Un cop acabada l’anàlisi del marc legal de la llengua, ens centram a veure quina és la situació del català en altres àmbits d’ús, pocs però prou representatius, per tal d’escatir-ne la realitat sociolingüística. En aquesta part de l’exposició, agafarem com a fil conductor l’Informe sobre la situació de la llengua catalana que, cada any, elabora la Xarxa Cruscat, tot i que hi anirem incorporant altres dades complementàries per centrar-nos, sempre que sigui possible, en indicadors menorquins i illencs.
En aquest sentit, però, cal lamentar que tenim poques dades actuals disponibles. En primer lloc, perquè l’IBESTAT, l’Institut Balear d’Estadística, des de 2010 no ha elaborat cap estudi sobre usos lingüístics. En segon lloc, perquè a nivell menorquí caldria plantejar la creació d’un sistema propi d’indicadors aprofitant que disposam de l’organisme adient per acollir-lo, l’OBSAM, l’Observatori Socioambiental de l’IME, el qual preveu la presència d’indicadors relacionats amb el patrimoni, l’educació i la cultura. Malgrat les mancances, amb les dades de què disposam es dibuixa amb suficient claredat la situació de la llengua catalana, també a Menorca i a la resta de l’arxipèlag.
La Xarxa Cruscat (Coneixement, Representacions i Usos del català), depenent de l’Institut d’Estudis Catalans, “aplega diversos especialistes i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució del català, per tal de fer-ne un seguiment i una avaluació des de la rigorositat acadèmica”. L’IEC és l’autoritat sobre la llengua catalana (reconeguda legalment pel Reial Decret 3118/1976 que atorga el “reconeixement oficial a l’Institut d’Estudis Catalans com a corporació acadèmica, científica i cultural (…), l’ambit d’actuació de la qual s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes”). La UIB, en aquest cas estatutàriament, és també autoritat reconeguda en matèria lingüística i d’obligada consulta per part dels nostres governants per imperatiu legal, i també en forma part. L’OBSAM, com ja hem comentat, tot i que és només una idea poc madurada, hi podria col·laborar.
El darrer informe de la Xarxa Cruscat, de 2012, presenta cinc eixos. En primer lloc, es centra en el context demogràfic, per tal de veure quina és l’evolució de la comunitat lingüística i, també, per extreure’n dades demolingüístiques, és a dir, les famoses competències: entendre, llegir, escriure i parlar. A continuació, es valora l’estatus jurídic i la dinàmica sociopolítica. En tercer lloc, s’analitza la situació de la llengua catalana en l’ensenyament. Tot seguit, es centra en els mitjans de comunicació i en les indústries culturals per, finalment, valorar la feina de les institucions públiques i la projecció extrerior de la llengua catalana.
Visits: 0