Desdoblament

Què opinau del desdoblament de la carretera general?

Com resoldrieu els col·lapses dels mesos d'estiu?

Creieu que el PSOE hi està a favor, de desdoblar?

Si s'acorda fer-ho, ho intentarieu impedir? 

Quins són els límits del creixement turístic? Com els posarieu?

Què en pensau de s'ampliació de s'aeroport, ja en marxa?

Com farieu allò que es diu “turisme de qualitat” i denmarkapotek no de masses, si és que hi estau d'acord? Seria un turisme de classe alta?

Hi ha forums de debat sobre el turisme, a Menorca?

Share Button

Macs

M’acab de menjar un kiwi tan consistent com un mac d’es Pla de mar, altrament dit macar d’Alfurinet.

Share Button

Noticies d’en Pau II

Us vull fer saber que m’han contractat de professor a la universitat de Sunderland (no molt lluny de Durham). Començaré el mes de gener.  Les coses finalment no han anat malament encara que com sempre han agafat una ruta inesperada. M’hauria agradat tornar a Barcelona però …. un altre vegada serà!. Les darreres setmanes han estat intenses. I és que em van seleccionar també per una entrevista a la Universitat de Keele (molt aprop de Stoke-on-Trent, la ciutat natal d’en Robie Williams) que per sort no m’han ofert. Hauria estat una decisió difícil.

La feina de Sunderland és en un departament de turisme i és una feina fixe! Això certament em dona una seguretat i una tranquil·litat que fins ara no tenia. Aquest any ha estat un any molt difícil per trobar feina. En geografia hi ha en aquests moments massa gent i el nivell que es requereix és molt alt.  

Share Button

Feixisme

Quan feia quart de Sociologia vaig fer una assignatura de lliure elecció sobre feixisme a la facultat d’història. l’impartia un senyor que es deia Gallego de llinatge. Si no record malament era un dels promotors d’Esquerra Unida i Alternativa a Catalunya. No crec que militi a Ciutadans però certament compartia un cert sentiment anti-catalanista.
Un repàs històric del feixisme ens ajuda a comprendre el que està passant a Catalunya amb el fenomen de Ciutadans i a Menorca amb l’associació d’ICM. No tinc obviament els apunts aquí davant i de ben segur que puc cometre més d’un error.

En l’imaginari col·lectiu normalment situam el feixisme a l’extrema dreta, més enllà de la dreta tradicional. Aquesta percepció és en certa manera falsa. El feixisme no neix a la dreta de la dreta, sinó sovint a la seva esquerra. De fet Musolini havia començat la seva carrera política al partit socialista. No hauríem d’oblidar que el feixisme italià i Alemany era almanco en els seus orígens molt crític amb el liberalisme dels partits conservador. Les seves polítiques econòmiques tenien en comú amb els moviments socialistes i comunistes de l’època una creença amb un estat fort. El que de veritat diferenciava el feixisme era un nacionalisme excloent i xenòfob. El que de fet importava era la grandesa de la nació alemanya i italiana, la puresa de la raça.
Ni Ciutadans ni ICM són partits feixistes. Són partits-moviments que respecten escrupolosament els principis democràtics i que rebutgen qualsevol tipus de violència. Ara bé, l’aparició d’aquests moviments té alguna cosa en comú amb els moviments feixistes, que certament no m’agrada. En els dos casos no es tracta de partits-moviments de dreta pura i dura. La seva raó de ser no és l’especulació urbanística o la baixada d’impostos . El que identifica els dos moviments és un nacionalisme excloent profundament anticatalanista. Ciutadans es presenta com un partit de centre esquerra ara bé no ha tret tres diputats tot parlant dels problemes de la vivenda sinó de biligüisme (hauríem de dir monoligüisme espanyol).
Amb Ciutadans, ICM i sobretot el Mundo estem crec davant un fenomen que té massa punts amb comú amb el feixisme dels anys 30. L’únic que importa és la grandesa d’Espanya i la derrota del catalanisme. El problema fonamental és l’afebliment de la nació espanyola (i la pèrdua de privilegis adquirits durant tants anys) i l’aparició de separatismes. Tot i que sempre parlen de llibertat són moviments profundament antidemocràtics que posen “Espanya como unidad de destino en lo universal” per davant del dret a autodeterminació. Jo no obligaré mai a ningú a ser Menorquí o Català, ells en canvi ens volen obligar a ser espanyols, ens volen negar el dret a ser un poble com el seu.

Share Button

Notícies d’en Pau

Hola a tots

Abans que res deixau-me felicitar a na Gibet i els seus pares.
Em perdonareu que faci us d’aquest espai per contar-vos notícies de mi (que supòs que tots ja sabeu). Fa estona que us volia escriure però aquesta vegada m’ha costat una miqueta. És més fàcil contar les bones notícies que les que no ho són tant.

Només us volia dir que la meva situació professional s’ha empitjorat notablement.  M’esperava que em renovarien el contracte almanco per 9 mesos més, però no ha estat així. Van trobar un candidat millor, o almanco un que s’adequava millor a la plaça. Tot va anar molt ràpid, l’entrevista era un dilluns i dijous ja havia buidat la meva oficina. La veritat és que m’ha sabut greu. No m’ho esperava. Una cosa és que no et donin una plaça fixa i l’altre és que et neguin 9 mesos. tampoc hi ha que fer-ho gross. Esteim a les portes del temut “research assessment excercise” (l’avaluació general del sistema universitari que es fa cada 8 anys) i això paralitza  els processos de contractació. El sistema britànic és molt bèstia.
La veritat és que no sé encara que passarà amb nosaltres. Les darreres setmanes m’he presentat a una sèrie de convocatòries i tenc esperances. he treballat molt la possibilitat de tornar a Barcelona, la veritat és que no és gens fàcil però no és impossible.  també m’he presentat a una sèrie de feines a Anglaterra i de fet m’ha sel·leccionat per una entrevista a Sunderland d’aquí a dues setmanes. No és una gran universitat però una feina és una feina. Si no trobés res per nadal seguramenmt vindria a viure a Menorca, almanco de manera provisional.
La veritat és que estar a casa no ha estat tant dolent com em pensava. He tingut temps fins i tot d’escriure un parell d’articles pes Carrer i de treure´m una mica la pressió de damunt. La darrera nota positiva és que m’ha acceptat un article sobre la platja verge i el nudisme en una revista internacional de primer order.
Records de na Jane.

Promet escriure reflexions sobre l’actualitat cultural i política…. i climàtica.
Pau

Share Button

Felicitacions gràfiques

FelicitacioAbril

Share Button

Na Gibet ja és aquí!

   L'enhorabona, Virgínia i Joan Carles, pel regal de vida que us heu i ens heu brindat: na Gibet ja és aquí!

   És emocionant i paga la pena aturar un instant a pensar en sa màgia de sa vida: com brota, creix i neix una criatureta, que arriba sorpresa a un món ben nou per ella, ben cuidada i estimada i mirada per tots.

   Com pot ser que ens fem tantes preguntes i no veiem que ses respostes tot sovint són davant noltros, es diuen vida, es diuen Gibet, i demà es diran Pere o Joana. Tot va i vé, però sa vida -de moment, i per molts anys- no atura de fer-se camí!

   Per molts anys, l'enhorabona, mare Virgínia, pare Joan Carles. Un brindis ben gros, copa amunt: l'heu feta bona!

 

Share Button

La España profunda

Per a les darreres vacances volia anar a algun lloc on encara no haguessin arribat els especuladors urbanístics, els encorbatats, les autopistes, les renous, les modernitats aquestes que cada vegada apareixen més pertot arreu. I vaig passejar per l’est de Castilla-León.

No vaig aconseguir arribar a l’edat de pedra, és clar, però no va estar malament del tot. Al manco vaig trobar una bona dosi de silenci, un munt de quilòmetres de naturalesa sense fer malbé i un cel ple de milans volant damunt la ciutat.

Sense cap relació amb això, el que em va deixar ben sorprès va ser veure, en plena Plaza Mayor de Soria, el menú d’un restaurant en català. Després em vaig anar fixant més i, tot i que els diaris dels bars eren El Mundo i trobaves qualque ferratina de la Falange i de puristes espanyols diversos, a les botigues d’esports tenen samarretes del Barça a l’aparador i a l’estació de Burgos podies trobar ferratines del burro català al costat de les del toro.

Tenc una tendència innata a treure conclusions sobre les coses que visc, i se’m va acudir que això demostrava que, tot i la renou dels mtjans de comunicació i el pes dels prejudicis, pertot arreu segueix havent gent raonable i oberta a altres cultures que no són la seva. Sempre n’hi ha que criden i volen imposar, però en general la gent s’acaba sentint millor amb la tolerància.
Ara falta que hagi encertat la conclusió… 🙂

Share Button

Josep Maria Minguella

Ahir, com molts supòs que sabeu, no es podia veure el barça per sa tele, qüestions de imatge…I vaig decidir, innocent de jo, posar la Ser per escoltar com anava i…sí, hi havia el senyor Minguella comentant el partit (no sé amb condició de que, perque expert, expert, baix el meu punt de vista no ho seria).

He de reconèixer que no vaig poder més, que feia molts dies que volia escriure unes linees sobre aquest personatge suposadament culer fins a la mèdula.

Ho diré amb una sola frase: ” Calli d’una vegada sa boca, tengui un poc de dignitat, marxi a jugar a domino (amb tot el respecte per aquest joc) i ens deixi a tots tranquils!”

L’únic que ha fet pel barça aquest especímen és lucrar-se a la seva costa a base de traspassos de jugadors hipervalorats per ell mateix per aconseguir una millor comisió per la seva butxaca.  Aquest que es fa dir culer, el mes d’agost va concedir una entrevista a televisió de Catalunya on expresava el seu malestar per la falta de temps per preparar les eleccions del septembre, doncs una recomenació: en comptes de fer entrevistes a la seva residència amb un gintònic al costat, si realment creu que és una alternativa real pel barça es posi a fer feina, i sigui un poc més previsor, que feia bastants mesos que s’intuia que hi hauria eleccions.  Fa tres anys que l’únic que fa és criticar la gestió del barça, i quan té l’oportunitat de fer alguna cosa per millorar aquest suposat desastre, s’excusa amb la falta de temps.

Dos mesos després d’aquest paperot, ja hi torna, a criticar el que es borina, amb el discurs, un altre cop, de que les coses no es fan bé i que ell ho faria tot millor…Ja està bé!

L’únic que fa aquest senyor és anar al programa de torn a criticar, i això és molt fàcil, ja n’hi ha prou de que es doni veu a aquest tipus de gent que l’únic que volen és el seu lluiment personal, no fan falta.

PD: he de reconèixer que he quedat descansat! Era una necessitat interna.

Share Button

Pensaments

Abans que res, el nom del físic teòric del que vos vaig parlar és Javier Tejada, en aquell moment no recordava el seu nom, perdonau la incorrecció.

Ara intentaré afagir un arxiu del text de Heidegger que vos vaig dir. He trobat la traducció castellana a la web i és la que vos adjunt. Si cercau “Heidegger en castellano” a google arribareu a una excel·lent web sobre Heidegger, amb una bona part dels seus textos així com comentaris de profesors i altres filòsofs sobre la seva obra, inclou fotografies (no vos perdeu la seva mirada), fins i tot podeu sentir la seva veu.

http://www.heideggeriana.com.ar/textos/epoca_de_la_imagen.htm

Què voleu que vos digui al segle XX hi ha bons pensadors emperò n’hi ha dos molt per damunt de la resta que són Heidegger i Wittgenstein. S’estalvia molt de temps i esforços llegint aquests dos pensadors. No crec que digui cap burrada si dic que la resta de la filosofia del segle XX no deixen de ser comentaris sobre els textos d’aquests dos autors. Així que si voleu canya aneu directament a visitar a aquests dos monstres. No són fàcils, però val la pena fer l’esforç. Xerren del que xerram noltros, de tu i de jo, d’ahir i de demà, de pau i de guerra, de vida i de mort…

Els filòsofs estan amb els peus a terra, no hi ha hagut ningú tan aferrat a la terra com ells, sóm noltros que deambulam pels móns de Yuppi, a noltros sí mos dominen metafísiques estranyes i el pitjor és que no mos hi adonam (i pensam que són ells els qui hi estan justament perque no els entenem). Sempre hem pensat que el boig és l’altre.

Obro aquesta entrada pensant que pot estar bé que hi penjem textos, articles, poesies, imatges d’obres d’art, fotografies… que ens hagin fet pensar, que ens hagin conmogut o trasbalsat, que ens hagin fet plorar. Si ho trobau bé, perfectè, si no, història i a una altre cosa.

Venga va, compartim vida!

Share Button