General

Aquest matí hem comprat el dinar a una botiga de menjars preparats. No ho tenim per costum, però avui era l’opció més fàcil per evitar perdre un panxó. A la botiga, en haver pagat, he agafat un document intitulat «Mahón medieval», una espècie de programa d’actes de l’ajuntament maonès de cara a la diada de Sant Antoni, el 17 de gener. Amb una primera ullada, el díptic m’ha fet pensar immediatament amb el calendari d’enguany que ha fet l’editorial Arrela, que es dedica a la història de Menorca. I no he pogut evitar comparar-los.

Llegiu més

Visits: 3

Versió actualitzada de l’article que ha publicat el Diari Menorca el 29 de Novembre.

He seguit amb especial interès els tres mesos de rauxa independentista que han sacsejat Catalunya i que han culminat amb una nit electoral inesperada amb uns resultats complexes i mals de gestionar. Mai abans unes eleccions catalanes havien despertat tant d’interès internacional. Tota la premsa britànica n’ha parlat i molt. I en general n’ha parlat molt bé, destacant, per exemple, l’espoli fiscal. No debades la independència de Catalunya té una dimensió Europea important, podria fins i tot desestabilitzar L’Euro. Deia el Financial Times que La crisi ha fet caure molts governs però encara no ha trencat cap país, però que açò podria estar a punt de passar amb Espanya.

S’ha parlat molt des de Madrid del fracàs d’Artur Mas. Ara bé la dada més rellevant d’aquestes eleccions catalanes és que hi ha per primera vegada una majoria parlamentaria clara a favor d’un estat propi. Ara hi ha 87 diputats a favor del dret a decidir, un mes que a l’anterior legislatura, i només 48 en contra. CIU tota sola ja té més diputats que les tres formacions unionistes juntes. Ai xò no havia passat mai abans. A les anteriors eleccions només 14 diputats van ser elegits amb un programa independentista. I això ha estat així amb una participació rècord del 70%. Com deia Vicent Partal a Vilaweb “la victòria és sobiranista i la resta és propaganda.” Els catalans han avalat per àmplia majoria la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació dins la legislatura que ara comença.

Llegiu més

Visits: 1

El primer cap de setmana de novembre d’aquest 2012, per a un servidor, ha estat intens, culturalment parlant. He tingut la sort de poder presentar dos actes força importants: la conferència “Antoni M. Alcover, 150 anys”, de Magdalena Gelabert, en el marc de l’homenatge que el Consell Insular de Menorca ha fet al lingüista mallorquí, d’una banda, i la lectura literària “Lletres Dites”, que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha organitzat a Ferreries, en el marc de la Fira del Llibre en Català, de l’altra. En ambdues ocasions m’he permès la llicència d’anar més enllà de la presentació dels participants i he inclòs en els parlaments referències a la situació de la llengua i la cultura catalana. I, ara, m’agradaria compartir aquestes reflexions amb tots els xalandriers. Per aquest motiu, us reproduesc dos fragments (prou generosos) d’aquests textos.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat a Diario Menorca, 29 de Setembre 2012

Mentre a Maó es discuteix si unir el port i la ciutat amb una cinta transportadora, arreu no és parla d’altra cosa que de la possible, i per molts probable, independència de Catalunya. La gran manifestació de l’11 de setembre ha estat el detonant que ha visualitzat davant el món que a Catalunya hi ha una majoria social favorable a un estat propi. Per sorpresa de molts, el president Mas ha acceptat l’envit i ha convocat per aquesta tardor eleccions constituents amb l’objectiu d’exercir el dret a l’autodeterminació en la propera legislatura. Com era d’esperar això no ha fet cap gràcia a la premsa de Madrid que presa pel pànic no fa més que difondre falsedats i amenaces. La premsa estrangera, en canvi, s’ha pres molt seriosament tot el procés. La independència és vista per primera vegada com una possibilitat real. Hem entrat en una dimensió desconeguda que de ben segur tindrà conseqüències importants per Menorca, que avui m’agradaria explorar.

Tot i formar part d’una mateixa nació cultural, Menorca no formarà part del nou estat, almanco en un primer moment. Això és així perquè a Menorca no hi ha a dia d’avui una majoria social favorable a obrir un procés sobiranista. Només un dels tretze consellers menorquins dóna suport al dret d’autodeterminació del poble de Menorca. Quan la independència de Catalunya es faci efectiva Menorca quedarà per tant en una posició estranya. La ciutat de referència de Menorca on la majoria de nosaltres hem anat a estudiar passarà a formar part d’un estat nou. Això farà augmentar a les estadístiques oficials el número de turistes estrangers que ens visiten, però també la nostra incomunicació cultural i política. És donarà el fet insòlit a Europa que els territoris de parla catalana quedaran dividits en cinc estats diferents.

Llegiu més

Visits: 0

Un altre any i ja hi tornam. De fa un temps, les festes de Gràcia, les festes de Maó, en vénen a contrapèl. Setembre és un mes en què el cos me demana moltes coses (gairebé tot el que explica en Joel en el seu text de Xalandria), però la festa no n’és una prioritat. Així i tot, ahir, amb els fillets, la visita a la plaça va ser obligada per veure-hi ballar els gegants o escoltar el concert de la banda de Maó. Del pregó, en vam escoltar el començament i el vaig trobar més que encertat, irònic, adequat. Abans, una hostessa municipal havia presentat l’acte, en tres llengües (català, castellà i anglès), com si acabàssim de pujar a un avió. Alguns van xiular-la en repetir en castellà uns mots que, en la llengua pròpia de l’illa, ja havíem entès tots. Després, i seguint amb una dèria que es va escampant arreu de Menorca, la d’imitar maldestrament les festes de Sant Joan, es va fer un primer toc de flabiol. Açò ho vaig trobar molt postís: «caixera batlessa, donau vos permís per fer el primer toc de flabiol?». Tot el que no sigui «Sebastià, podeu empesar el replé» no posa els pèls de punta. Deu ser que, sacrilegi!, som més santjoaner que cap altra cosa en qüestió de festes. El que no es pot negar és que aquest acte posa en pràctica un vell anunci que apareixia a la premsa de fa anys i que reproduesc.

Llegiu més

Visits: 1

Article publicat al Diario Menorca, 27 d’agost 2012

Escric aquesta carta a cavall de Maó i Newcastle. Després de 7 setmanes a Menorca – un luxe que no sé si em podré tornar a permetre – torn a una Anglaterra ressacosa de la gran festa olímpica i el Jubileu de la reina. Deix enrera una calor insuportable amb nits dormint al bany maria, i també una ciutat bella, austera i sovint poc agraïda que ja prepara les seves festes. Una ciutat que ja no és ni far ni porta d’entrada, i que ara s’encomana com diria un bon amic “a la noble tasca d’exercir aquell auto-odi que només es pot trobar a les societats colonials”.  De Maó avui us volia parlar.

Llegiu més

Visits: 0

1. Introducció

En primer lloc voldria donar les gràcies al PSM per convidar-me a parlar avui aquí. És un honor però sobretot un gran responsabilitat. Esper no defraudar-vos.

Avui voldria parlar de com el turisme defineix Menorca Mediterràniament. El meu objectiu és de-construir, encara que només sigui una miqueta, la imatge turística de Menorca. I ho voldria fer a través de postals, fulletons, mapes, i lleis dels darrers 40 anys. La pregunta que em faig és simple: Quina Menorca el turisme produeix i fa circular arreu d’Europa?

El que avui presentaré és un treball nou que lliga turisme i Mediterraneïtat. Encara no se ben bé on em portarà, tanmateix reflecteix el meu interès per bastir una arqueologia cultural del present. No hauria estat possible sense la col·laboració de l’Arxiu d’Imatge i so de Menorca i l’arxiu del consells insular de Menorca, als quals voldria donar les gràcies per la seva ajuda

El punt de partida d’aquesta xerrada és la idea que el turisme no és només una indústria que ens dóna de menjar. És també un instrument formidable que produeix llocs i defineix cultures. El turisme s’ha convertit en el “motor” cultural de Menorca, en el sentit més antropològic del terme. El turisme fa circular discursos i imatges de Menorca, defineix el que som i volem ser, estableix maneres de relacionar-se amb l’illa. En aquesta xerrada m’interessa especialment com el turisme imposa un ordre corporal, material i visual damunt Menorca, com Menorca esdevé un espai transparent, espectacular, perfectament cartografiat, obert de bat a bat a l’exploració turística

Només cal fixar-se amb un anunci que trobareu a totes les carreteres. L’anunci porta inscrit amb lletres ben grosses “Mediterràniament” i és molt més que un simple anunci de cervesa. És també una campanya de màrqueting turístic que aquest any promociona Mallorca però que fa dos anys va centrar-se en Menorca. L’anunci és un bon exemple de com el turisme produeix i fa circular discursos, imatges i narratives sobre destins turístics. És tracta de cultura popular de masses, de les que fan realment forat.

Llegiu més

Visits: 0