Per molts xalandriers la cultura i la llengua són dues peces clau del nostre país. És el que ens identifica com a poble. Ara que un Xalandrier formarà part de l’equip que dirigirà la conselleria de cultura de Menorca m’agradaria obrir un debat sobre la política cultural a Menorca. Ja sabem que Menorca és relativament petita, que no tenim cap indústria cultural rellevant i que la capacitat política del Consell és limitada. Tanmateix el consell i els ajuntament són les úniques institucions que realment fan política cultural a Menorca.
Com hauria de ser una política cultural de caràcter menorquinista que sigui creadora, democràtica i catalanista. La conselleria de cultura per fer què? Quina política cultural volem per Menorca? Com voldríem que fos el menorquinisme cultural?
M’agradaria obrir el debat tot citant Eduard Voltas, director general de cultural de la generalitat amb ERC. La tardor passada Eduard Voltas va publicar a l’Avui un article que vol ser un full de ruta sobiranista en matèria de política cultural. Entre altres coses l’article diu coses com
“La cultura està al centre del projecte nacional català. No tenim recursos naturals, no tenim grans multinacionals, no tenim força militar. Però tenim la cultura. És la nostra gran força, ens identifica, ens fa nació. Cal proclamar-ho: Catalunya és un país del món on la cultura és prioritària”
“La indústria cultural és la indústria pesant del segle XXI. És absolutament imprescindible disposar d’una indústria cultural forta, moderna, competitiva i clarament al servei de la cultura catalana. La cultura catalana no té cap cap Hachette, cap Bertelsmann, cap PRISA”
“Espai català de comunicació, de Salses a Guardamar. Les llengües creen mercats, i els països intel·ligents ho aprofiten”.
“La cultura catalana només se’n sortirà si és excel·lent. Quan ets gran et pots permetre ser mediocre, perquè la força de la mida sovint ho compensa tot. Quan ets petit, no tens més remei que ser excel·lent en tot el que fas. No es pot subvencionar qualsevol cosa pel fet de ser en català. Al contrari, justament perquè és en català cal ser especialment exigents”.
Són només 4 idees però crec que poden ser vàlides per Menorca
Visits: 1
Fidel,
Jo crec que el futur de la cultura catalana passa per bastir una indústria cultural potent que cerqui l’excel·lència. Amb voluntarisme i prou no anam enlloc. Aquest és en definitiva l’objectiu que s’ha marcat la conselleria de cultura i comunicació de la generalitat (gairebé l’únic que fa ERC al govern que val la pena)
A Menorca no hi ha indústria cultural ni n’hi haurà. En aquest sentit el repte de Menorca no és tant crear una indústria com de connectar Menorca als circuits culturals en Català de música, de literatura i de teatre (no només Catalunya, també Mallorca i València). Jo crec que hi ha molt de mercat potencial. No oblidem que mai en la història de la humanitat hi havia hagut tanta gent que parlés i llegís en català. El que passa és que aquest mercat no està consolidat. Els seus actors són més aviats dèbils. Només un exemple. A les llibreries de Menorca és més fàcil trobar en Pérez Reverte que en Sánchez Piñol.
Una política cultural certament no acaba aquí. Cal fomentar la creativitat (escoles de música, teatre), cal recolzar als que fan cultura (sobretot si es bóna), Cal atraure grans només per als diferents festivals, cal establir un diàleg cultural amb la resta del món inclòs Espanya, el nord d’Africa i Amèrica llatina.
Tanmateix la qüestió clau és si ens situam dins uns circuits culturals en llengua catalana o en llengua castellana.
Felicitats, Joan Carles!
M’agradaria saber quines competències té Cultura per fer feina, dins el Consell, i quin pressupost.
Sobre el debat sobre la política cultural:
– Cal “política cultural” o sobretot indústria cultural?
– Hi ha mercat?
– Què identifica Salses amb Guardamar, llengua a banda?
– Teatre de Guerrilla és “excel·lent”, com reclama Voltas?
– Ens hem de mirar Catalunya com a exemple?
– I les cultures del nord d’Àfrica? (ja arriben pateres a ca nostra)
– I no seria millor començar pel principi: unió Maó-Ciutadella, unió entre illes, que ni tenim transports regulars directes Menorca-Eivissa?
Moltes felicitats, Joan Carles, esper que ens vagis comentant la feina, perquè en Joventut hi ha un gran buit, segons na Maria Rosa constata diàriament: equipaments, casals, activitats, escoltar-los…
Tal vegada també faltaria un diari que es pogués comprar i llegir en català (ja m’enteneu) i que servís per saber què passa a Menorca i a la resta del món. Està clar que es diari Menorca i s’UH no tenen entre es seus objectius facilitar que es pugui viure en menorquí (català) a Menorca.
Certament el que dius de ses llibreries també és molt important, com també ho és es fet que no es pugui comprar un diari en diumenge en tot Maó. Que no hi ha maonesos que vulguin saber què passa el món en diumenge? Tots són a sa caseta desconnectats des “mundanal ruido”?
O és que realment vivim en una illa culturalment morta?
Dissabte vaig anar a casament i vaig coincidir amb en Rafel de Teatre de Guerrilla. Me va comentar que fa uns anys van fer un espectacle a Ciutadella pes febrer i que eren 20 espectadors a sa sala, comptant es familiars den Sebastià (Titi) des Jatho, amic personal des Guerrilla. Repetesc, vivim en una illa culturalment morta?
Continuant amb la reflexió que vaig començar ahir m’agradaria concretar dues mancances preocupants de cultura a Menorca
La primera mancança és que tenim uns canals de distribució culturals més aviat pobres. En particular les nostres llibreries no tenen la categoria que haurien de tenir. Això fa que per exemple les novetats literàries en català no sempre arribin i es faci més aviat molt poca publicitat de la literatura catalana no menorquina. En certa manera hi ha més demanda potencial que oferta. Per trencar aquesta dinàmica només hi veig dues possibilitats La primera i més desitjable seria la consolidació d’una institució de de veritat al servei de la cultura catalana, una iniciativa com la llibreria Rovafabes de Mataró (de caire cooperatiu) i la llibreria Quart Creixent de Palma. És complicat però no impossible. L’altra possibilitat seria que aterrés a Menorca una cadena com Abacus. Potser no és el més romàntic tanmateix estic convençut que seria en aquest moments el millor revulsiu per a la cultura a Menorca.
La segona mancança és la fragilitat de l’espai de comunicació en català. Més enllà de TV3 i Es Carrer a Menorca no existeixen mitjans de comunicació en català amb una perspectiva catalanista. Des espanyolisme han triturat abans de néixer qualsevol iniciativa en aquest sentit (el darrer que va fer en Matas va ser atorgar llicències de televisió al mundo i companyia). És certament el repte més difícil (ho hem vist amb Es Carrer que malgrat tot encara sobreviu) però també el més necessari. Els mitjans de comunicació són claus per articular la cultura catalana …i el que estar ben clar és que el Mundo no ho farà.