Croquetes de verdura estil “La Morada”

Ohhhhhhhhhhhhh que bones que són.

Ses croquetes de verdura de La Morada són insuperables. Ara les esteim intentant reproduir aquí a Aiguafreda, però no mos n’acabam d’ensortir.

Tot i que sa cuinera, na Núria, s’estrenava en aquest menjar i no li van sortir malament del tot, el cert és que mos falta algun secret. Sa propera trobada de xalandriers haurem de fer un concurs de croquetes de verdura, no trobau? A vam si algú li sap trobar es secret ( i no val que na Toñi vos ajudi).

borja

Visits: 0

11 comentaris a “Croquetes de verdura estil “La Morada””

  1. Cris, no es tractava que mos fessis dentetes als que no tenim el plaer de poder-les tastar més que de tant en tant.
    Envia-me’n mitja dotzena per mail (o al manco un foto).

  2. Demà quan menji ses coquetes de La Murada de cada dissabte segur que tenen un gust especial.
    Coquetes, coquetes!!!… bon tema per a un concurs culinari (jo només ho deix anar).

  3. M’incorporo tard al debat culinari. Hem estat uns dies d’esbarjo per Saragossa…..un dia ja us explico com de “carques” són per allà.
    Nosaltres a part de les d’endivia, bledes, porro i pastanaga, etc, també en fem unes, recepta de ma mare, amb col, pastanga i ceba, talladetes molt fines i que queden molt cruixents, ahhh també els hi afegim pipes de girasol.
    Les anomenem tempures.

  4. Borja, açò de dur més menjar a Xalandria mos deixondeix a tots! Bravo!!
    Ses meves sàvies no eren especialistes en coquetes, o sigui que no tenc es gust de poder dir que m’agradassin més ses seves que ses de la “Murada”, que per jo són ses millors. En tot cas prendrem nota de Vasallo 113 per si un cas…
    En es meu cas, mira que ho he intentat vegades i mai he aconseguit que ses coquetes no quedassin crues, o olioses, o massa molles…. mmmm, pens com na Laura que no me fa sa pinta que sigui cosa des llevat, però sa farina tampoc està clar (sa propera vegada provaré es consell den Joan d’escaldar-ho abans, a vam)
    Ah, a ses coquetes d’endívia jo hi pòs una mica de pebre verd i vermell talladet petit i no hi fa cap nosa!
    Joan i amants de sa llengo (sense tàperes): respecte as tema “La murada”, podria ser que s’origen no fos “mur”, sinó “morar”? Ho dic perquè amb ses hores que hi arribam a fer de vegades….. 😉
    Bona nit

  5. Em fa gràcia que hagi sortit el tema de les coquetes perquè justament s’altre dia ho comentava a en David. Tenen alguna cosa d’especial que no sé com definir-la i que em recorda al menjar oriental. Açò no vol dir que es pugui comparar amb aquest tipus de menjar, però alguna cosa tenen que els dóna un gust diferent. Què deu ser? Açò des safrà m’ha fet que pensar; mmmmm….. El coloret de les coquestes ens pot donar una pista ja que no crec que sigui de groc de paella.

    Un altre apunt: Tampoc crec que el que dóna la textura a les coquetes de la “Murada” sigui el llevat. Al contrari, el fet que siguin tan tupides és fruit d’una massa bastant compacta i açò s’aconseguiex sobretot amb la farina. Però amb açò de sa verdura escaldada no hi havia anat a caure. Talvegada és el que fa que no surtin tan olioses…

    Bona nit…

  6. Uep aquí,

    Estic d’acord amb en Moisès: les millors coquetes les fan les àvies i les mares (encara que no és un fet generalitzable, tot s’ha de dir). Ara, si de ver en voleu menjar unes de bones: Vassallo, 113. Demanau per na Falipa i us en donarà unes de bacallà d’aquelles que et fan arribar a l’orgasme de manera immediata (Per als qui no ho saben: na Felipa és l’àvia de na Laura i encara no li he provat res que no sigui l’òstia, i açò que de menjar en fa de molts de tipus: arròs de la terra, panxa, llengua amb tàperes, ronyons, formatjades, coques de verdura, de tonyina i de carn, flaons… pastissets, amargos, crespells…).

    Pel que fa a les coquetes de la Murada, pens que sí que són molt bones, delicioses, fins i tot; i crec que ens sorprendríem de conèixer el secret, que jo no veig altre que alguna espícia del tipus cúrcuma, safrà o similar (groc no, per descomptat) que li dóna aquest toc diferent. I la textura és molt delicada, i amb açò crec que l’afirmació d’en Joan de l’excés de llevat és molt encertada. Ara bé, voldria dir que jo crec que l’oli és molt important i, no només la temperatura de l’oli, sinó també el tipus. Qui em pot dir que na Tonyi no empra l’oli de gira-sol més barat del mercat? I si fos aquest el secret?

    Salut!!

    PS: Començau a pensar la recepta de les coquetes que hi haurà concurs.

  7. Ep aquí,
    Bon dia a tots!
    En primer lloc voldria fer un homenatge a totes ses s’àvies i mares (és trist no poder dir àvis i pares, però tradicionalment és així) per els seus coneixements en l’art de fer menjar i molt més important en fer-nos disfrutar alhora que ens alimenten.

    Sense voler desprestigiar a ses coquetes de “la Murada”, he de dir que m’agraden més ses que fa mu mare. És més, un fosquet que vaig anar a veure n’Abril, n’Isma n’havia preparat unes de porro i pestanaga (Isma, corregeix-me si m’equivoco) i en vaix menjar una que va ser una delicia.
    Llàstima que fosin per n’Abril.

    Vull dir amb això:
    No serà que les de la Murada les tenim un poc ideal·litzades?
    No serà, per altre banda, que les troban tant bones per què les menjam amb bona companyia?

    Si volem trobar el secret de ses coquetes hem de investigar a casa mateix!

    Per acabar, menció especial a ses coquetes de carn.

    Salut!

  8. En Borja sap que la gastronomia és un plaeràs i torna de nou a dur menjar a Xalandria; llàstima que sigui hora del vermutet i ara no em vagi bé anar a la Murada. De coquetes jo n’he fet un parell de vegades, d’endívia. Pens que no estaven gens malament. Al llibre dels Borràs dónen -pens- una bona pauta per intentar-ho. I aquesta idea d’en Joan d’escaldar el verd me l’apunt, qualsevol dia ho prov. Ara, el meu proper repte és fer pastissets. Quasi res!

  9. Ni idea del secret de les coquetes, però imagin que no el sabrem mai. Supòs que hi deu haver trampa, qualque ingredient d’aquells que els puristes es durien les mans dalt del cap, probablement un excés de llevat d’aquell de royal.
    En tot cas, encara que la verdura allà la facin en cru (es fa dins la paella, quan es couen ja les coquetes), recoman que la faceu abans escaldada, un se n’ensurt millor. La pasta és més compacta i les coquetes no es desfan. Un altra punt importantíssim, que no he acabat de afinar del tot mai, és la temperatura de l’oli. No pot ser massa baixa (queden olioses) però tampoc excessivament forta, perquè es fan massa ràpid per defora, queden massa cruixents, i poc fetes de per dins.
    L’altra dia, per cert, vaig fer unes coquetes d’ortigues de la mar (eh, Nico?) que crec que em van quedar prou bé. No hauríem de deixar perdre aquestes delícies del paladar.
    I un darrer apunt lingüístic: crec que hauríem d’evitar el nom croqueta (destinat a aquestes de findus) i dir-ne d’aquest producte nostre coqueta (de forma més irregular, com una coca petita, nom més tradicional). Un altre nom en menorquí és el de raola. Ah, i un altre apunt lingüístic: hauria de ser “la Murada”, amb “u”, que ve de mur (muralla), i açò crec que no ho saben ni els del bar, si jutjam per la retolació.

  10. Borja!!!!!!!!!!!!!
    Tota sa raó del món, ses croquetes de verdura de La Morada són insuperables. Em fa gràcia, jo fa uns mesos vaig intentar fer-les a casa i no, no, no em surten tant bones. De fet, ja no en faré més, resignació, quan vulgui croquetes aniré a La Morada i punt, tenc sa sort que de tant en tant hi puc anar. Açò sí, a n’es concurs de croquetes de verdura m’apunt segur, entrenaré un poc i ja està, puc sorprendre.
    Una abraçada!

Els comentaris estan tancats.