Navega per l'autor

Joan Carles

Sobre llinatges i pronúncies

M’ha vingut de gust aprofitar aquesta secció del diari per prendre l’envit que va fer, fa poc més d’una setmana, un altre col·laborador d’aquest diari, Eladi Saura, en referència a la pronúncia d’alguns llinatges que són més o menys presents a Menorca i que deim malament: Bauzà, Balanzó o Monzó. Pronunciam amb s sonora (com casa), però sembla que hauríem d’apuntar cap a una pronúncia correcta de s sorda (com bassa), atès que provenen respectivament de Bauçà, Balançó i Montsó (els tres llinatges són existents també en aquesta escriptura, més genuïna, i el mateix Quim Monzó ha explicat públicament que el seu llinatge s’ha de pronunciar en essa sorda). Així, no va gens desencaminat, el senyor Saura, que plantejava la possibilitat d’alguna reflexió en clau filològica. Continua llegint

Share Button

El setè dia

Article publicat al diari Menorca el passat dia 5 de febrer

-Quina mala passada, eh, haver de fer feina en diumenge!

-Sí, mentre hi hagi gent com tu que hi vengui a comprar!

Aquesta va ser una conversa que vaig sentir entre una caixera i una clienta un diumenge matí. Zasca! (en diuen ara). Jo, en tot cas, també hi era. Perquè més d’un diumenge m’ha tocat anar-hi, quan he deixat passar la setmana, normalment carregada de feina, i arriba diumenge i no hi ha dinar. Que ningú cregui, però, que hi vaig sense fer anàlisi de consciència. Perquè, per moltes decisions polítiques que hi hagi, la política també la feim nosaltres, cada dia, encara que sigui amb la senzilla decisió de quan i on anam a comprar. Continua llegint

Share Button

Maó

Article publicat al Diari Menorca el passat dia 8 d’octubre

Un nom curt per a una ciutat complexa. Envestides per si ha de ser més llarg o no ja ens deixen veure com va la cosa. I és que la meva ciutat, plena d’alts i baixos, és per quedar-s’hi una estona contemplant. Segurament per açò m’agrada. Una ciutat que s’entén molt millor si en coneixem la història, però que també camina amb el seu aire distès, que es respira molt bé de bon matí.

Maó també està ple de tòpics, especialment en els altres pobles de Menorca. Aquella frase amb un deix de burla «vamos a Mahón» o «que tiene una hermosa electrisidat» deixa veure aquesta simplificació, que no és només idiomàtica. Algunes dèries maoneses, en tot cas, vistes des de fora són ben curioses, i està bé mirar-se-les així de tant en tant. Fill des Cós, carrer maonès allà on n’hi hagi (amb el permís del carrer de Gràcia, la Plana o s’Arraval), he mirat la meva ciutat des del centre de l’illa, que m’ha acollit durant uns quants anys, i té també una perspectiva diferent. M’agrada de totes maneres, encara que hi hagi vegades que em faig mala sang. A vegades fa la impressió que Menorca va cap a una banda i Maó té el seu camí particular.

Les festes de Gràcia, acabades de passar, són reflex viu d’aquesta complexitat. Les úniques festes de Menorca que inclouen polèmiques polítiques. És el cas de la qüestió (deixeu-me dir, amb un component que frega l’absurd) sobre si són de Gràcia o de la Mare de Déu. L’any 1976 les trifulgues anaven més enfora, tant per la importància social de les reivindicacions (en contra de l’especulació urbanística) com per la resposta policial de les autoritats.

Durant aquells anys, precisament, Maó va abanderar el procés cap a la superació dels vells esquemes, com mostra la victòria del poble davant amenaces especulatives com la de l’Albufera des Grau. El naixement del GOB a Menorca, la tasca ingent de l’Enciclopèdia de Menorca, la feina reivindicativa de l’Obra Cultural Balear o el revulsiu educatiu i social de la implantació de l’Escola d’Adults són exemples (sempre injustos pels que no dic, que em perdonin), que giren a l’entorn de Maó. La resposa institucional local es manifesta en la modernització de la ciutat i l’obertura cap al port.

És necessari recuperar aquest esperit, i Maó ha d’abanderar canvis importants per a l’illa: la gestió de l’aigua, la implantació de les energies alternatives, la posada en valor del producte local com a marca, la importància del sector quinari, canvis en el nostre model productiu. És molt gros, ho sé, però hi hem de caminar. Per força.

Share Button

No en el nostre nom

Aquest és l’escrit que ha publicat el grup S’Albaida arran de la publicació d’un videoclip seu en el grup de facebook “Som menorquins, no catalans”:
El passat 13 de desembre apareixia al facebook, penjat a la pàgina d’un grup anomenat “Som menorquins, no catalans”, un vídeoclip de S’Albaida amb la cançó “Fandango de les mil flors”. El nostre conjunt musical, que vam deixar arraconades les nostres aparicions públiques l’estiu de 2012, vol manifestar públicament que no tenim absolutament res a veure amb aquest grup ni amb les idees que professen. El videoclip ha estat penjat sense el nostre consentiment, i consideram que la feina que hem estat fent durant més de 12 anys, d’amor a la nostra música i a la nostra llengua i cultura, camina d’una forma radicalment diferent a la que proposa aquest grup de facebook. S’Albaida ha treballat per enaltir la cultura feta i cantada en la nostra llengua, recollint la feina de persones del món de l’art i la cultura que han deixat una emprenta en l’imaginari col·lectiu i en la història de la nostra illa: Francesc Camps i Mercadal (Frances d’Albranca), Andreu Ferrer i Ginart, Deseado Mercadal, Àngel Ruiz i Pablo, Ponç Pons, Pere Xerxa… El nostre folklore, la nostra poesia i la nostra cultura no s’entendria sense aquestes personalitats, que han treballat tant per recollir la cultura tradicional i deixar-ne constància escrita, com per crear la poesia que ha conformat el nostre present com a poble. Totes aquestes persones han fet feina des de la idea essencial que estimar la nostra llengua i la nostra cultura no es pot fer sense la consciència d’estimar la llengua i la cultura mare, la que ens uneix amb els diferents territoris de parla catalana.
El grup de facebook “Som menorquins, no catalans” reafirmen la identitat menorquina a base de la negació. Més menorquins serem com manco catalans. Consideram que la identitat es crea amb amor i coneixença de les tradicions, respecte i estima cap al llegat que ens han deixat els nostres avis i la gent que s’ha dedicat a treballar en favor de la nostra cultura, que sempre han estat conscients que enaltir la cultura menorquina és també enaltir la cultura catalana, tan malmesa durant tants segles. Estem a favor de l’afirmació de la identitat, no de la identitat a base de negació. No hem vist cap referència en aquesta pàgina als intel·lectuals, poetes, científics o lingüistes necessaris per conformar el dibuix d’un poble, i sí les diatribes contra els grups i la gent que no pensa com ells. Si el grup decideix seguir el seu camí, endavant, però no utilitzant el nostre nom.
S’Albaida
Share Button

S’Albaida en la cruïlla

02Aquests dies S’Albaida ha fet públic que deixava els escenaris de forma indefinida amb un concert que farem a Sant Lluís demà dilluns a les 21.30 hores. Des de l’anunci fins al moment actual, les respostes de tot tipus, i especialment de suport a la tasca feta durant els darrers 14 anys, han estat nombroses, i vull, des d’aquesta plataforma, agrair tothom que ha estat amb nosaltres d’una forma o una altra durant aquests anys.

Hem trobat molta gent que s’ha sorprès per la decisió, i fins i tot qui ha expressat que en moments com aquest és quan més falta que mai fan projectes com el que encarna S’Albaida. Probablement és cert. I no amagaré que veure la notícia al diari l’endemà del nostre comunicat, no per més que esperada, em va produir una sensació estranya al ventre. Final. I de cop, perquè ningú ho devia esperar. Però la decisió no és presa precipitadament. Continua llegint

Share Button

Es Cau

foto es cauAquest és un bar que molts de voltros, segurament tots, coneixeu. Un bar on la música en essència pren protagonisme, i on l’escalfor de la cova, a Cala Corb, agombola els assistents. Té la particularitat que la gent participa del caliu que s’hi crea, a còpia de cantar cançons, moltes d’elles de la mar i també de la terra.

El bar ha estat tancat un parell de mesos, però es tornarà a obrir la setmana que ve, concretament dia 29 de febrer, que comença una nova etapa, amb dos nous regents: un servidor i la seva germana, n’Annabel. M’agradaria compartir aquesta nova etapa vital i professional amb tots voltros, i per tant esteis convidats a venir. El bar obrirà, fins que faci un poc més de calor, les nits de dijous a dissabte, vigílies de festiu i també els capvespres de diumenge, en horari de fer el cafè i prendre una cosa més tranquil·lament. Aquests diumenges també hi haurà gloses i cançons. I també que sapigueu que si qualcú té qualque iniciativa interessant (poesia, arts escèniques en petit format…), es Cau també hi és per açò.

Us hi esper a tots.

Share Button

Per què és tan complicat parlar de la Constitució?

Aquest escrit va sortir publicat al Diari Menorca el passat 13 de desembre.

Fa uns dies que es va celebrar el trenta-tresè aniversari de la constitució espanyola, aprovada en un moment complicat de la història política espanyola: la sortida d’una llarga nit de dictadura i prohibicions, no exempta de convulsions ni d’interessos contraposats, i una obertura, a la vegada, d’un procés d’expectatives no sempre resoltes. Parlar de canviar una constitució (sobre la qual el 69% de la població total actual o el 62% de la població amb dret a vot no ha ha pogut votar per edat) que duu conceptes que alguns consideren inviolables ha esdevingut tabú durant molts anys. Tot i així, darrerament hem assistit a un canvi constitucional pactat pels dos partits més votats de l’Estat en una jugada sense precedents, que camina cap a una pèrdua de decisió, en aquest cas en l’àmbit econòmic, de les autonomies.

Continua llegint

Share Button

Ala-York Times

Per si qualcú dubtava de la bona acollida dels Sonadors de Son Camaró, aquí teniu la reproducció d’una crònica de la premsa internacional. Ens deixen molt bé.

alayorktimes

Share Button

A caixes destrempades

portada_petit

Aquest és el títol del nou disc de Sonadors de Son Camaró, que ja està distribuït per comerços de Menorca, Barcelona i Palma. Com bé sabeu, aquest grup de música és ben especial. Jo he de dir que m’ho pas molt bé, tocant, les diferents sensibilitats dels músics que el componen donen una gran riquesa al repertori que es tradueix en varietat i versatilitat a l’hora d’interpretar les cançons, que són irreverents perquè sí, i en una gran qualitat musical (jo ho puc dir, que som els més flac dels qualtre i xal desastres cantant damunt les delícies musicals que em brinden aquesta gent). Continua llegint

Share Button

La mata de jonc

Vull començar amb el recull de tres titulars de la mateixa notícia:

Ramon Ferrer, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

http://www.vilaweb.cat/noticia/3951904/20111119/ramon-ferrer-president-lacademia-valenciana-llengua.html

L’AVL tria un blaver

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/477189-lavl-tria-un-blaver.html

Ramon Ferrer, procedent del secessionisme lingüístic, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

http://www.ara.cat/cultura/LAcademia-Valenciana-Llengua-Ramon-Ferrer_0_593340825.html

Independentment del contingut de la notícia, que tracta de l’elecció del president d’una Acadèmia que mai s’ha pogut llevar, i amb tots els mèrits, de ser una institució polititzada fins a límits vergonyants, i que sembla que així continuarà, el tractament que se’n fa des d’aquests tres mitjans (per l’enllaç ja es veu que són Vilaweb, l’Avui i l’Ara respectivament) ens donen idea de per on van els tirs, i ens obre a un debat molt llarg, però que sembla que no solucionam mai. Només amb els titulars ja basta per fer l’anàlisi. Les notícies, després, no difereixen tant entre elles, tot i que van en acord a cada titular. Continua llegint

Share Button