No hi ha multilingüisme si no s’estima la llengua pròpia

Article publicat divendres 27 de Septembre a Diario Menorca

T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense” (Ovidi Montllor)

Menorca viu un dels conflictes més agres que es recorden. Tota la comunitat educativa s’ha revoltat per un decret de llengües pedagògicament insostenible que condemna els alumnes a la ignorància. El decret ha estat impulsat sense diàleg per un president amb tics autoritaris i una consellera que no té cap experiència en el món educatiu. Des de Newcastle seguesc amb atenció el conflicte, orgullós amb la fermesa de la comunitat educativa, molt preocupat per la intransigència de Bauzà i Camps i profundament decepcionat amb la inactivitat de Santi Tadeo i Àgueda Reynés, sempre amagant el cap davall l’ala.

EL TIL és una passa més per eliminar el català de l’escola. Els ideòlegs de l’espanyolisme fa temps que situen l’escola pública com el principal culpable de la deriva moral i nacional de l’estat espanyol. La seva recepta per redreçar la situació passa per acabar amb l‘adoctrinament nacionalista i transformar l’escola en un exercici més de formación del espiritu nacional. Com a bon deixeble, Bauzá ha posat l’educació d’aquestes illes al servei d’un projecte neo-franquista amb l’esperança que Madrid li agraeixi amb un ministeri. Fins ara aquesta croada es feia en nom de la llibertat. La idea era que els pares poguessin elegir la llengua de l’escola. Com que els pares han elegit majoritàriament el català, l’argument ha canviat. Ara la croada es justifica per la necessitat de millorar l’anglès. Ens diuen que el català és la culpa del fracàs escolar i que els anti-TIL no volen que els nostres fills aprenguin anglès. Mentida podrida.

El TIL és la versió educativa del Relaxing Cup of café con leche de l’inefable Ana Botella. Hi té el mateix deix spanglish, cutre i electoralista. El decret no té res d’integral ni de trilingüista i a més se’n fot de la llengua de Shakespeare. Ni un euro d’inversió, cap innovació pedagògica, poca cosa més que política de cara a la galeria. Perquè algú realment es creu que amb un B2 es poden donar classes en anglès? Jo que don classes en anglès us puc assegurar que no. Què pot aprendre un al·lot amb un nivell baix d’anglès sense suport addicional que viu en una societat que no l’empra per res? Poca cosa. El més preocupant de tot és que el TIL bescanvia educació per llengua. És igual que els al·lots sepin matemàtiques, l’important és que expliquin als turistes que Menorca is fun, seguint l’exemple d’Ana Botella. Ignorància com a bandera.

No seré jo qui negui les mancances del nostre sistema educatiu pel que fa l’anglès. Jo mateix en sóc una víctima. Vaig acabar l’institut amb un nivell pèssim d’anglès. El 3 de l’examen d’anglès de selectivitat és la pitjor nota que he tret mai. Cinc anys després arribava al nord d’Anglaterra sense entendre ni papa però amb moltes ganes d’aprendre. En tres mesos ja el parlava raonablement bé. Les mancances lingüístiques no van impedir que cinc anys més tard presentés la meva tesi doctoral. I és que tant important és saber idiomes com tenir alguna cosa a dir. I la meva educació va estar farcida de bons professors que em van ensenyar a aprendre, pensar i a estimar la cultura. N’estic especialment agraït a tres n’Andreu Murillo, na Fina Salord i en Joan Estruch, els quals juntament amb els meus pares em van despertar la curiositat intel·lectual. Sense ells sí que no hauria fet mai una tesi.

M’he demanat moltes vagades què fallava. No sóc lingüista però la meva intuïció és que fallaven bàsicament dues coses. La primera és la manera com apreníem l’anglès. Ho fèiem com si fos castellà. Vaig aprendre l’anglès en el moment que vaig deixar de memoritzar Phrasal verbs i vaig entendre la seva lògica. La segona cosa que fallava és la nul·la presència de l’anglès en l’esfera pública. Tot i la importància del turisme, l’anglès no és present ni a la televisió, ni al cinema ni a la premsa. No el necessitam per res. La nul·la presència de l’anglès és una herència directa del franquisme, el qual va prohibir de l’esfera pública cap altre idioma que no fos el castellà. El TIL no ofereix una resposta positiva a cap de les dues mancances, ni introdueix nous mètodes educatius ni obre la porta al multilingüisme. És més aviat una passa més cap al monolingüisme

No hi ha cap país europeu que sacrifiqui la seva llengua per l’anglès. En la majoria dels casos l’anglès s’aprèn bé sense necessitat de fer un 30% de les classes en aquesta llengua. És una qüestió de recursos pedagògics però sobretot de mentalitat. Mentre es continuï sense donar valor a la riquesa lingüística i a l’àgora pública les veus que parlen en llengua no castellana estiguin marginalitzades, aprendre una llengua estrangera serà complicat, senzillament perquè tindrà poca utilitat. El TIL no està fet des d’una mentalitat multilingüe sinó colonial. Només així s’entén que es vulgui ensenyar una llengua per marginar-ne una altra. Perquè no hi ha multilingüisme si no s’estima la llengua pròpia. Com tampoc hi ha país mentre es continuï promovent la ignorància.

Twitter: @pauobrador

Share Button