Xalandria

Jordi Galves, a qui no coneixia de res abans de llegir-lo en el llibre en què diversos personatges donen la seva valoració del que va passar a la fira del llibre de Frankfurt, del qual ja n’he parlat, defineix l’escola neocursi catalana, un moviment els orígens del qual cal cercar-los, segons afirma, en l’espanyol Jacinto Benavente (“la bondad nunca és cursi”) i que és integrat a la literatura catalana per Josep Maria Folch i Torres i Ventura Gassol. És la primera vegada que sent emprar aquest terme en el món de la crítica literària catalana, però la veritat és que l’anàlisi que es fa del mot és prou interessant.

Llegiu més

Visits: 2

Dilluns vaig acabar la lectura d’un llibre d’assaig que porta per títol After the Car i que tracta d’imaginar un món sense cotxes. El conglomerat industrial i energètic que gira al voltant del cotxe és potser l’element més important del segle C20. Entre d’altres coses el cotxe ha definit la forma de les nostres ciutats, ha contribuït decisivament al canvi climàtic i ha marcat profundament la política exterior i militar. Els autors del llibre creuen que el cotxe tal com el coneixem té els dies contats. Ni és un sistema prou eficient ni hi ha prou petroli per sostenir-lo massa anys. El llibre – que fa un repàs exhaustiu de tots els factors socials i tecnològiques implicats – descriu tres escenaris possibles, /‘local sustainability’, ‘regional warlordism’ i ‘digital networks of control’). Dues idees m’han cridat especialment l’atenció: la importància del món virtual en la redefinició de la mobilitat del futur i la percepció que el canvi serà ràpid i fins i tot catastròfic. No vindrà d’un replantejament col·lectiu del paper del cotxe sinó més aviat del seu collapse. I mentre l’era del cotxe està arribant a la seva fi nosaltres esteim gastant més diners que mai en subvencionar la seva compra i fer carreteres i més carreteres. No valdria més la pena invertir els diners en les tecnologies del futur, per cert tal com fan els xinos?

Llegiu més

Visits: 0