Qui ha de pagar la factura de la universitat?

El creixement de la universitat ha estat espectacular. El 1984 a l’estat espanyol existien 34 universitats, quatre d’elles privades, les quals comptaven amb 700.000 estudiants. Avui hi ha 77 universitats, 17 de les quals privades, 184 campus universitaris i 1 milió i mig d’estudiants. A Anglaterra la història és molt similar. Fa 50 anys només el 6% dels joves anava a la universitat – que era gratuïta per a tothom. Actualment el percentatge de joves que van a la universitat ja arriva al 45%, un 10% més que fa tot just 15 anys. El que no ha crescut tan ràpid és el pressupost, ni a Anglaterra ni a Espanya. Així vol dir que la despesa per estudiant ha baixat, en el cas d’Anglaterra fins a un 30%. Avui tenim més estudiants i menys recursos.
graduation

Llegiu més

Visits: 2

Bauzá i la llei de normalització lingüística

Divendres passat el candidat del PP a la presidència del govern Balear va declarar que eliminaria la llei de normalització lingüística si surt elegit. Aquest és el fragment de l’entrevista.

–¿Cambiará la Ley de Normalización Lingüística?
–La eliminaré
–¿Eliminará la Ley de Normalización Lingüística?
–Sí, sí, sí; sin ninguna duda
–¿Y por qué se esfuerza en diferenciar los nombres de la lengua que habla cada ciudadano de Balears?
–Nosotros aquí decimos tassó y no got. Y porque nosotros decimos capell y no barret. Lo que hemos aprendido de nuestros abuelos, de nuestros padres, son una serie de palabras absolutamente propias que determinan nuestra riqueza cultural y que yo no estoy dispuesto a que desde fuera, desde Cataluña, se nos impongan.

Les declaracions són significatives.És la primera vegada que un polític amb possibilitats reals de governar es declara formalment en contra de la llei de normalització lingüística. Fins ara el debat s’havia centrat en l’aplicació de la llei sobretot en l’àmbit educatiu, no en la seva existència.

Llegiu més

Visits: 0

València 2.0

A la plaça del Negret sembla que els anys no han passat ençà de la darrera i llunyana visita. Hi he badat i, als prestatges del Negrito, continua havent-hi una imponent col·lecció de roms i, amagat a un racó, un bòtil de Xoriguer ens confirma que no sempre es compleix el que va dir Heràclit, allò que no ens banyam mai en el mateix riu: res no canvia i tot roman, com a mínim al barri del Carme valencià. Han baratat les taules i les cadires del bar, les de la terrassa, però aquests detalls no en varien la configuració general. De Natàlio, ni rastre; potser perquè a aquella hora del capvespre lliura. Tres rètols informen que no està permesa la venda ambulant, que no es pot pagar amb tarja de crèdit i que els lavabos són d’ús exclusiu de la clientela del local. Un poc més avall, la botiga, sòbria antany, de serveis funeraris ha deixat pas a un solar buit que alguns privilegiats empren d’aparcament. Aquest tros de món segueix desprenent una imatge urbana decadent que l’agermana -no podia ser d’altra manera- amb els barris gòtics de Palma i de Barcelona. Només en varia el disseny de la retolació urbana.

Llegiu més

Visits: 0

S’Albaida amb Xavi Lozano al Teatre Principal de Maó

Video promocional del concert El proper dia 22 d’octubre serem al Teatre Principal presentant el disc Soldemà amb la col·laboració d’un dels grans flautistes del panorama musical de la música d’arrel al nostre país: Xavi Lozano. Aquest gran artista interpreta diferents instruments de vent en el darrer disc en mitja dotzena de cançons, aportant la … Llegiu més

Connectivitat, competitivitat i transport aeri

Sembla que en aquests dies de realisme i crisi on -finalment- tots els organismes de l’estat han posat fil a l’agulla de retallar despesa d’allà on sigui, torna al debat ¿públic? la qüestió de les subvencions al transport aeri de Menorca. Es veu que el ministre espanyol del ram ha decidit que la factura que paga en concepte de descomptes de resident és massa cara i mira de trobar-hi solucions.

La Pitjor política és la que impedeix imaginar alternatives

(Article publicat al Diario Menorca dia 31 d’agost)
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de parlar extensament amb bons amics i tots han coincidit en una mateixa paradoxa. La crisi ha posat de manifest la validesa dels arguments que tradicionalment han defensat l’ecologisme i el menorquinisme. Ni l’especulació urbanística i financera ni l’estat espanyol són cap garantia de progrés més aviat el contrari. Són una de les causes més importants que ens han portat a la crisi. Tanmateix tot sembla indicar que l’opinió pública menorquina – cada vegada més ancorada cap a la dreta i l’espanyolisme – ha decidit refugiar-se en unes certeses que han quedat obsoletes, molt especialment en un model econòmic que, com dirien els economistes, busca un creixement ràpid de la renda a costa de malgastar el patrimoni. El menorquinisme ha guanyat el debat però està perdent la batalla.

Llegiu més

Visits: 0

Setembre

Comprovar de nou que tot recomença aquest mes, el millor, insistesc, per bonibé qualsevol cosa. Perquè enguany a Catalunya la broma consistirà en iniciar el curs més prest que mai (en un dissabte de Gràcia), per viure com s’acaba l’estiu i entra lenta la tardor, per anar a cercar i trobar els primers bolets, per … Llegiu més

Platges

Feia molts d’anys que no anava a ses platges del sud del ponent de s’illa i he quedat bastant sorprès. Jo recordava que per arribar a Trebalúger havies de córrer tota una aventura per camins desconeguts enmig de sa marina, passant primer per Mitjaneta i Mitjana. Ara baixes a Cala Mitjana, fins a peu de … Llegiu més

L’aeroport de Menorca, un mal negoci pel turisme

Avui m’ha cridat l’atenció un article més aviat avorrit sobre el nou projecte de llei d’aeroports que prepara el govern. Els aeroports són la darrera joia de la corona que té l’estat. En un moment tan delicat com l’actual els canvis en la gestió (i la seva privatització) són inevitables. Ni sóc economista ni sóc cap expert en gestió aeroportuària. Tanmateix sempre s’ha dit que el sistema de gestió aeroportuari d’AENA és força disfuncional. El principal problema és que no hi ha una relació directe entre cost i beneficis. Els criteris de rendibilitat que s’apliquen a qualsevol activitat econòmica no sempre existeixen en el cas dels aeroports. Això és clar té molt a veure amb la seva gestió centralitzada, única a Europa. L’aeroport no és gestiona des del territori amb criteris de rendibilitat sinó des de la 15ena planta d’un edifici transparent de Madrid amb deliris de grandesa
aeropuerto-menorca
Sempre he pensat l’ampliació de l’aeroport va ser una mala notícia pel turisme. La prioritat de Menorca no és tenir un aeroport gran i brillant sinó tenir un aeroport barat i ben connectat que faciliti l’arribada de turistes. El tamany de la infraestructura no ha estat mai el problema del turisme a Menorca. El cost del bitllet i la manca de vols en canvi sí. De fet ningú mai va reclamar la seva ampliació, ni tan sols el PP. Les demandes ciutadanes s’han centrat gairebé sempre en el preu dels bitllets. L’ampliació de Menorca va ser crec un error no només ambiental sinó sobretot econòmic. No ha resolt el problema aeri de Menorca, sinó més aviat el contrari.

Llegiu més

Visits: 0