Facebook

Jo també tenc una pàgina al facebook. Igual que n’Àlex vaig apuntar-m’hi gairebé per casualitat. No record el motiu. A l’inici era més aviat reticent a la idea. No sóc massa bo escrivint xorrades ni posant fotos, hi havia molt pocs coneguts menorquins i catalans amb qui restablir amistat i a més na Jane va decidir esborrar-s’hi després d’un disgust. Vaig estar a punt de deixar-ho anar. Tanmateix m’hi he acabat enganxant. Compartesc amb n’Àlex i en Pere Quintana una certa preocupació amb la privacitat. Però bé que voleu que us digui si em volen trobar ja saben on som. No sóc massa procliu a adherir-me a grups o causes però no tenc cap criteri establert. Sóc membre del grup “In rememberance of …. Parsons field house bar (PFH)” i diria que em vaig adherir a la causa que demanava la deportació de Jaume Matas. Ara bé la majoria de les causes les ignor.

(Aquesta entrada volia ser un comentari a l’escrit de n’Àlex de dia 8 de desembre però tenia masses coses a dir per limitar-ho a un comentari….Que voleu que us digui m’interessen aquesta mena de fenòmens. Deformació professional de sociòleg.)

Així idò que en pens de facebook?

D’entrada diria que facebook és un exemple més de la creixent desdiferenciació entre l’espai de treball i l’espai d’entreteniment. Facebook és l’entreteniment per excel·lència dels que ens passam el dia davant un ordenador, una màquina de treball que porta tot l’entreteniment possible incorporat. Les tecnologies de la informació han desorganitzat completament l’espai de treball i de relació. Amb l’arriba dels ordenadors no només ens portem la feina a casa sinó que també convertim la feina en un espai d’entreteniment.

També diria que facebook és una eina que serveix bàsicament per mantenir una xarxa de relacions en un context canviant i fluid. Tu et mous, els teus amics canvien però facebook roman allà mateix. Et permet reconnectar amb la teva gent amb independència de la seva geografia. Amb facebook tothom pot saber que fas. La mena de comunicació que fomenta és més aviat superficial i banal. Amb l’excepció d’en Xavier Sala i Martín, del qual m’he fet amic (m’has fet enveja Àlex), la majoria dels mortals utilitza facebook per dir aquella mana de coses que abans dèiem a llocs com la Morada “Uep Joan, Que? Com?”. Aquesta superficialitat és el secret de facebook. És el que et permet mantenir relacions amb gent amb qui no necessàriament tens res a dir. Ara que ja no tenim la morada, tenim facebook.

Algú ha dit amb molta raó que facebook converteix la vida la privada en espectacle. És com un gran reality show protagonitzat pels teus amics i coneguts. En aquests moments en D, “is drinking tea and watching the results come in”, mentre que O. És troba “davant el foc, mmmm”, G “has just finished work and is about to get into a nice hot bath, chill out and watch x factor”. M. ha afegit noves fotos – ja en porta més 500- aquesta vegada de Peterborough. I finalment E. Que sempre et bombardeja amb causes estúpides m’ha enviat una causa nova que ja porta 21.000 adherits “Solo falta mi abuela en facebook”. Facebook és la telenovela del segle XXI.

Per mi facebook és una eina que diu molt sobre la manera com ens relacionem en el segle XXI. Té coses bones, esperau el dia del vostre aniversari i veureu. Tanmateix continua sense convèncer-me. La seva utlització ha creat situacions que no m’agraden. A mi per exemple m’ha passat que els meus alumnes m’han trobat i m’han demanat la seva amistat virtual. Els vaig dir que sí perquè no sabia que dir-los i ara tenen accés al meu àlbum i un munt de coses més (sort que no actualítzo massa el facebook).

Però bé perquè preocupar-se un amic en va dir que “facebook is a bit of a yesterday´s thing”. I vosaltres que en pensau

Share Button

4 comentaris

  • Joan Carles

    27 desembre, 2008

    La veritat és que més enllà de si m’agrada o no, encara diria que tampoc no m’agrada parlar-ne, de fet no sé per què ho faig. Som d’aquells que no m’hi he posat per vessa, i només atracar-m’hi em crea mal rotllo, encara que entenc que qui s’hi posa i xala, endavant. Francament, preferesc compartir paraula dita, i així ho faig. Qui me cerca, me troba, i si m’importa qui cerc, també el trobaré.

  • geno

    17 desembre, 2008

    Hola Pau, a jo m’ho va mostrar es meu germà i vaig trobar que era sa manera més tonta de perdre es temps,. I això de trobar gent.. sí, podria estar bé, però ses pàgines grogues i els amics dels amics també ajuden…
    JO sóc més partidaria d’un cop de telèfon un parell de cops a l’any o les cartes tradicionals que donen més sensació de proximitat… però ja ho sabem que sobre gustos… una abraçada des d’Olot.
    Geno

  • L'amo de can Maleno

    16 desembre, 2008

    Gran error afegir els teus alumnes a les teves amistats…
    Jo també hi estic bastant enganxat, vaja, molt. Abans cada dia el primer que feia a l’ordinador era mirar el correu. Ara mir el Facebook.
    Trob que està bé és una bona eina per relacionar-se i un dels avantatges que li veig és que en 2 minuts ja pots saber el que fan els teus amics.

  • Santi

    16 desembre, 2008

    Hola Pau

    Jo no som a Facebook per varis motius. Un d’ells és que no tenc gaire temps lliure, i el que tenc no el vull passar davant l’ordinador, on ja faig prou hores. L’altra raó és la privacitat. Ja no em fa cap gràcia tot el que Google sap de jo gràcies al Gmail o al Google docs, però Facebook em sembla excessiu, és publicar la vida privada.

    La part positiva deu ser aquesta de mantenir relacions amb gent llunyana. Dius que és com un substitut la Morada, però no hi fan coquetes, i a més és com tenir la CNN filmant tot el que dius i menges.

    No ho sé, tal vegada qualque dia hi entri, per provar, però la veritat és que no m’estira gaire.

Els comentaris estan tancats.