apunts sobre l’última onada de filtracions a wikileaks.
    1. El prefix wiki ha servit per convertir la joguina de Julian Assange en la marca més atractiva del moment. Però és mentida. Ni és wiki –o sigui, col·laborativa– a l’hora de recollir informació (els documents estaven a l’abast de poquíssimes persones) ni ho és tampoc a l’hora de difondre’ls perquè els internautes els analitzin. Al contrari, la publicació de les notícies està pactadíssima entre The New York Times, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i El País.
    2. Les preposicions són importants: es tracta de filtracions “a” wikileaks, no “de” wikileaks. Dels més de 250.000 cables rebuts, només se n’han fet públics 290.
    3. Han pagat els diaris per poder publicar aquesta documentació? Em sembla lícit per part d’ells fer-ho –ni que sigui dissimulant la compra en forma de donatiu–, però altre cop això contradiu l’esperit pretesament obert al qual obliga el wiki.

Els comentaris estan tancats.