Va d’avions

Aquest dematí demanaven per sa ràdio anècdotes d’aeroports i he pensat que estaria bé telefonar-hi per explicar ses meves múltiples experiències. I és que crec que si féssim un concurs, modèstia a part, guanyaria jo.

Ara mateix se me n’acudeixen 4 o 5. Començ:

1) Vol de setmana santa Barcelona- Menorca. Embarcam amb més d’una hora de retard per boira a Menorca. Quan som a punt de sobrevolar Sa Roqueta, sa boira encara era allà. Mitja volta i cap a Barna. Cap a reclamar que mos tornin a embarcar en un altre vol. “Las mujeres y los niños primero”. Per sort en Martí tenia un o dos anys. A dinar de franc as restaurant de s’aeroport i santornem-hi. Vam arribar evidentment amb més de deu hores de retard sobre l’horari previst.

2) Aeroport d’Eivissa. Estiu. Tornam cap a Barcelona. En Martí té poc més d’un any i juga amb una fieta de sa seva edat, “negreta”, molt mona. També més d’una hora de retard per causes alienes a sa voluntat de…. A esperar. M’atrac a xerrar amb sa mare de sa fieta amb qui juga en Martí. És mona, sí, xerram una estona (Què tal? Bé. Quin temps té? 15 mesos i el teu? Acaba de fer l’any…), Me’n torn cap allà on seia na Núria, i me torn a mirar sa mare.

Òstia!! Era na Judit Mascó!!!!

TO BE CONTINUED…

Share Button

4 comentaris

  • Diana

    15 gener, 2009

    Ara se m’acudeix que un dia també podríem parlar de reunions inútils, i del temps que ens fan perdre (sobretot si no es preparen).

  • Diana

    15 gener, 2009

    Perdoneu les faltes, ara me n’adono que no puc editar el comentari. Ho sento, les presses no són bones!

  • Diana

    15 gener, 2009

    Eii, Borja, i han de ser d’aeroports, nooo? perquè si no també recordo aquell primer Nadal de tornada amb vaixell a Menorca, després de tres mesos d’estudiar a Barcelona. Una pila d’hores de mal viatge per anar Barcelona-Menorca i tornar a Barcelona,gairebé damunt el dia de Nadal i amb poques possibilitats de trobar alternatives. I els pares a Menorca plorant desconsolats!
    I una d’avions:
    Menorca-Palma. 7 del matí. Reunió de feina. L’avió amb la plana major de la política menorquina. Tots en els nostres seients i l’avió que no s’enlaira. Renou de megafonia interna. El pilot en persona que es decideix a donar explicacions: “Disculpen las molestias pero el copiloto ha tenido problemas con su vehículo”. Molt amablement, però la gent creu que potser s’ha dormit i no ho volen dir. Al cap de gairebé una hora entre el copilot a l’avió sense saber que el pilot ja ens aviat explicat el seu “problema”, la gent aplaudeix (amb ràbia continguda). La mirada del copilot va se assassina, jo penso que si en aquell moment hagués disposat d’una arma, n’hagués fent ús. Es veu que no es va quedar content amb el fet que el pilot se n’hagués anat de la llengua i el va retar a baixar de l’avió per parlar-ne (tot això contant que ja feia més d’una hora que estavem tots asseguts dins i començava a caldejar-se l’ambient). Baixen de l’avió i després de una”acalorada” discussió tot segueix el seu curs normal….arribem a Palma, la reunió, com sempre, inútil.

  • Santi

    15 gener, 2009

    Si que és mona, si, sa mare …

Els comentaris estan tancats.