Navega per l'autor

Marta

Jo dic[s] no, i tu?

dic(s).jpg

Aquí va el text d’una campanya que hem engegat diversos col·lectius i gent que s’estima Menorca, en contra del “diquisme” que s’està donant a Menorca actualment. A partir del dissabte 7 d’abril i fins que les eleccions ho permetin tenim previst sortir al carrer per informar a sa gent sobre es tema, vendrem camisetes amb sa imatge que veis aquí i convidarem a que es participi en les diferents activitats que hi ha previstes. Una de ses coses que ja hi ha programades és “La ruta dels dics” que consisteixen en 3 excursions reivindicatives per les diferents zones amenaçades de dic: 22 d’abril pel port de Ciutadella (ens trobarem a les 10h vora el club nàutic), 13 de maig pel Port de Maó (a les 10h a la Plaça Miranda) i 20 de maig al Port de Fornells (a les 10h baix la torre, a la bocana del port).

Si algú vol participar activament en sa campanya, que ho digui, que quants més serem més riurem.

“PER QUÈ SORTIM AL CARRER?
Menorca té una planificació territorial a nivell d’illa (el PTI), però les qüestions relacionades amb la mar i la costa no tenen visió insular.

La manera en què es vol tancar el projecte del dic de Ciutadella provocarà que nous projectes de dic surtin a Maó i a Fornells, precisament perquè no s’ha usat la visió insular, imprescindible en el cas de les obres als ports.

De fet, pocs dies després que s’anunciàs l’aprovació del projecte de Ciutadella (amb l’argument que el port de Ciutadella necessita millores) alguns grups d’empresaris de Maó van dir públicament que el port de Maó també necessita millores i que també volen un dic. Autoritat Portuària ha anunciat la seva voluntat de construir-ne un vora Cala Figuera.

I es coneixen com a mínim 3 projectes per al port de Fornells, que també contemplen la
construcció d’un dic (en alguns casos, de més d’un) i la creació d’un port esportiu dins la badia.

Noltros creim que Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d’altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d’altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot.

També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb voler posar dics a tots els ports i amb pretendre fer créixer el nombre d’amarraments nàutics sense saber mai on està el límit.

MENORCA ES MEREIX UN FUTUR MILLOR.

Volem una planificació insular de la costa i la mar de Menorca.
Ajuda’ns a aconseguir-ho. PARTICIPA EN LES ACTIVITATS d’aquesta campanya.

Moltes gràcies per la teva atenció.”

Share Button

La natura és sapiens, l’homo no

dscn2103.jpgCom tots ben sabeu, hi ha hagut un incendi al Milocar que ha cremat unes 140 hectàrees, ben a prop de sa finca d’Alfurí, o es vol fer el centre d’interpretació del possible futur Parc Nacional del Nord de Menorca. Molta coincidència, no?. Al principi no es sabia si era provocat o no, malgrat es podia dir amb tota seguretat de que es tractava d’una “negligència”. Clar que, això de negligència és molt ampli ja que pot ser una negligència intencionada o no, però sempre d’origen humà. Afirmar això no va ser massa difícil ja que basta anar per es camí dels Alocs per veure que el foc començà be davora del camí. Bé, pot ser algú que ha tirat una llosca per sa finestra i, com el camp està tant sec, ha pres ben ràpid. El cas es que tothom sospitava que havia estat una negligència intencionada degut a tota sa polèmica que ha suscitat el Parc Nacional, sobretot entre els propietaris de la zona (que per cert, hi va haver un que tirava pedres a l’helicòpter que agafava aigua d’una bassa tot cridant: “això és per beure ses vaques!!!) i els peperos, clar. S’ha tardat un parell de setmanes per confirmar la intenció a l’incendi argumentant que hi ha dos punts d’inici del foc. Patètic, no? Bé, el piròman no devia saber que hi ha una llei nova que obliga a deixar una zona intacte 30 anys després d’un incendi per així evitar especulació.

Vaig anar a l’incendi amb el GOB per fer un recompte de fauna morta. El paisatge era impressionant: natura morta, natura cendrosa i carbonitzada. Al inici, semblava que estava tot mort i, de fet, una bona part ho estava. La fauna més afectada van ser les lentes tortugues i van sorprendre els cadàver de cranc americà i anguila a un indret de terra ferma (evidentment que van caure del cel juntament amb l’aigua que tiraven els helicòpters, procedet pot ser, de la basa per beure ses vaques del propietari maleit i altres). Però, el bosc mediterrani és molt savi i ja està preparat per tornar créixer ràpidament. Plantes com l’arboç i el bruc, son plantes rebrotadores, és a dir, tenen un òrgan subterrani anomenat rabassa que continua viu malgrat la part aèria estigui carbonitzada. Els pins obren les seves pinyes en un esclat sec per alliberar els seus pinyons ansiosos de germinar en un terreny ara ben despoblat i sense cap competidor i crida: colonitzeu-me i vestiu-me de nou!!! (mireu sa pinya de sa foto!). Les cebes marines, tenen el seu tubercle amb les capes de fora “chamuscades”, però si els a peles surt un vermell rabiós de vida. En definitiva, el Milocar tornarà a tenir una vegetació arbustiva recuperada en 2-3 any i arbres i un aspecte quasi igual al d’abans al incendi en 10 anys (a escala natural és molt poc).

Em vaig anar del Milocar, bruta de carbó, però amb una idea clara, una idea que de cada vegada es fa més forta dins meu: La natura és sapiens, l’homo no.

Share Button