Navega per la categoria

Literatura

Fulls de dietari: 21 de juny de 2008

En un dels darrers viatges a Barcelona vaig comprar (a Documenta) un llibre que recull les diferents intervencions en un col·loqui sobre l’estat de la literatura catalana després de Frankfurt. El llibre em va fer ontes i no vaig poder evitar d’emportar-me’l. Un dels noms que en va condicionar l’adquisició va ser la presència de Ponç Puigdevall dins de les seves pàgines. He de confessar que vaig trobar força interessant veure què podia dir el personatge fora del seu medi natural (els suplements de cultura) i no me va decebre. Hi escriu dos articles.

Continua llegint

Share Button

Botella al mar

Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles.

Mario Benedetti

Share Button

LLETRES DITES

Aquest proper divendres, dia 10, a les 20.00 h, al centre social de Sa Nostra a Ciutadella (Camí de Maó, 9) es farà una nova edició de “Lletres dites”, activitat organitzada per l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana). Anna Maria Ticoulat, Carme Cloquells, Guillem Rosselló, Jean Serra, Margarita Ballester, Maria Jesús Cloquells, Miquel Ferragud i Pere Gomila faran una lectura de textos literaris que siguin novetat editorial. L’acte serà presentat per un servidor i és una magnífica ocasió per escoltar literatura.

No cal dir que hi estau convidats.

PS. Aquesta és una convocatòria, però no me volia menjar, per segona vegada, l’entrada de la fira de la sostenibilitat.

Share Button

POETICALAIOR

Aquest estiu que gairebé ja hem escatat ha coronat Alaior com a capital menorquina de la poesia. El mèrit de tot açò té un nom: Biel Pons. Gràcies sobretot a ell han passat per aquest poble Biel Mesquida, Hilari de Cara, Sònia Moll, Edgar Alemany i tot Illanvers, a més d’altres actes relacionats amb la parenta pobra. Els qui hem pogut beneficiar-nos de les activitats programades hem estat uns privilegiats i cal agrair que hi hagi institucions públiques que apostin per atracar la literatura a la gent. Enhorabona!

Share Button

Ruper Ordorika

Fa uns quants dies en una calada de capvespre a Binibloc, vaig reassaborir la poesia feta veu en Ruper Ordorika gràcies a n’Àlex. Ell, des de Buenos Aires, em va acabar posant sobre la bona pista: que el cantant basc cantava a Barcelona el passat diumenge.

Investigant al web d’Ordorika vaig saber que actuaria al Museu Picasso i, encara que fins al dia abans no vaig saber si hi podria anar, la cosa és que reservant per telèfon dues entrades (a 3 euros cadascuna) hi vam poder esser.

Va ser un molt bon concert, en un dels patis que té el Museu i amb un aforament que deuria voltar la seixantena d’incondicionals, molts dels quals euskalduns residents a la capital catalana. La quarta cançó que va cantar va ser Ene Begiek i la penúltima Martin Larralde, ambdues a partir de textos magnífics de Joseba Sarrionandia -nom aplaudit per una bona part del públic quan Ruper el va pronunciar. A més, el rupertori incloïa cançons de diferents èpoques que el cantant anava desgranant didàctic i sorneguer a la vegada i intentant sempre atracar-se a la traducció catalana del títol. De les que desconeixia, va cantar el poema La llum (també de Sarrionandia) en un ambient musical que connecta deliciosament amb els versos originals. A banda del mític Berandu dabiltza i de l’esplèndid Hi hintzena (ambdues són cançons a partir de poemes d’un altre gran escriptoràs: Bernardo Atxaga) no m’hi va faltar res. Només la resposta a aquella pregunta de per què tenc gustos tan summament minoritaris?

Share Button

…de poesia i de Menorca

Com que sembla que Xalandria és un bon espai d’autobombo, us inform del recital de poesia que es farà aquest proper dimecres 21 a Barcelona:
…..de Poesia i de Menorca
Hi intervindran els poetes Ignasi Canyardet, Edgar Alemany, Fàtima Anglada i Sònia Moll. Margarita Ballester ens farà una breu dissertació sobre la Poesia a Menorca i presentarà els poetes convidats. Amb l’assistència del Conseller de Cultura, Patrimoni i Educació, Joan Lluís Torres Faner.
A les19.30 h
Ateneu Barcelonès. Canuda, 6

   
Share Button

…Les postres encara van ser millors.

Un servidor de tots vostès ja tenia pensat fer la crònica del recital poètic d’ahir, però ha de confessar que esperava primer a llegir les cròniques dels dos inefables diaris menorquins per tal de tenir material des del qual partir. Ambdós rotatius en treuen notícia amb fotos i amb textos no gaire llargs i de circumstàncies, el del pamflet episcopal no va ni signat, s’amaga sota el genèric Redacción. Evidentment, qui no hi hagi assistit no se’n podrà fer una idea si fia de la premsa. Només un parell d’exemples: al Menorca, a la foto, apareix Sebastià Alzamora i al peu es diu que és en Gaspar Jaén. I a l’Última Hora es cita una tal Vinyet Paella (sic.) com a poetessa barcelonina. I com que dels periodistes no ens podem fiar, vet aquí la meva percepció del recital.

Pere Gomila va ser-ne el presentador i va complir el seu paper a la perfecció. Encara no sé d’on treu el temps per fer la feinada que fa i, sobretot, amb el rigor i la seriositat amb què la fa. El primer a pujar a l’escenari va ser Sebastià Alzamora. He de confessar que ell era l’únic dels poetes que, a priori, volia veure. No em va defraudar. Amb un to asserenat, va anar revisant alguns dels poemes de Mula morta que complementà amb alguns textos inèdits del seu nou poemari. A continuació va llegir els seus poemes Blanca Ripoll. Tot i que personalment crec que encara li queda un tros per arrodonir els textos (són poc consistents, de vegades), recita molt bé, amb una veu i una dicció suggerents. El contrari del que li passa a Edgar Alemany, els textos del qual de cada vegada són més sòlids però que hauria de corregir determinats tics de rapsòdia enpastifosa que li espanyen la feina (presentar cada poema a partir de circumstàncies personals, allò de “avui quan m’he aixecat i he mirat per la finestra…” o, com va fer al Ramis, citar n’Àlex Susanna com un gran poeta. Açò darrer, si segueix mesclant-se amb els incontinents eufòrics, s’ho guarirà prest). I fins aquí el que va ser destacable. Perquè a Vinyet Panyella no l’afavoreix gaire el seu to monòton de veu, al qual cal afegir uns textos que no es mouen pels camins poètics pels quals transito. Més d’un va planejar l’agenda de la setmana durant la seva intervenció. I per acabar, el despropòsit Jaén. Acaba de publicar un llibret amb catorze sonets i va llegir-los gairebé tots (va doblar els 10 minuts de què disposava). Els textos intenten ésser un homenatge a Estellés, tot i que els vaig trobar indignes d’algú que se suposa que té un currículum interessant. Evidentment, no tot val en poesia.

I bé, açò va ser tot. Vaig xalar amb els tres primers i, amb els dos darrers, vaig descobrir propostes que no m’interessen. No crec que hi hagi cap mal en açò. Segurament, altres assistents tindran opinions molt diferents. Ara bé, en Jordi, n’Hèctor, na Montserrat, en Tomeu i companyia poden estar orgullosos del testimoni que han recollit, perquè és un luxe poder gaudir d’un esdeveniment com aquest. Esperem que l’any que ve sigui, com a mínim, igual de bo (en Cabrera, entre el públic, a primera fila, va aguantar estoicament al reivindicació que gairebé tots i cadascun dels participants van fer dels Països Catalans com a espai comú de poesia i na Irene Coll va refermar el seu compromís de continuar donant suport, de de l’Ajuntament, a l’acte). Llàstima que s’hagin carregat, de manera irreversible, la sala de sa Indústria.

Share Button

10 anys de S’Albaida

Benvolguts companys xalandriers, com a component de l’esmentat grup de música tenc ganes de compartir amb vosaltres la il·lusió d’aquest nostre aniversari. Molts vau ser partíceps de les primeres actuacions per Sant Nicolau o a la Sala Augusta. De llavors ençà ha plogut molt, però la veritat és que les ganes de fer feina ningú ens les treu: ànims renovats, gent nova jove i prometedora i l’esperit de sempre.

Aquest dissabte dia 19 de gener a la Sala Multifuncional des Mercadal a les 21.00 del vespre hi ha una cita a la qual esper que molts de vosaltres pugui assistir. Celebram aquest aniversari i ho feim amb poesia. Presentam un CD que es diu “Es pas d’en Revull”, un recull de poesia menorquina recitada, en alguns casos, pels mateixos poetes o bé per altres rapsodes, tot acompanyat de música. Entre aquests poetes hi ha un xalandrier, en Joel Bagur, recitat per na Fina Salord, i no té pèrdua. També hi trobareu Guillem Alfocea, Ponç Pons, Gumersind Gomila, Pau Janer, Tomeu Truyol, Francesc Florit Nin, Pere Gomila, Margarita Ballester. I bons recitadors com na Laura Pons, Conxi Masreal, Josep Tero o Pepa López. Aquest dissabte intervenen els mateixos protagonistes, és a dir que no hi ha excusa per no venir.

Al final hi haurà un petit concert commemoratiu de S’Albaida, en què repassarem la nostra història i oferirem un tast del nostre proper disc, que es dirà com aquest bloc: Xalandria. Més endavant us en parlaré. Aprofit per convidar-vos a visitar la nostra plana web, www.salbaida.com , on també podreu escoltar alguna cançó nova.

Us esperam dissabte.

Share Button

Comentari de text (literari?)

M’agradaria saber la vostra opinió literària (!) al voltant d’aquesta composició que s’acaba de donar a conèixer. Ens trobam, a nivell estructural, davant d’un text escrit en la llengua de Cervantes, format per quatre estrofes de quatre versos cadascuna (quartetes) i poca cosa més: els versos no segueixen cap patró sil·làbic determinat; la rima, potser és assonant, potser és que no ho veig bé perquè som un mal lector (ara bé, emprar mots a final de vers acabats en -ón o en -dad/-tad no és gaire meritori)…

I del contingut temàtic, què me’n dieu? A nivell general, me sembla una cançoneta molt cumba, típica composició que podríem posar en boca de qualsevol cantant (?) de los cuarenta principales o del superpop. Però segurament estic equivocat (segurament!) i us deman que m’ajudeu a veure la magnificència d’aquest text.

¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón

¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la Patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz

Share Button

Espanya

Real com la vida mateixa, em limit a transcriure (i traduïr) la conversa -dir-ne surrealista me sembla d’una prudència excessiva- que vaig mantenir abans d’ahir amb el telèfon del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol (+34 902 218 50 per si qualcú hi vol telefonar). Per centar la cosa, us diré que era el tercer dia d’intents telefònics infructuosos i la gestió en qüestió també l’havia intentada els cinc dies anteriors per internet. La cosa va anar així:

-(JO) Bon dia, jo telefonava per demanar cita prèvia per passar a recollir la credencial XXXX-2007 d’homologació del títol XXXXXX-XXXX, tal i com m’indiquen en la comunicació rebuda per correu la setmana passada.

-(EL FUNCIONARI) Molt bé, anem a veure quin dia em dóna el sistema,… ja ho tenim: 4 de desembre.

– (JO, INGENU) Perfecte, 4 de desembre. Em comfirma per favor l’horari i adreça on he d’anar?

-(EL FUNCIONARI, AMABLE) Paseo del Prado 28, de 9 a 17:30 hores.

– (JO, MÉS AMABLE)  Perdoni un moment, no li havia comentat, jo vull torn per la delegació de Barcelona. Hi deu haver un error en el sistema perquè resulta que jo tot els tràmits els fet durant els dos anys i escaig que fa que dura el procés a la delegació del Ministerio a Barcelona i és en aquesta delegació on vull anar a recollir el paperet en qüestió.

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Ja, però és que l’entrega només es fa a Madrid. 

– (JO, COMNEÇ A ESTAR EMPRENYAT) A veure si ho he entès bé: m’està dient que la única possibilitat és que em desplaci per recollir el document a Madrid?

– (EL FUNCIONARI, AMABLE) Si, i pensi que ha de ser el dia 4 de desembre, si no, no l’antendrem.

– (JO IL.LÚS, INTENTANT RAONAR) és a dir, que cal que em demani un dia de festa, pagui un bitllet d’avió, tren o autocar i em desplaci a Madrid només per recollir un simple paper?

– (EL FUNCIONARI, ENTENDRIT, CONCILIADOR) bé, si vol, a partir del 4 de desembre pot demanar que li enviem per correu a la delegació de Barcelona,… Tardarà uns quatre o cinc mesos.

-(JO, FRANCAMENT FLIPAT, PERÒ SENSE PERDRE VOLUNTAT CONCILIADORA) perdoni,… m’està dient que eventualment trigarà de quatre a cinc mesos la tramesa per correu intern del Ministerio d’un document des de Madrid a Barcelona?.

-(EL FUNCIONARI, SENSE PERDRE MAI LA SEVA AMABILITAT INICIAL) Sí, és clar,…. però anem a veure: és que, vivint vostè a Barcelona (NO SABRIA DIR PERQUÈ, PERÒ CREC QUE AQUÍ VA INTRODUIR UN JUDICI DE VALOR MÉS ENLLÀ DEL SEU ZEL PROFESSIONAL) ja deu saber que a Catalunya no hi ha res que funcioni.

-(JO, AQUÍ JA SIDERALMENT EMPRENYAT, PERÒ SENSE PERDRE ELS PAPERS) perdoni, però aquest comentari venint d’un funcionari públic com vostè que paguem amb els impostos de tots, ni tan sols em permeto de tenir-lo en consideració.

-(EL FUNCIONARI, EN L’ÚNIC MOMENT DE TOTA LA CONVERSA EN QUÈ ES VA MOSTRAR ABSOLUTAMENT EMPRENYAT, ARA VEUREU PERQUÈ) que més voldria jo que ser funcionari: jo no sóc més que un simple personal laboral.

-(JO, LA REVENJA) doncs ja m’imagin, ja, el greu que li deu sebre a vostè no ser funcionari.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) ja ho pot ben dir.

-(JO CANSAT I PREOCUPAT PER LA CARA QUE POSAVEN ELS MEUS COMPANYS DE FEINA QUE S’HAVIEN ANAT ENGANXANT AL MEU MONÒLEG): molt bé idò, anirem a Madrid. Si no fos molta molèstia, em podria mirar de trobar un divendres capvespre per minimitzar l’impacte en la meva jornda laboral.

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): doncs miri, sap què passa? que si tothom demanés el dia i hora que li vingués en gana, ja no faria falta que els gastéssim la quantitat de calerons que costa el sistema informàtic de cita prèvia i el personal d’atenció telefònica. Jo li don el que em surt de la màquina.

– (JO) per cert, el sistema de reserves per internet no funciona

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI): ja pot ser ja, fa unes setmanes que la gent ens ho diu. A vam, a vam (ESFORÇ DE MAGNANIMITAT) Miri, quin dia diu que voldria vostè? el set de desembre,… a no, el set és pont i està tancat. A més, del 21 de desembre al 8 de gener també tenim tancat, hauria de ser més endavant.

-(JO FIRSÓS) sap què? deixi-ho fer, el dia 4 de desembre diu? idò a Madrid hi falta gent

-(L’INDIVIDU ABANS IDENTIFICAT COM A FUNCIOARI) tengui en compte que no tancam al migdia, pot venir a les dues o a les tres que trobarà obert. També pot enviar un conegut o una gestoria amb una autorització davant notari i original i fotocòpia dels documents peruquè ho facin en nom seu.

-(JO) moltes gràcies, que passi un bon dia (PENJ EL TELÈFON SENSE DEIXAR OPCIONS DE RESPOSTA, M’AIXEC DE LA CADIRA, I TOT PRENENT UN CAFÈ AMB EL MEU COMPANY DE DESPATX QUE FA UN ANY QUE VA ARRIBAR DE COSTA RICA, LI EXPLIC QUE COSES COM AQUESTA SÓN LES QUE EM FAN SENTIR CADA DIA -UN POC MÉS SI CAL- ENFORA D’ESPANYA. ELL, QUE JA N’HA PASSADES UNES QUANTES DE SIMILARS EN ELS DOTZE MESOS QUE DUU VIVINT AQUÍ, EM DONA LA RAÓ I M’EXPLICA QUE DEMÀ NO HI HAURÀ CAFÈ. SE’N VA A ESPANYA: LI ACABEN DE CONVOCAR UNA REUNIÓ DE FEINA A MADRID). 

 

Share Button